Si el 20-D una de les majors aportacions de la campanya de Jorge Fernández va ser la irrupció de l'angelical Marcelo, l'eficient custodi que, segons va confessar el ministre, l'acompanya i l'ajuda a aparcar el cotxe, aquest cop el debat ha estat menys celestial. De fet, l'ha situat en uns perillosos llimbs que semblen abocar-lo a un infern polític. De moment, ahir Fernández Díaz segurament va rebre un dels retrets que a un fervent creient com ell més mal li ha fet al llarg de tota la seva carrera política: "No té perdó de Déu!", li va ventar a mig matí el president d'ERC i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. 

L'escàndol per la filtració de les converses que va mantenir el ministre d'Interior amb el responsable de l'Oficina Antifrau de Catalunya (AOC), Daniel de Alfonso, no només ha fet saltar pels aires la campanya, l'ha rebentada des de dins i de manera violenta. Però, a més, ha encès el sobiranisme. Ha aconseguit, allò que les candidatures independentistes estaven intentant des del primer dia, sense massa èxit, per frenar l'abassegadora empenta d'En Comú Podem. Ha atiat l'independentisme amb el sentiment d'indignació, precisament aquell que apareix en el material genètic de tots i cadascun dels moviments d'aquest procés.

Campanya aturada

Els ressons de la polèmica han provocat que la campanya s'aturés durant unes hores, que tots els focus se centressin en les seus d'Esquerra i de Convergència, les dues formacions que el responsable de l'Oficina Antifrau ha perseguit de manera sistemàtica i fins a l'esgotament, com ell mateix confessa en les gravacions.

“Pena, tristesa i ràbia”, va confessar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va acusar de bon matí el ministre d’haver construït un “GAL mediàtic”. Va ser una de les primeres reaccions del matí. La resta van anar caient en cascada. Des de la seu d'Esquerra, el vicepresident Junqueras, contra el qual havia apuntat directament Fernandez Díaz, va comparèixer acompanyat de la plana major de la formació republicana per acusar el ministre en funcions d’haver perdut “qualsevol sentit de la vergonya i la dignitat”.

Tot seguit va ser l’expresident Artur Mas qui va comparèixer des de la seu de CDC, acompanyat dels investigats pel 9-N i per l’exalcalde Trias, que també va ser víctima de la filtració d’un informe finalment desmentit. L’expresident va denunciar que aquesta situació només es pot explicar perquè subsisteix a Espanya un “Estat de matriu franquista”.

Manifestació unitària

De sobte, el ministre ha aconseguit allò que els estrategs de les campanyes independentistes pugnaven infructuosament per aconseguir: ha tornat a centrar el debat en la tensió independentista, ha indignat el carrer i ha provocat que en qüestió d'hores es convoqués una manifestació unitària, fins i tot amb la CUP, que ha congregat un miler de persones davant de la Delegació del govern espanyol a Barcelona.

Durant les primeres hores, l'aparell de l'Estat ha intentat controlar la polèmica. L'escàndol ha estat absent de les portades dels diaris de paper i fins i tot dels informatius de TVE el primer dia, però això no ha fet més que inflar la polèmica. Les gravacions que van transcendint no han aconseguit més que fer créixer la tensió. I la polèmica ha saltat als mitjans internacionals, allò que més pànic fa al ministeri d'Exteriors, fart d'enviar argumentaris a les seus diplomàtiques.

Revocació al Parlament

Avui a més, el director de l'Oficina Antifrau haurà de comparèixer al Parlament davant la comissió d'Afers Institucionals per iniciar el procediment de revocació del seu càrrec, que s’haurà de fer efectiu en un ple que comença dimecres de la setmana vinent. La petició ha estat signada per JxSí i la CUP, però també per CSQP, PSC i Ciutadans. De moment, de Alfonso ha deixat clar que no pensa carregar ell amb la polèmica.

Tot plegat es concentrarà les darreres 48 hores de campanya. El pitjor malson d'un estrateg electoral del PP. L'impacte real que pugui comportar en el resultat de diumenge està per veure, però és innegable que l'escàndol s'ha instal·lat amb una força que cap discurs electoral hauria pogut aspirar a aconseguir. El lliurament per fascicles de les hores de conversa enregistrades no fan més que apujar l'espectacularitat de la denúncia i la irritació del món sobiranista. Un curiós tram final de campanya, que s'ha acabat convertint en una autèntica traca en ple solstici de Sant Joan, el resultat de la qual resulta ara mateix imprevisible.