La creació del grup de discussió sobre Catalunya al Parlament de Westminster molesta l'ambaixada espanyola al Regne Unit. Segons ha pogut saber l'ACN, un diplomàtic espanyol es va reunir amb almenys dos dels impulsors de la iniciativa, el diputat del Partit Nacional Escocès, George Kerevan, i el parlamentari del Partit Nacionalista Gal·lès, Hywel Williams, per “explicar el seu punt de vista”.

"A la diplomàcia espanyola no li correspon aconsellar-nos sobre les activitats d'aquest Parlament", ha assegurat a l'ACN Williams, que ha admès que si bé la reunió va ser “extremadament cordial” el diplomàtic espanyol va mostrar-se “clarament en contra” d’algunes de les mocions que ell ha promogut a la cambra sobre Catalunya.

Segons Williams, la reunió amb el diplomàtic, que es va celebrar a l'ambaixada espanyola a Londres, tenia "un missatge molt clar". "Era evident que estava en contra d'alguns posicionaments que jo havia defensat a la cambra, especialment els que feien referència a algunes mocions presentades recentment", ha explicat.

Les propostes a Espanya

El diputat del Plaid Cymru va donar suport a propostes que demanaven al govern espanyol que "reconsiderés la seva posició" pel que fa a la judicialització de la política i la persecució de càrrecs electes com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Una altra moció signada per Williams també lamentava "les dures multes i inhabilitacions" imposades a Mas, Ortega i Rigau pel 9-N i reclamava "el dret dels diputats escollits democràticament a convocar referèndums".

Preguntat sobre si l’ambaixada va recriminar-li la creació del grup de discussió sobre Catalunya, Williams ha dit que “els diplomàtics no utilitzen aquest llenguatge” i que el seu interlocutor sempre va ser "molt educat" i "extremadament cordial". Amb tot, Williams ha admès que “el missatge" va quedar clar i era que "preferien que no es fessin aquest tipus de coses". 

Williams ha recordat que “no és sorprenent” que els diplomàtics “intentin influir persones que creuen que tenen capacitat d’influència”, ja que part de la seva feina és “promoure les causes dels seus països”. 

Grups a Suïssa i Estònia

Diputats britànics ja havien denunciat al desembre a través d'una moció la "persecució" de l'Estat a la presidenta del Parlament. L'endemà va sortir a la llum la creació de grups als parlaments suís i estonià per seguir el procés català, que tenen per objectiu seguir tot el que passi a Catalunya.

Suïssa, que és un país amb una llarga tradició de referèndums i que sol votar diverses vegades l'any sobre qüestions federals, ja va posar el procés al punt de mira del seu Consell Nacional -la cambra dels diputats suïssa- el juny de l'any passat.

Va ser arran d'una interpel·lació que van presentar cinc diputats per instar el govern suís a intermediar entre Catalunya i Espanya. Els diputats pertanyien a tots els grups polítics menys al liberal, però no perquè no estigui d'acord amb el dret a decidir, sinó perquè, com va explicar el delegat del Govern a França i Suïssa, Martí Anglada, a El Nacional, els liberals "procuren no donar problemes al seu ministre" i "és molt diferent signar una interpel·lació, que pertànyer a un grup d'amistat".