"Per què les feministes són més lletges que les dones normals?". Aquesta és la pregunta que porta per títol un article publicat aquest dimarts al diari digital de Castelló Mediterráneo Digital, i aquest és l'escrit que ha indignat la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, que considera "impresentable" que en ple segle XXI "hàgim de llegir articles així".

L'escrit dóna per fet que les feministes "atrauen menys els homes que les dones normals" i assegura, sense justificar-ho a priori de cap manera, que això "està científicament provat". Il·lustrant l'article amb un fotomuntatge d'Arrimadas i la diputada de la CUP Anna Gabriel, el periodista que el subscriu assegura que "per molt que s'empenyi la dictadura del políticament correcte, les dones normals són infinitament més atractives que les fanàtiques feminazis".

A partir d'aquí, descriu com a veritats una sèrie de tòpics i creences que, se suposa, estan estandarditzades a la societat. Entre elles, que "als mascles, els agraden més les dones amb una veu afrancesada, que les machorras amb dicció de camioner" o "als homes, els atrauen més les fèmines que es depilen, que les cosines de Chewbacca.

Els polítics de dretes, els més guapos

Podria ser que aquest periodista hagués relacionat un estudi de la revista Journal of Public Economics elaborat per tres investigadors que viuen a Suècia i Alemanya que va sortir a la llum a principis de gener que demostra que "els polítics de dretes són més guapos que els d'esquerres".

I no només això. Els electors "menys informats" recompensarien la bellesa dels més conservadors amb el seu vot i ho sustenten sota l'argument que "les persones més guapes guanyen més diners, i això els fa menys proclius a la redistribució de la riquesa".

Aquest, però, no és el primer estudi que demostra aquest fet. Ja el 2008, un estudi que analitzava els resultats electorals dels Estats Units assegurava que un candidat atractiu podria arribar a tenir fins a un 7% d'avantatge respecte al seu rival si és menys atractiu.

El cas finlandès

L'estudi s'ha realitzat estudiant el cas de Finlàndia, on, mentre a les eleccions generals en què hi havia més informació el factor bellesa pràcticament no importava, a les municipals els conservadors hi sortien clarament beneficiats pel protagonisme de la desinformació en aquest terreny i, per tant, quan no coneix el candidat, el votant s'acaba guiant pel seu aspecte físic.

També van realitzar enquestes sobre els eurodiputats, els candidats als EUA i els representants de la cambra australiana. Als participants, se'ls va demanar que situessin en una escala d'esquerra a dreta els polítics només veient la seva fotografia. En els tres continents, situaven els més guapos cap a la dreta.

I és que, a banda de l'atracció pels guapos, molts veuen la bellesa com una mostra de riquesa.