Nova ofensiva contra el procés. La Guàrdia Civil va exigir divendres passat a una vintena d'empreses tecnològiques, consultores i de ciberseguretat informació i documentació molt detallada sobre els contractes de la Generalitat que estan servint per aixecar les estructures d'Estat i la Hisenda pròpia.

Així ho publica avui El País, que explica que aquestes empreses tenen vuit dies per entregar a la Guàrdia Civil tota la informació que tinguin sobre aquestes adjudicacions, com els expedients complets de cada contracte, explicar el procés de contractació, l'import de les aplicacions informàtiques desenvolupades, el mètode de pagament i informació sobre on es van desenvolupar les tasques: en l'empresa privada o en els diferents departaments de la Generalitat.

I no només això. També se'ls exigeix que identifiquin les persones de l'empresa involucrades en el procés i el responsable de la Generalitat que va "contractar, supervisar i mantenir els contactes" amb els caps dels projectes o personal contractat per desenvolupar els serveis en qüestió.

A totes les empreses, a més, se les ha avisat que, en cas que no entreguin tota la documentació sol·licitada dins del termini establert, podrien estar incorrent en un delicte de desobediència i malversació de cabals públics. 

Amb tot detall

Els agents van intervenir de forma simultània les seus de les empreses a Barcelona i Madrid amb l'escrit de la Fiscalia, que està dirigit als administradors únics, presidents, directors generals o apoderats de les empreses tecnològiques consultores.

L'objectiu és obtenir, detalladament, una possible xifra a la "malversació de fons públics" i, precisament per això, també sol·liciten a les empreses que concretin al màxim possible els costos inicials, de posada en marxa i finals de les aplicacions informàtiques o informes de consultoria contractats pel Govern i, també, les contrasenyes necessàries per poder activar les aplicacions.

A banda d'això, i sempre segons El País, també pretenen tenir tota la informació sobre si aquestes actuacions van ser supervisades per algun treballador públic, així com per saber si els tècnics que van desenvolupar els programes informàtics o van realitzar els informes, "van haver de signar algun contracte d'exclusivitat o confidencialitat", a més de demanar que s'identifiqui el responsable d'activar aquests programes a ordinadors de la Generalitat.

Ja el març del 2016, Javier Zaragoza, que llavors era fiscal en cap de l'Audiència Nacional, va obrir dues investigacions sobre els passos administratius que havia fet el Govern per aixecar els serveis d'intel·ligència i l'Agència Tributària per un futur estat català. Aquesta investigació ha estat prorrogada per l'actual fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, que treballa a estudiar si s'ha comès un perjudici a les arques públiques, així com si s'han desobeït les diferents resolucions del Tribunal Constitucional.

Vigilància diària

La Vanguardia afegeix un punt més a l'afer -ja conegut-, i és que el fiscal de l'Estat revisa cada dia l'actuació del Govern i del Parlament i ha intensificat, així, la investigació en les actuacions relacionades amb el procés.

Després de les diferents resolucions pel judici del 9-N, la Fiscalia ha aconseguit no haver d'esperar ara les resolucions de l'Alt Tribunal a l'hora d'impulsar l'obertura de diligències contra tots aquells que treballin en qüestions relacionades amb la desconnexió d'Espanya.

Precisament per això, ja ha posat la directa i investiga ara el Registre de catalans i catalanes residents a l'exterior perquè sospiten que això té relació amb la celebració del referèndum. Aquest, però, serà només el primer pas que farà de tots els que té previstos a partir d'ara per impedir qualsevol opció que Catalunya se separi de la resta de l'Estat.