Les xarxes bullen després que el Tribunal de Comptes hagi obert la via per forçar Artur Mas, expresident de la Generalitat, Joana Ortega, exvicepresidenta, i Irene Rigau, exconsellera d'Ensenyament, a pagar de la seva butxaca 5 milions d’euros per l’organització del 9-N.

Lluís Llach, diputat de JxSí al Parlament, i Gabriel Rufián, diputat d'ERC al Congrés, entre altres, han criticat la doble moral del govern de Rajoy.

L'executiu exigeix responsabilitats als polítics catalans, però no fa el mateix amb temes com el deute de Bankia, els assenyalats del documental Las cloacas de Interior, el cas Castor i la mala gestió de les autopistes estatals, entre altres temes. 

Cas Bankia

El rescat al banc madrileny es va valorar inicialment en 22.429 milions d’euros, segons el Banc d’Espanya. Fins al dia d’avui, no s’ha demanat a cap responsable de la fallida de l’entitat que respongui amb el seu capital propi per la despesa que la seva mala gestió va generar. 

Gestió de les autopistes

Diverses autopistes gestionades pel govern de Rajoy estan en situació de fallida. Per rescatar-les, es preveu que l’Estat inverteixi entre 3.000 i 5.000 milions d’euros i, un cop mantingudes, passaran a mans privades. En aquest cas tampoc s’han exigit responsabilitats públiques per les males praxis en la gestió de les autopistes, i tampoc es preveu que els encarregats de la fallida responguin amb capital propi.  

'Las cloacas de Interior'

TV3 va emetre ahir el documental Las cloacas de Interior amb una audiència rècord. En aquest, es veia com l’exministre Fernàndez Díaz i els seus sequaços orquestraven diverses operacions de dubtosa legalitat i, per a sorpresa de tothom, cap membre del cos judicial ni governamental van demanar explicacions als senyalats com a culpables de les males praxis mostrades al documental, pròpies de règims grisos d’antany.

Cas Castor

Entre 1.000 i 2.000 milions d’euros públics va pagar el govern de Rajoy a l’empresa ASC de Florentino Pérez després que uns terratrèmols afectessin un magatzem de gas al Delta de l’Ebre propietat de l’empresari. Com en els casos anteriors, aquesta despesa serà pagada pels ciutadans, que durant trenta anys veuran apujada la seva factura del gas. 

A més, s’ha posat de manifest que una decisió com la del Tribunal de Comptes és insòlita, ja que mai s’havia demanat a càrrecs polítics que responguin a nivell personal pels seus actes institucionals, encara que sembla que aquesta línia s’ha traspassat des de fa temps quan els afectats són els responsables del procés.