La comissió per investigar el presumpte finançament il·legal del Partit Popular arrencava aquest dimecres amb la missió de fixar una agenda de treballs i compareixences, entre les quals sonava la del president espanyol Mariano Rajoy. Així les coses, els grups no s'han posat d'acord durant la trobada i s'han emplaçat al 7 de juny per prendre aquesta decisió. El Partit Popular té un interès explícit en què el cap del govern sigui "el primer", alhora que Ciutadans i Unidos Podemos volen que ho faci cap al final dels treballs –un cop estudiada la documentació– mentre el PSOE prefereix al principi. 

"El senyor Rajoy és el màxim responsable del PP i ha de donar explicacions en aquesta cambra" ha dit la diputada socialista Isabel Rodríguez a l'entrada de la reunió, recordant el cop en què el líder del partit va comparèixer al Senat, l'any 2013. El PSOE arribava amb un extens pla de treball que passa per citar més de 50 càrrecs del partits, entre els quals també hi havia l'expresident José María Aznar. Rodríguez ha assegurat que ells també aprovarien que Rajoy tornés al final de tot, per bé que el diputat de Ciutadans, Toni Cantó, ha afirmat que populars i socialistes tindrien un pacte perquè ho fes a l'inici. 

La data és important en termes mediàtics, ja comparèixer abans de l'estiu, o a prop del període estival, implica que molts ciutadans seran de vacances i no podran estar atents al president espanyol. En segon lloc, el desacord podria servir d'estratègia a l'executiu central per esperar a què Rajoy declari en qualitat de testimoni en seu judicial –per la trama Gürtel–. Tant a la cambra baixa com davant del jutge està obligat a dir la veritat, però el format pregunta-resposta que els grups han pactat –únic acord assolit– podria ser especialment incisiu i portar-lo a revelar informació abans del judici.

La qüestió és que el vicesecretari d'organització i coordinador general dels populars, Fernando Martínez Maíllo, ha dit que la seva formació no posaria traves perquè Rajoy assistís. "Vam signar el pacte i vam votar a favor de la comissió, però no volem que això es converteixi en una causa general contra el PP", ha afirmat Maíllo. El fet és que Rajoy es va veure obligat a signar aquest pacte anticorrupció dins del paquet que Cs va posar com a condició pel seu "sí" en la investidura. Més tard, el gallec va intentar d'esquivar la seva aplicació, però la formació taronja es va aliar amb PSOE i Unidos Podemos, cosa que va forçar els populars a secundar-lo. 

Aquesta vegada l'oposició podria també arribar a una entesa. Cs diu que mantindrà la proposta de comparèixer al final dels treballs perquè pugui ser interrogat sobre què diuen altres compareixents, la formació morada també s'hi mostra d'acord a priori. Allò que Maíllo descarta són dues compareixences de Rajoy, respecta que és una decisió de la comissió, però sí mostra les seves reticències a què sigui al final d'aquesta. "Estem disposats a què sigui el primer" ha repetit en moltes ocasions, titllant "d'obsessió malaltissa de l'esquerra" la voluntat que Rajoy declari al Congrés.

La segona discrepància important emergeix perquè PSOE i Podemos volen que s'investigui inclús el PP previ a Rajoy (2003), des dels orígens, cosa que els populars no volen. "Sempre hi ha hagut un límit" ha dit Maíllo recordant casos de corrupció dels socialistes. Cs no es tancaria a la idea dels primers, tot i que ara està amb el PP.

Altres compareixents

No tots els grups duien un programa detallat, i el del PSOE s'ha erigit com el més extens –tot i que queda a decisió dels partits decidir aquestes compareixences–. Aquests volen que a més de Rajoy i Aznar, també hi siguin la ministra de Defensa Maria Dolores de Cospedal, els exministres Ángel Acebes, Rodrigo Rato, Francisco Álvarez-Cascos, Ana Mato, Javier Arenas; els extresorers del Partit Popular, Luis Bárcenas i Rosendo Naseiro, així com la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, Esperanza Aguirre, Ignacio González i Francisco Granados. 

Unidos Podemos comparteix al seu text gairebé la totalitat, però la portaveu Irene Montero n'ha manifestat el disgust perquè fa un mes es va posar en marxa la comissió, que té un temps limitat –termini de tres mesos–. Per això diu que volen demanar-ne una pròrroga temporal.