L'Exèrcit d'una Catalunya independent hauria de tenir un total de 24.000 efectius, per seguir els paràmetres de la comunitat internacional, segons assenyala el coronel irlandès Dorcha Lee en el llibre Política de defensa i Estat propi, d'Editorial Base. Lee proposa que en cas d'independència, aquest Exèrcit s'acosti al percentatge de personal militar que té França i que defugi el d'Espanya, que és més elevat, un cop avaluades les necessitats defensives.

"Catalunya hauria de mantenir-se per sota de la proporció de personal militar que té Espanya, que és de 4,9 per cada mil habitants. A França, la proporció és de 3,5 per cada mil habitants. La meva proposta per a les Forces de Defensa de Catalunya (FDC) és mantenir-se aproximadament en un 3,1 per mil de la població total", assenyala.

Del total de 24.000 efectius, 16.000 serien regulars i 8.000 reservistes. El coronel irlandès, que va ser representant militar del seu país a Brussel·les, aposta per un Exèrcit de terra format per dues brigades, amb un total de 5.000 efectius cadascuna. Cada brigada estaria integrada per 3 batallons d'infanteria, 1 batalló de carros de combat, 1 batalló d'artilleria, 1 companyia de reconeixement, 1 companyia d'enginyers, 1 companyia de comunicacions, 1 companyia de policia militar, 1 batalló de logística, companyies de transport, mèdica, munició, manteniment i subministraments, i un quarter general de brigada. A més de les dues brigades, dependrien de l'Exèrcit 1 companyia d'operacions especials, 1 companyia de ciberguerra i 1 companyia de comunicacions del quarter general de l'Exèrcit.

El cost econòmic d'aquest model d'Exèrcit se situaria al voltant de l'1,2% del PIB (uns 2.600 milions), que és el mateix percentatge que gasta ara Espanya, però Lee recorda que l'OTAN ha situat l'objectiu del 2%. "Això refermaria Catalunya davant dels seus aliats com un país que es pren seriosament la seva defensa, ja que molts països de l'OTAN actualment realitzen una despesa d'entre l'1% i l'1,4%", apunta.

Cooperació amb Espanya

Segons Lee, serà necessària una col·laboració entre Catalunya i Espanya en política de defensa. "Una Catalunya militarment dèbil crearia un flanc vulnerable en la defensa espanyola. La cooperació en defensa entre Espanya i Catalunya seria en interès mutu dels dos països". El coronel reconeix que això en tot cas dependrà de com es negociïn els detalls d'una independència. I en aquest sentit, apunta que es podria considerar la possibilitat de retenir per part espanyola algunes bases a Catalunya. "La presència acordada de forces estrangeres no mina la sobirania nacional i aquesta mena d'acords poden ser beneficiosos per a ambdues parts", indica, tot recordant que Xipre té encara una base britànica.

El llibre, amb pròleg de Jaume Sobrequés, conté anàlisis de Jaume Clotet, Francesc Xavier Hernández, David Bajona, Toni Florido, Marc Sanjaume, Marc Gafarot, Pol Serrano, Pol Molas, Daniel Soler i Kim Dorca.

El model danès

El volum analitza els diferents models d'Exèrcit que podrien servir a Catalunya, i hi ha una coincidència a apostar pel model danès, que té presència a l'OTAN i un volum de 15.118 efectius. Un model neutral a l'estil suís implicaria retornar al servei militar obligatori, recorden. A la foto d'aquesta notícia, efectius de l'Exèrcit danès. 

Clotet, que actualment és director general de Comunicació de la Generalitat, assenyala en el seu escrit que destinar recursos a un Exèrcit propi és indissociable de qualsevol independència. "Políticament és perfectament possible que un Estat descarti adoptar una política de defensa, però les conseqüències negatives serien d'una gran magnitud. Per començar, paradoxalment, aquest Estat deixaria de ser independent, perquè quedaria sotmès i indefens davant dels interessos estratègics d'altres Estats, de les organitzacions terroristes globals, dels pirates informàtics, dels grans traficants de persones i drogues", apunta.

No consideren viable traslladar a Catalunya el model sense Exèrcit d'Islàndia, que té al seu territori una base de l'OTAN, ja que basa la seva acceptació per part de la comunitat internacional en el fet que és un país de tan sols 309.000 habitants.