La defensa de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que elevi al Tribunal de Justícia de la Unió Europea l'admissió a tràmit de l'última querella de la Fiscalia per haver permès que la cambra aprovés la llei del referèndum.

La defensa de Forcadell ha presentat un recurs de súplica contra l'admissió a tràmit de la querella que la Fiscalia va presentar la setmana passada contra la presidenta del Parlament i els membres de la Mesa per haver permès que es debatessin i aprovessin les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica.

En cas que aquest recurs sigui desestimat, la defensa demana al TSJC que plantegi davant el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea una qüestió prejudicial, perquè sigui aquest qui es pronunciï sobre si és compatible amb els tractats europeus la "persecució penal" de la Mesa del Parlament "per haver permès la tramitació, debat i votació d'iniciatives parlamentàries relatives al dret d'autodeterminació de Catalunya".

En les al·legacions, s'indica que el conflicte que es "dilucida en el present procediment ha estat titllat de polític des de l'inici i insignes juristes (també jutges i magistrats) han fet notar el caràcter estrictament polític de la controvèrsia, artificialment reconduïda a processos penals instrumentalitzats en un atac sistemàtic a les institucions catalanes".

És per això que "reclamem la tutela d'aquest Excel·lentíssim Tribunal per prendre l'única decisió legal i legítima que seria la de confirmar la improcedència de la persecució penal de la discussió política, reconeixent la responsabilitat que el Govern espanyol hi té".

D'una altra banda, sosté que existeix un "context d'amenaça al Parlament" i considera que "és ben sabut que negociar a través de l'amenaça condueix a escenaris molt inestables i a resultats poc satisfactoris".

A la vegada, el recurs argumenta que el Parlament i el Govern catalans "han ofert una disposició sincera i repetida al diàleg sobre el dret d'autodeterminació de Catalunya" i recorda que fins i tot han enviat una carta tant al president Mariano Rajoy com al Rei.

"Per contra —prossegueix l'escrit—, el Parlament i els meus mandants concretament, han estat víctimes d'amenaça constant: han estat objecte de querella per la Fiscalia, sotmeses a procediments judicials penals, sotmeses a les pressions sancionadores dels 'nous poders' del TC".

A més, remarquen que la Mesa del Parlament és només "el missatger" d'una notícia, però "la Mesa no genera el debat ni l'incita, tampoc el controla o censura, i molt menys el tradueix en acció. Atacar el missatger no només és absurd, sinó que és immoral", postil·len.

Reiteren que el Tribunal Constitucional "no pot alterar el funcionament d'un Parlament" i adverteixen que "aquí està en joc la democràcia, els drets a la llibertat d'expressió i d'iniciativa política, així com els drets que indirectament es manifesten en cadascun dels temes tractats: autodeterminació dels pobles, dignitat, respecte, prohibició de discriminació, etc.".

En aquest text s'indiquen, també, que l'"auge de la pressió popular per un procés d'autodeterminació i constituent tenen una legitimitat molt més gran que la que ostenta el TC", que veuen "deslegitimat a nivell internacional" i amb "la seva independència i transparència qüestionada".

Subratllen la "inviolabilitat parlamentària" com "una garantia de la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa política" i que això "no pot reduir-se a anècdota quan s'examina dins del context de la protecció a les institucions de l'Estat".

En un altre punt de l'escrit, s'argumenta que la "incapacitat d'abordar políticament un determinat problema porta el Ministeri Fiscal a intentar avortar-lo en la fase de debat polític, sense comprendre que resulta impossible respondre jurídicament a les idees expressades pels representants del poble de la forma que es pretén".

S'al·ludeix al fet que les conductes "objecte de querella són, novament, atacs a la llibertat d'expressió" i que no es pot "efectuar cap tipus d'analogia entre el discurs de l'odi i la defensa del dret d'autodeterminació", que "fa temps que ja no es vincula a les situacions colonials".

També s'indica que "les cessions de sobirania a organitzacions internacionals suposen un canvi de paradigma que situa la jurisdicció nacional en un pla de submissió als ordenaments, com l'europeu, que ostenten primacia".