La Fiscalia ha renunciat a acusar l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau d'un delicte de malversació de fons públics per la consulta del 9-N. En la querella inicial, el ministeri públic incloïa aquest delicte, l'únic delicte que comporta penes de presó, però ara hi renuncia perquè les despeses relacionades amb l'organització es van comprometre amb anterioritat a la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional (TC).
Els fiscals, però, demanen al TSJC que desestimi els recursos presentats per les defenses i jutgi Mas, Ortega i Rigau pels delictes de desobediència i prevaricació. Entre altres arguments, sostenen que van intentar "aparentar" que el procés participatiu va quedar exclusivament en mans de voluntaris, però "en realitat no va ser així".
L'escrit de la Fiscalia considera que "van pretendre aparentar que el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, quan en realitat no va anar així". En aquest sentit, assegura que la instrucció ha demostrat que la preparació de la consulta es va intensificar després de la suspensió per part del Constitucional. "Sense els mitjans de l'administració autonòmica emprats abans però també i especialment després de la suspensió cautelar" no hauria pogut celebrar-se, apunta.
Sobre el delicte de desobediència, exposa que els investigats, encapçalats per Mas, "van conèixer i van comprendre perfectament el contingut i efectes de la providència del Tribunal Constitucional, la qual era clara i inequívoca, i resoltament van decidir no acatar-la". Respecte a la prevaricació administrativa, considera que els exmembres del Govern "van deixar respectivament de suspendre oficialment tant la convocatòria que Mas havia efectuat, com les decisions administratives concretes adoptades per donar-li execució".
Recursos, desestimats
En les seves al·legacions, Mas, Ortega i Rigau van recórrer la decisió de deixar-los a les portes d'anar a judici en considerar que la causa té un "contingut marcadament polític" i que ni van desobeir ni van prevaricar. Per això, van sol·licitar l'arxivament de la causa en entendre que s'atribueixen "responsabilitats criminals als legítims representants d'un govern democràtic per la seva actuació política vehiculada de manera responsable, cívica i pacífica".
En el seu escrit de defensa, Artur Mas va remarcar que la instrucció del cas va demostrar que els tres acusats no només no van desobeir el TC ni van prevaricar, sinó que el Govern va interrompre efectivament l'organització i gestió de la consulta "sense fer desistiment de cap de les funcions legals encomanades a la Generalitat pel que fa a l'ordre públic, la seguretat de les persones, el dret d'informació dels ciutadans i la gestió dels sistemes informàtics públics".