"Per Espanya, Gibraltar és espanyol guanyi o perdi el Brexit". Amb aquesta frase, el president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, ha recuperat un vell argument del nacionalisme espanyol: la reivindicació de Gibraltar com a territori d'Espanya. Des de 1713, moment en què es va perdre la sobirania del territori, diversos monarques i presidents del Govern espanyol han pretès reconquerir el penyal sense èxit. La possibilitat del Brexit, que és l'opció preferida pels britànics a les enquestes, ha reobert altre cop el debat sobre la sobirania de Gibraltar, un territori d'ultramar britànic estratègicament situat a les portes del Mediterrani.

Gibraltar, una cessió d'Espanya

Es tracta d'una tesi que es remunta al segle XVIII, amb la signatura del Tractat d'Utrecht (1713) que va posar fi a la Guerra de Successió espanyola. Aleshores, el monarca espanyol Felip V va acordar la pau amb Gran Bretanya i va cedir Gibraltar i Menorca, a més d'obtenir diversos avantatges en els fluxos comercials amb els territoris espanyols de Sud-amèrica. Aquest acord es va produir just després que els britànics decidissin abandonar el seu compromís amb les institucions catalanes, que es mantenien fidels als Àustria.

Des d'aquells temps, Espanya ha intentat recuperar sense èxit el control sobre el penyal per vies diplomàtiques i militars. Malgrat els diversos intents fallits –múltiples setges al segle XVIII–, la defensa de l'espanyolitat de Gibraltar no ha desaparegut del panorama polític, especialment en els sectors més reaccionaris d'Espanya.

Franco s'obsessiona amb el penyal

En plena Segona Guerra Mundial, la situació estratègica de Gibraltar va suscitar la gestació de l'anomenada Operació Fènix, amb la qual Francisco Franco volia recuperar el penyal. Per aconseguir-ho, el dictador necessitava el suport de l'Alemanya nazi, que tenia capacitat militar per atacar Gibraltar.

El fracàs de l'entrevista entre Franco i Hitler a Hendaia (França), per les exigències territorials del cap d'Estat espanyol, van impedir que l'operació es produís. No obstant això, l'obcecació de la dictadura per obtenir el control de Gibraltar va perdurar i, de fet, va aparèixer novament pocs anys més tard.

El 1954 es va produir una protesta contra la visita d'Isabel II al penyal, en què es van poder escoltar crits de "Gibraltar, espanyol!". D'una d'aquestes manifestacions en surt l'anècdota entre l'aleshores ministre d'Afers Exteriors espanyol, Ramón Serrano Súñez, i l'ambaixador britànic a Madrid: el ministre va preguntar l'ambaixador si volia més policia per protegir l'ambaixada, a què l'ambaixador li va respondre: "No, millor envieu-me menys manifestants", deixant entreveure el suport del franquisme a les tesis dels assistents a la manifestació.

El règim de Franco va arribar a posar "Gibraltar espanyol" en molts pobles i va arribar a emetre un segell del penyal, fets amb què es pot veure l'obsessió del govern dictatorial amb la qüestió.

El règim aïlla Gibraltar

El 8 de juny de 1969, Franco decideix unilateralment tancar totes les comunicacions d'Espanya amb Gibraltar, incloses les de vianants i vehicles. La principal raó del dictador espanyol va ser la violació de l'espai aeri espanyol dels avions que aterraven a l'aeroport de Gibraltar, situat just a la frontera entre Espanya i el Regne Unit. El règim autoritari estava molest per l'enorme rebuig dels gibraltarenys a formar part d'Espanya en el referèndum sobre la sobirania de Gibraltar de 1967, en el qual l'opció del Gibraltar espanyol va rebre només 44 de 12.672 vots. 

L'aïllament de Gibraltar va perdurar fins després de la mort del dictador i després dels primers governs d'Adolfo Suárez. El bloqueig per als vianants va acabar just amb l'arribada del socialista Felipe González, després de 13 anys de política hostil per part del Govern espanyol.

I en democràcia, es manté el debat

Després de diversos avenços en el restabliment de les relacions entre Espanya i Gibraltar, l'any 2002 es va anunciar un acord britànic-espanyol, pel qual es proposava una sobirania compartida. Fins avui, ha estat el moment en què Espanya ha estat més a prop d'aconseguir el control sobre el penyal.

La proposta no va agradar gens ni al Govern autònom ni a la població de Gibraltar que, preguntada en referèndum, va tornar a rebutjar massivament l'opció de la sobirania espanyola. A la pregunta "Aprova vostè el principi que Gran Bretanya i Espanya hagin de compartir la sobirania sobre Gibraltar?", un 98,48% dels ciutadans van votar 'no'. 

Des d'aleshores, el Regne Unit es nega a discutir la sobirania del territori d'ultramar sense el consentiment i l'aprovació dels gibraltarenys, però Espanya no ha deixat d'acudir a les Nacions Unides per reclamar la seva sobirania.

El darrer episodi va ser el passat dimecres, quan el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, va demanar "posar fi a la situació colonial de Gibraltar", en una sessió ordinària del Comitè dels 24, encarregat de controlar els processos de descolonització. Amb totes aquestes, la visita al penyal del primer ministre britànic, David Cameron, ha provocat la recuperació de l'esperit de reconquesta espanyola de Gibraltar en el president Rajoy. Per enèsim cop.