Aquest cop serà la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, qui haurà de comparèixer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I, de nou, l'independentisme es mobilitzarà al carrer. El Govern, amb el president, Carles Puigdemont, al capdavant, els partits, les entitats civils i, segons les previsions, una important concentració popular acompanyaran aquest matí la presidenta en el seu recorregut des del Parlament fins a les portes del Tribunal.

Puigdemont es reunirà amb Forcadell a primera hora del matí a la Cambra catalana, allà també hi serà l'ex-president Artur Mas i els ex-presidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert. Des del despatx d'audiències, Forcadell sortirà a les portes de l'edifici, on l'esperaran els alcaldes presents, així com diputats, entre els quals el president de CSQP, Lluís Rabell. 

Tots ells acompanyaran durant una part del recorregut la presidenta, que farà a peu el camí fins al TSJC. Puigdemont, per una qüestió institucional, no anirà fins a les portes del Tribunal. Tampoc hi seran el conseller de Justícia, Carles Mundó, ni el d'Interior, Jordi Jané. Però sí la resta de l'executiu i els diputats de JxSí i els de la CUP -tret d'Anna Gabriel i Benet Salellas, que no hi seran per raons d'agenda-, així com els representants de les entitats sobiranistes, ANC, Òmnium, l'AMI i l'Associació Catalana de Municipis (ACM).

Malestar del TSJC

La previsió és que hi hagi un gran mobilització al carrer i que es repeteixi -i fins i tot se superi- la manifestació de suport que es va viure a les portes del Tribunal quan va comparèixer l'aleshores president Artur Mas, investigat en el seu cas per haver posat les urnes del 9-N. En aquella ocasió des del TSJC i des del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es va expressar explícitament a través d'una nota el malestar pel que es va considerar com una maniobra de pressió i un atac a la independència judicial.

Aquest cop, les mobilitzacions populars ja van començar la vigília amb concentracions ahir al vespre davant d'Ajuntaments catalans, començant pel de Barcelona, on l'alcaldessa, Ada Colau, es va encarregar de llegir el manifest de suport. El mateix manifest que es va llegir en cadascuna de les concentracions.

A més, la mobilització i els tocs d'alerta davant aquesta situació s'han estès també per diferents parlaments europeus, inclòs el Parlament britànic, on una moció de suport a la presidenta ha recollit ja la signatura de 21 diputats -de l'escocès SNP, el gal·lès Plaid Cymru, el Partit Laborista britànic i el Partit Verd-. L'última que ha expressar públicament el suport a Forcadell ha estat la presidenta del Parlament de Gal·les, Elin Jones.

Prevaricació i desobediència

Passades les nou del matí està previst que comenci la declaració. Forcadell haurà de respondre davant del tribunal sobre la decisió de permetre la votació davant del ple de les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent. Aquella votació va provocar que es dictés un incident d'execució de la sentència del TC que anul·lava la resolució del 9-N del Parlament i impedia desplegar cap del seus continguts.

La votació es va celebrar el 27 de juliol i la Mesa va evitar incloure aquest punt en l'ordre del dia del ple, precisament per intentar evitar el conflicte legal. Van ser els responsables de JxSí i la CUP, Jordi Turull i Anna Gabriel, els qui van prendre la paraula durant el ple per demanar incloure-hi la votació.

Amb tot, la presidenta ha estat assenyalada com a responsable i investigada pels delictes de prevaricació i desobediència davant de la resolució del TC. La Fiscalia l'acusa d'actuar amb "menyspreu a la Constitució" i titlla d'"incompliment frontal" l'aprovació de la resolució del Parlament. En fa responsable Forcadell "amb ple coneixement del contingut de les esmentades resolucions" perquè considera que és ella qui pren "la decisió de portar les conclusions al ple del Parlament".

Els delictes que li imputen poden suposar per la presidenta del Parlament una inhabilitació de fins a 17 anys. La desobediència està castigada amb una inhabilitació per exercir un càrrec públic que va dels 6 mesos als 2 anys. I la prevaricació té una pena d'entre 9 a 15 anys. 

Pla per a la secessió

En el text de la querella, el Ministeri Públic acusa Forcadell de "concretar un pla precís per a la secessió" i de "dinamitar el sistema de distribució de competències establert en el model d'ordenació territorial de l'Estat". De fet, la Fiscalia basa la seva acusació en la "greu esquerda de l'ordenament constitucional" que provoca al seu entendre l'actitud de Carme Forcadell.

La magistrada Maria Eugenia Alegret, ex-presidenta del TSJC, és l'encarregada d'instruir tot el procés de la querella contra Forcadell. Alegret va desestimar el recurs contra la querella. La presidenta va argumentar, aleshores, que "no existeix norma penal (ni pot existir) que prohibeixi el debat parlamentari. Ni existeix ni pot existir un debat d'idees il·legal com el Ministeri Fiscal insinua". En el recurs també s'apel·lava a una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans en la qual es recorda que la llibertat d'expressió resulta fonamental i és "un dels pilars bàsics d'una societat democràtica i del seu progrés i desenvolupament".

A partir de la declaració de Forcadell i la resta de la instrucció i declaracions dels testimonis, la jutge ha de decidir si envia la presidenta al banc dels acusats i es fa el judici, o bé arxiva el cas.