L’eufòria s’ha convertit en resignació. El somriure de la revolta d’En Comú s’ha ofegat en l’immens mar blau de l’Estat. A Tarragona, una administrativa comptable, Yolanda López, s’ha quedat fora del Congrés, i amb ella el somni i el símbol d’una província de representar gràficament l’anomenat sorPPasso. Volien sumar un escó a costa del PP, però de 77.036 vots han passat a 75.021 i “la màfia” ha acabat reeditant el seu diputat. 

A la terra del pont del Diable, la velleta (política) ha passat sense ser tocada, llesta, amagant un gat negre al cistell, el vot útil. Ara continua caminant tranquil·la sobre els arcs de la principal ciutat d’Hispania durant l’Imperi romà, sense perdre l’ànima i bevent l’aigua de la supervivència i del seu renaixement. 

La il·lusió condensada en desenes de paperetes, col·locades estratègicament entre les cadires dels concentrats en el míting final de la confluència la setmana passada, s’ha quedat en això, una il·lusió. La victòria de l’assalt al cel, en algunes enquestes i un sondeig, malgrat Irene Montero i la comicitat davant la càmera de l’àvia del cap de llista Fèlix Alonso.

“Esperàvem molt més”, ha reconegut aquest matí Xavier Domènech des de l’estació de les llàgrimes del Nord, d’una llarga nit de 26 de juny difícil d’oblidar. Aspiraven a reformar l’Estat, però es veuen a l’oposició i sense referèndum. Els abstencionistes han bloquejat el tauler d’escacs, en una partida que no volien jugar. 

La Girona sobirana

Ni les vides ni les esperances ni el futur en joc d'abraonats discursos apocalíptics. Les terres gironines han esdevingut el taló d’Aquil·les de la confluència, encallant-se a la tercera posició. A l’epicentre provincial del moviment sobiranista “en sabem molt” de fer fora el PP, deia la cara visible dels comuns, Marta Sibina. I amb els números a la mà, potser busquin alguna cosa més.

Ni dos independentistes com a número u i dos (Joan Luengo d’ICV), que han signat el manifest “Guanyem sobirania” han evitat passar de 54.071 vots a 53.054 i consolidar-se com aquella alternativa real catalana i "amb vocació de majories" que reivindica Domènech. La possibilitat real d’una consulta pactada no ha quallat del tot.

La prudència va fallar i va guanyar la idea del “ho tenim a tocar”. Tenien dades que els situaven a dos punts del segon escó, i ho deien als quatre vents, animant a la revolta. Però molts gironins van decidir perdre’s una batalla que havien denominat com “la més extraordinària de la nostra història”. 

Roses sigui segurament l'últim bastió del dramatisme de diumenge. En aquesta terra complicada s'han quedat a 13 vots de fer el sorPPasso. Però han quedat segons, seguits de prop pels adversaris republicans i PSC. Voldrien que tot hagués estat només un malson.