El debat al Congrés sobre el Consell Europeu, on el president espanyol Mariano Rajoy hi va assistir els dies 9 i 10 de març, s'ha convertit per part d'ERC i el PDeCAT en un reguitzell de retrets sobre les accions "amenaçadores" de l'executiu central respecte de la celebració del referèndum: primer, amb la suspensió de polítics a través del Tribunal Constitucional –cosa que la Comissió de Venècia rebutja–; segon, amb la possible operació per precintar col·legis i tercer, amb l'aplicació de l'estat de setge. Rajoy, però, nega amenaces, sinó que al·lega el "compliment de la llei". 

"Ens amenacen amb l'article 116, vostè creu que Europa els ho permetrà? A major repressió, menys democràcia i menys Europa. No estem en temps dels seus avis, som ciutadans europeus", ha dit el portaveu d'ERC, Joan Tardà. En aquesta línia, ha denunciat la "repressió" contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, diversos cops requerida per part del TC per donar continuïtat al full de ruta. "És que després vindran Junqueras? Puigdemont?" l'ha desfiat. "Quants espanyols permetran aquesta misèria?" ha exclamat davant la mirada de resignació del gallec.

Rajoy s'ha tornat amb to força calmat, emparat en la legalitat, com és la tesi habitual. "El principi per evitar un atac als drets humans és l'estat de dret. Els governants estan sotmesos a la llei. És que a Europa la llei no cal complir-la? O és que democràcia i llei no estan indissolublement unides?" s'ha preguntat. "Sense llei no hi ha democràcia, aquí no amenacem ningú. Aquí es compleix la llei. El més antieuropeu és saltar-se la llei" ha avisat reiteradament, sense descartar la mesura que Tardà li demanava.

Dies després que la Comissió de Venècia hagi dictaminat que el TC no hauria de poder suspendre polítics, el portaveu d'ERC ho ha aprofitat en el seu discurs. "Comprenc que no els agradi, és un abans i un després. Per a Europa és inadmissible", ha avisat. Li ha retret alhora que quatre dels magistrats del TC –que aquest dimecres prenien possessió formal del càrrec– haurien jurat els principis del Movimiento franquista. "No hi ha un sol magistrat del TC a Alemanya que hagi jurat els principis nazis, feixistes...", ha dit.

L'únic moment de distensió entre Rajoy i Tardà ha estat, paradoxalment, pel referèndum. El segon ha afirmat que la "modernitat" al continent passava per donar veu als ciutadans, en una al·lusió al Brèxit i Itàlia. Després, ha inquirit al president espanyol que tingués "por als referèndums", i aquest ha fet que sí amb el cap, aixecant alguns riures. El gallec s'ha limitat després a "no opinar" sobre què feien països com Colòmbia i els anteriors, però ha explicat que, en tot cas, els referèndums "havien de ser legals".

Més centrat en el tema ha estat el portaveu del PDeCAT, Francesc Homs. Primer, ha retret que Espanya "només" s'hagi acollit un 6% de refugiats dels quasi 18.000 als quals es va comprometre. Això passa tot i que la Generalitat manifesta la voluntat de rebre'n almenys 4.500, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona. "Parlar de paciència estratègica em sembla vergonyós", ha dit. Rajoy ha respot que la "principal política" era en el lloc d'origen "perquè la gent no hagi de marxar de casa seva, per dignitat" i això "trigava" en fer efecte.

Homs també ha tingut un moment àlgid quan ha denunciat les inhabilitacions l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega. "Celebro que estigui bé, senyor Rajoy, perquè en aquest Estat s'inhabiliten polítics per incomplir sentències i el seu Govern en porta unes quantes", ha afirmat. Amb anterioritat, Tardà havia fet una al·lusió vetllada a l'expresident de la Generalitat Lluís Companys. L'exconseller de la Presidència segueix pendent del Tribunal Suprem per la seva implicació també en el 9-N. 

Aquest ha tornat sobre la UE, i ha lamentat que l'Estat no tingués les obres del Corredor Mediterrani avançades. "Està com està i li ho diu tothom", ha reblat. Finalment, ha citat la Comissió de Venècia, a qui ha demanat fer cas. "Defensen un espanyolisme d'estat i després parlen d'una integració europea on no veig cap credibilitat", ha tancat. El president espanyol no s'ha fet enrere i l'ha mirat de desacreditar assegurant que el PDeCAT "estava pel que estava", en una referència implícita al viratge independentista del partit i el seu retrocés electoral.