Grans empresaris, dirigents polítics, magistrats i altres personatges del poder s'han deixat veure pels seients més privilegiats de l'estadi del Reial Madrid. La llotja d'honor del Bernabéu s'ha convertit en el màxim símbol de les relacions del poder a Espanya. Com va dir Gerard Piqué, allà s'hi mouen molts fils.

Fa poc més de dos mesos, va ser el mateix Luis Bárcenas, extresorer del Partit Popular, qui va assenyalar amb el dit cap a la llotja del Bernabéu. Així s'hi referia en la seva declaració en el judici pel cas Gürtel: “Podent disposar d'una cosa que es diu la llotja del Bernabéu, per on passen ministres de tots els partits, pensar que els senyors Villar Mir o Florentino Pérez faran servir el gerent del partit i el senyor de l'agència de viatges del partit perquè els organitzin l'adjudicació d'obres públiques no s'ho creu ningú, és una autèntica broma”.

Dos anys enrere, el març del 2015, es pronunciava en els mateixos termes la cara més visible dels empresaris espanyols. Preguntat sobre els negocis que es tanquen en sopars i dinars d’empresaris, el president de la patronal CEOE, Joan Rosell, afirmava que això s’ha traslladat a la llotja d’honor del Reial Madrid: “A la llotja del Bernabéu sí que s’hi fan negocis; al Camp Nou, no tants”. Afegia que ell, com a culer, evitava la llotja madridista.

Fins que el tema no ha sortit de la boca de Gerard Piqué, però, no s'ha convertit en un assumpte d'Estat. “Del Madrid no m'agrada els valors que transmet, tot i que als jugadors els estimo moltíssim i molts són amics”, deia el central del Barça. I afegia: “A mi el que no m'agrada és veure a la llotja del Madrid les personalitats que hi ha i com mouen els fils”.

Però qui hi ha a la llotja del Bernabéu movent fils? Sense arribar a mencionar el seu nom, Piqué va focalitzar el seu atac en “la persona que va imputar Messi i Neymar i curiosament té un tracte diferencial amb Cristiano”. Feia referència a Marta Silva Lapuerta, exadvocada general de l'Estat i exdirectiva del Reial Madrid, que va assistir a la llotja el passat gener. Però la llotja del Bernabéu és molt més que Marta Silva. Com diu el blaugrana, allà s'hi mouen molts fils. És un centre de poder a l'ombra, un símbol de les relacions de poder a l'Estat espanyol. Per allà passen des de dirigents polítics i grans empresaris fins a jutges i advocats.

El diari digital El Confidencial va fer un experiment l'octubre del 2014, amb motiu del Madrid-Barça que se celebrava a la capital espanyola: qui és qui a la llotja del Bernabéu. Entre altres, hi havia la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina; l’expresident del Govern espanyol, José María Aznar; l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella; la secretària executiva de Comunicació del PP de Madrid, Lucía Figar; el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González; l’exministra de Cultura, Pilar del Castillo, l’empresari i vicepresident de la CEOE, Arturo Fernández (investigat per les targetes black de Caja Madrid); els periodistes Luis María Anson, José Antonio Vera i Eduardo Inda, i fins i tot monsenyor Antonio Cañizares, el polèmic arquebisbe de València.

FLORENTINO PEREZ AZNAR BOTELLA BERNABEU EFE

Florentino Pérez, José María Aznar i Ana Botella, en un partit Madrid-Màlaga el febrer del 2004

El capitalisme d’Estat espanyol

El matemàtic i economista català César Molinas fa servir l'expressió “capitalisme castís”, el que els anglosaxons en diuen crony capitalism. Així ho explica en el seu llibre Qué hacer con España: del capitalismo castizo a la refundación de un país (2013): “Les úniques maneres de ser ric a Espanya [en els segles anteriors] eren ser fill de ric o ser pròxim al rei. A l'empara de la cort va desenvolupar-se a Espanya un capitalisme castís, mal anomenat capitalisme financer, basat en la captura de rendes i en la proximitat al poder, que és estrictament madrileny i que continua sent avui dia la forma dominant de capitalisme al nostre país”. I posa el focus en la llotja del Bernabéu.

Segons Molinas, entre aquella Espanya i “els qui avui s'asseuen a la llotja del Bernabéu” hi ha una mateixa concepció de les relacions econòmiques, “una mateixa manera de prosperar pel favor del poder polític, gràcies al Boletín Oficial del Estado (BOE)”. És a dir, amb diners públics, de tots els contribuents.

El màxim exponent d'aquesta llotja del Bernabéu, que és molt més que un espai físic, és justament el seu amo, Florentino Pérez, president del Reial Madrid. Tan sols una dada: quan va arribar a la presidència del Reial Madrid l’any 2000, la seva empresa ACS era la cinquena constructora de l’Estat Espanyol, en un sector molt lligat a les concessions del BOE. Sis anys després ja era la primera. Enmig va haver-hi la fusió amb Dragados (2003) i la seva entrada a Unión Fenosa (2005). Avui no hi ha qui li faci ombra.

Entre els 35 espanyols més rics segons la llista Forbes, hi ha tres directius i exdirectius del Reial Madrid: Juan Miguel Villar Mir (9è), president del Grupo Villar Mir, màxim accionista de la constructora OHL, exministre d'Hisenda (1975-1976), exvicepresident del Reial Madrid (1995) i excandidat a la presidència del club (2006); Juan Abelló (24è), president de la companyia d'inversió privada Torreal, exvicepresident de Sacyr i Repsol i exvicepresident del Reial Madrid amb Florentino Pérez fins al 2013; i el mateix Florentino Pérez (34è), president de la constructora ACS i actual president del club.

Qui cobra l'obra?

La Fundació Civio va publicar el passat novembre la investigació ¿Quién cobra la obra?, un mapa de la contractació pública a Espanya. La conclusió a la qual va arribar és que set de cada deu euros adjudicats pel BOE en contractes d'obra pública des del 2009 anaven a parar a deu constructores. ACS, de Florentino Pérez, lidera la classificació amb diferència, havent-se emportat 5.862 milions d'euros en obra pública. Entre aquestes deu companyies, però, hi ha altres rostres coneguts de la llotja del Bernabéu.

Hi ha, per exemple, el Grupo Villar Mir, de l'exvicepresident i excandidat a la presidència Juan Miguel Villar Mir, que va endur-se 1.887 milions d'euros. També hi ha Sacyr, que del 2004 al 2011 va ser presidida per Luis del Rivero, tresorer i vicepresident del Reial Madrid amb Florentino Pérez, que va reunir-se 11 vegades en 11 mesos amb Luis Bárcenas i està sent investigat en la causa de la caixa B del PP. El seu successor al capdavant de Sacyr, Manuel Manrique, també és un habitual de la llotja del Bernabéu. El nom de José Manuel Entrecanales, president d'Acciona –segona companyia en obra pública–, ha arribat a sonar com a possible directiu.

Moltes de les grans companyies espanyoles que avui tenen una gran presència internacional són empreses que depenen justament del BOE. Avui són el que són gràcies als contractes públics. L'exemple per excel·lència és precisament el de les empreses constructores. En el seu llibre, César Molinas posa el cas d'un partit de Lliga del Madrid el 2012: “Van coincidir en la llotja cinc ministres del nou govern del Partit Popular, el director general de Carreteres i un nodrit grup de constructors i executius d'algunes de les empreses més grans de la borsa espanyola”. I l'economista conclou: “La llotja, com altres instàncies madrilenyes, aplana el camí cap als grans negocis”.

En el seu llibre El dilema de España (2014), l'economista Luis Garicano, avui responsable de l'àrea econòmica de Ciutadans, també denunciava el que passava a la llotja del Reial Madrid: “El capitalisme d'amics és a Espanya el capitalisme de la llotja del Bernabéu i del despatx de Bárcenas (...) El que es fa ric és el que té contactes, el que coneix Bárcenas o l'aconseguidor de torn. És el que sap com fer discretament una contribució a la persona adequada i rebre a canvi un obsequi de l'Estat en forma de central elèctrica, autopista o requalificació”.

Curiosament una de les llotges on més empresaris espanyols junts s’ha vist no és la del Bernabéu, sinó la de l’estadi da Luz, de Lisboa, el maig del 2014. Van ser convidats a la final de Champions del Reial Madrid contra l’Atlético de Madrid. Entre altres, hi havia Javier Hidalgo (AirEuropa), Arturo Fernández (CEOE), Juan Miguel Villar Mir (OHL), Manuel Manrique (Sacyr), Luis del Rivero (ex-Sacyr), José María Álvarez Pallete (Telefónica), Alicia Koplowitz (Omega), José Manuel Vargas (Aena) o Ramón Blanco Balín (ex-Repsol).

Polítics, jutges i fiscals

L'únic president espanyol culer, Zapatero, no va atrevir-se mai a trepitjar el Camp Nou, però els madridistes Aznar i Rajoy no han tingut aquests complexos i s'han deixat veure per la llotja del Bernabéu. També ministres i exministres, secretaris d'estat, presidents de la Comunitat de Madrid, alcaldes i exalcaldes... Fins i tot Manuela Carmena, actual alcaldessa de la capital espanyola, ha caigut en la temptació i ha trencat la seva promesa de no anar-hi.

De la trobada entre dirigents polítics i grans empresaris, com es produeix en la llotja del Bernabéu, sovint neix la corrupció. No només és Luis Bárcenas en el marc del cas Gürtel acusant el PP de fer servir la llotja per a fer negocis amb companyies com ACS, de Florentino Pérez, o OHL, de Villar Mir. És també Florentino Pérez reconeixent que va pagar 300.000 euros a l'aconseguidor de la trama Púnica, Alejandro de Pedro, qui va muntar un diari digital fals al servei del president del Reial Madrid. O el sumari del Cas Emperador, que revela que el presumpte empresari mafiós xinès Gao Ping va fer servir aquest lloc privilegiat per a posar en contacte cinc persones amb “gent del Reial Madrid”.

Però la llotja del Bernabéu no només és un punt de trobada entre els poders econòmic i polític, sinó que hi tenen accés altres tipus de poder, com la judicatura. Gerard Piqué feia referència a Marta Silva Lapuerta, exadvocada de l’Estat que va deixar el seu càrrec el passat 25 de novembre, just després de mantenir l’acusació contra Leo Messi i a temps de no haver d’interferir en el cas Football Leaks, que implicava el madridista Cristiano Ronaldo.

MARTA SILVA LAPUERTA TC EFE

L'advocada de l'Estat Silva Lapuerta, anant al TC per recórrer una resolució del Parlament català

Filla de l’exministre franquista Federico Silva Muñoz i neboda de l’extresorer del PP Álvaro Lapuerta, Silva també havia estat secretària de la junta directiva del Reial Madrid entre els anys 2000 i 2004, sota la presidència de Florentino Pérez. Segons revelava el director del diari As, Alfredo Relaño, no només va assistir al partit del Madrid contra el Wolfsburg l'abril de l'any passat, sinó que també va baixar al vestuari per demanar a Cristiano Ronaldo una pilota signada per als seus fills.

Silva no és l'única membre de la judicatura que s'ha deixat veure pels seients VIP del Bernabéu. Tant és així que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va arribar a plantejar-se la modificació del seu codi deontològic per a prohibir als magistrats acceptar les invitacions de clubs per assistir a les llotges. Alguns jutges van mostrar la seva oposició. No se n'han tingut més notícies des de la tardor del 2014.

El Reial Madrid té per costum convidar tots els presidents de sala del Tribunal Suprem, així com fiscals generals i fiscals en cap. Un dels jutges que ha estat vist a la llotja del Bernabéu és José Manuel Sieria Míguez, president de la Sala Tercera Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem. L’exfiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, també era un habitual dels seients VIP. L’exministre de Justícia i exfiscal en cap de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem, Mariano Fernández Bermejo, no es perdia cap partit i fins i tot assistia a actes de la fundació del club, presidida per Florentino Pérez. L'actual ministre de Justícia, Rafael Catalá, també hi va sovint.

“Aquí no es fan negocis”, es defensava Florentino Pérez el 2014 entrevistat per Jordi Évole al programa Salvados. I afegia: “Aquí es parla de futbol i de valors (...) Això que aquí es fan negocis és un tòpic llançat per gent que no sempre és benintencionada”. No se sap si entre aquests valors dels quals parlen a la llotja del Bernabéu hi ha els valors de les adjudicacions per obra pública del Boletín Oficial del Estado.

En els seus anys de glòria, Jesús Gil va arribar a dir que la llotja del Bernabéu “compleix en democràcia la funció de les caceres de Franco durant la dictadura”.