Amb deu independentistes catalans a les presons madrilenyes, les entitats tornen a convocar aquest dimecres una aturada de país. L'acte de protesta, per l'amnistia dels presos polítics i contra l'aplicació de l'article 155, cau enmig d'una setmana que culminarà el dissabte 11 de novembre amb una gran manifestació als carrers de Barcelona. En aquestes dues dates, el poble català ha d'enviar un missatge ben clar a l'Estat espanyol, Europa i el món, defensa Marcel Mauri, líder accidental d'Òmnium Cultural 

Aquesta és la gran diferència respecte de l'aturada de país del 3 d'octubre: els presos polítics. El periodista i historiador Marcel Mauri (Badalona, 1977) ha d'assumir el paper que, fins fa tres setmanes, exercia Jordi Cuixart, avui a Soto del Real. Les eleccions del 21 de desembre, sosté, han de servir per fer-lo sortir d'allà, juntament amb Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Raül Romeva i Carles Mundó.

Marcel Mauri Omnium - Sergi Alcazar

Què n’espera de l’aturada de país?
Que una part molt important de la gent d’aquest país aturi la seva activitat habitual per mostrar la seva indignació pels presos, contra aquesta venjança de l’Estat espanyol. És una espiral de repressió que no s’atura. Igual que el 3 d’octubre vam fer una aturada de rebuig al que va passar l’1-O, un altre cop hem de fer una mostra de dignitat. Durant aquest mes no només no s’ha aturat la repressió, sinó que ha augmentat.

N’espera el mateix seguiment que la del 3-O?
Del que estem convençuts és que el país no actuarà amb la normalitat habitual d’un dia de cada dia. Entre altres coses, perquè estem en una situació d’excepció des de fa moltes setmanes…

No pot arribar a normalitzar-se aquesta situació d’excepció?
Quan tens un president i consellers fora del país, quan tens mig Govern i dos homes de pau a la presó, quan hi ha hagut repressió contra tanta gent, quan s’han anul·lat les institucions, no podem parlar d’una situació de normalitat. Sabent que això va per llarg, que no és un camí que es fa d’un dia per l’altre, és evident que tots plegats hem de mesurar les forces. Hem de respondre amb tota la determinació a les agressions de l’Estat, però també calculant molt bé en quin moment i amb quines accions.

Potser aquest cop s’ha convocat més a corre-cuita, sense els consensos del 3-O. Els sindicats majoritaris no s’hi han sumat com aquell dia, la Taula per la Democràcia tampoc…
Els actors principals de la Taula per la Democràcia, inclosos els sindicats majoritaris, hi són; alguns cridant a l’aturada i altres a les mobilitzacions programades. L’aturada tindrà un suport similar a la del 3-O per part de les organitzacions. No s’entendria que aquesta gent que lluita pels drets i llibertats no hi fos.

Es plantegen una vaga general indefinida, com va arribar a parlar-se abans de l’1-O?
En cada moment, de la forma més transversal i amb consensos amplis, cal veure quina és la millor resposta. Hi ha molts instruments, i s’han d’utilitzar amb intel·ligència, sabent que hi ha molta gent que està patint i està molt indignada, i que qualsevol resposta ha de ser pacífica i no violenta.

No hi ha hagut cap mobilització convocada per l'independentisme que hagi acabat amb violència. En canvi, malgrat que el moviment contra la independència és en la seva immensa majoria tan pacífic i democràtic, malauradament hi ha gent que sí que utilitza la violència. Aquí ha d'haver-hi una línia que ha de quedar meridianament definida: hem d'aïllar la violència. Mentre els Jordis estan a la presó, l'extrema dreta campa lliurement.

Troba a faltar que els líders polítics unionistes condemnin aquests actes?
És molt important que aquest bloc del 155 rebutgi i condemni explícitament  cadascun dels actes violents que es produeixen. És molt, molt greu el que estem veient. Que pugui haver-hi aquesta impunitat davant d’aquests fets violents és d’una gravetat extrema.

Marcel Mauri Omnium - Sergi Alcazar

Cal que el bloc del 155 rebutgi i condemni explícitament cadascun dels actes violents que es produeixen durant les seves manifestacions

Aquesta impunitat amb què actua l’extrema dreta no pot acabar tensant l’ambient?
El que s'ha de fer contra la violència exercida pel feixisme no només és condemnar-la i aïllar-la, sinó perseguir-la. No es pot entendre aquesta impunitat. Amb això, no hi ha ideologies que valguin. Ha d'haver-hi una divisió clara entre uns i altres. Cada cop que hi hagi alguna situació d'aquest tipus, han de sortir a condemnar-ho. És imprescindible. Estic convençut que aquests partits són tan demòcrates com la resta. Que ho demostrin.

Si tot l’independentisme considera il·legítimes aquestes eleccions, per què s’hi ha d’anar?
Les eleccions són il·legítimes, però els vots que en surtin no ho seran, en la mesura que tinguin les garanties que han de tenir, cosa que ens preocupa. Amb el Govern a la presó i l’exili, amb els presidents de les entitats a la presó, amb la repressió, amb més de 10.000 policies, és evident que molta gent no viurà amb tranquil·litat aquestes eleccions.

Aquestes eleccions són il·legítimes, però a la passió per les urnes no ens guanya ningú. L’independentisme sempre ha volgut refrendar democràticament qualsevol decisió. Per tant, el 21 de desembre serà una nova oportunitat. Per mi la pregunta és si realment el bloc del 155 acceptarà els resultats. Si PP, Ciutadans i el PSC treuen la majoria de vots i diputats i poden formar govern, l’independentisme acceptarà aquests resultats. Només faltaria. Malauradament tenim dubtes que ells ho facin.

Es plantegen un boicot, si no es donen les condicions?
El que hem de fer és treballar perquè aquestes garanties hi siguin.

Marcel Mauri Omnium - Sergi Alcazar

Hem vist que davant tenim un Estat que no atén raons. Fins i tot des de les institucions europees li han de recordar que s’ha de fer servir la força dels arguments, i no els arguments de la força

El fet que el Govern continuï a la presó no depèn de l’independentisme…
No, evidentment. Però sí que, en la mesura que el bloc sobiranista tingui un resultat molt ampli, això enviarà un missatge a Espanya i sobretot a Europa que aquesta situació s’ha de resoldre. I que s’ha de resoldre de forma immediata. Tant la llibertat dels presos com la fi del 155.

És evident que el que serà llarg serà la resolució del conflicte polític, la constitució de la República que s’ha proclamat. Hem vist que davant tenim un Estat que no atén raons. Fins i tot des de les institucions europees li han de recordar que s’ha de fer servir la força dels arguments, i no els arguments de la força. És molt greu que s’hagi de recordar. Demostra que no només una part de la ciutadania sentim que no tenim Estat, sinó que en tenim un que ens va en contra. El 21 de desembre hem de revertir això.

Aquest bloc segur que va molt més enllà dels partits independentistes. Molts alcaldes i regidors del PSC s’estan exclamant amb molta dignitat contra la barbaritat que ha fet el seu partit. I va molt més enllà dels partits, inclou altres organitzacions com els sindicats. Aquesta transversalitat tan àmplia ens reforça molt com a país. Després hi ha la part cap a la constitució d’una República…

No era tan fàcil com alguns pensaven…
Serà un procés molt més llarg del que ens haguéssim pogut imaginar o del que ens hagués agradat. Crèiem, perquè així ens havíem convençut, que hi hauria referèndum i que després, si sortia el ‘sí’, es podria constituir una República, perquè davant tindríem un Estat espanyol que acabaria dialogant. Però no era així. Ara el primer que hem de fer és rebutjar el 155, demanar la llibertat dels presos i recuperar les institucions.

Però la majoria d’aquestes coses no depenen de l’independentisme, encara que guanyi amb una majoria aclaparadora. De fet, alguns dirigents del PP ja han amenaçat amb el 155 de nou si torna a guanyar.
És evident que davant tenim un Estat i un Partit Popular que han demostrat la seva cara més fosca. Però insisteixo: si el 21 de desembre l’independentisme i el bloc democràtic guanya clarament les eleccions, l’Estat i el Partit Popular tindran un problema molt greu. I esperem que el PSOE també el tingui. Si després del 21-D, el PSOE continua donant suport a l’aplicació del 155, llavors voldrà dir que el problema és gairebé estructural. El 155 s’aplica perquè el PSOE hi dona suport. El PP, sol, no hauria aplicat això. Hi ha fórmules per fer que el PP no apliqui això. Per exemple, fent caure el Govern de Rajoy…

L’alternativa passa per fer caure Rajoy?
No, no. Per mi l'alternativa passa perquè l'independentisme guanyi les eleccions i el front democràtic tregui uns resultats amplíssims, i que a partir d'aquí es forci l'Estat, s'enviï un missatge clar a Europa i es resolguin les primeres qüestions. Però la lluita contra la repressió no ens pot fer oblidar els nostres objectius polítics. Si no, si renunciem a ells, voldrà dir que els qui han reprimit i han fet servir la violència han guanyat.

Marcel Mauri Omnium - Sergi Alcazar

Si renunciem als nostres objectius polítics, voldrà dir que els qui han reprimit i han fet servir la violència han guanyat

L’ANC s’ha pronunciat clarament a favor d’una llista unitària, però Òmnium no s’ha posicionat…
No és la nostra funció. Quan l’estimadíssima i enyoradíssima Muriel Casals va decidir anar a una candidatura, va presentar la dimissió. Nosaltres tenim la nostra opinió, però hi ha una feina que només la poden fer les institucions. Sobre les eleccions, demanem als partits que busquin les fórmules per maximitzar els vots contra el 155, a favor de la llibertat dels presos i a favor de poder continuar avançant en la constitució de la República. Que parlin fins a l’últim moment.

Si la millor opció és una llista, perfecte. Si en són dues, tres o quatre, també perfecte. Només demanem que hi hagi unitat estratègica, punts en comú, que passen per la defensa de la República. El “fer país” dels anys noranta esdevé avui “fer República”.

Però veurien amb bons ulls que anés més enllà de l’independentisme?
L’independentisme i tots aquells que volen constituir una República continuaran tenint un repte després del 21-D: ser un projecte de majories. Encara falta molta gent. Ja quan era una opció política minoritària, minoritzada i ridiculitzada, es va proposar ser una opció de masses. I ho ha aconseguit. I precisament perquè vol continuar sent-ho hem d’aconseguir el 21 de desembre treure els millors resultats possibles.

Però després hi ha un altre bloc molt ampli de partits i persones que potser no estan d’acord amb la independència, però que sí que comparteixen objectius com la sobirania, el dret a decidir… Amb tota aquesta gent també s’hi ha de comptar i crear complicitats.

Es refereix als comuns, a Albano-Dante Fachin…?
Per exemple.

Acceptarien una llista unitària que inclogués aquesta gent, que no fos netament independentista?
Nosaltres el que diem és que, allà on hi hagi els consensos, comptaran amb el nostre suport. Hi ha gent que potser no creu en la República, però sí en la llibertat i la democràcia. Aquests fronts amplis segur que tindran una traducció parlamentària. És el moment d’aliances àmplies i de ser generosos. Com més siguem, més fàcil serà.

Marcel Mauri Omnium - Sergi Alcazar

Hi ha gent que potser no creu en la República, però sí en la llibertat i la democràcia, i això tindrà traducció parlamentària

Ampliant el focus potser s’acaba oblidant tirar endavant la República.
En aquests moments, la lluita a curt termini és perquè tots els presos polítics surtin de la presó i s’aturi la repressió. Però som aquells que dèiem que, en absència de violència, es pot parlar de tot. I ho continuarem fent. El 22 de desembre continuarem reclamant la llibertat, l’amnistia i la fi del 155, però també continuarem dient que s’ha de continuar avançant cap a la construcció de la República.

Com es tradueix en acció política concreta?
Depenent del percentatge i escons que tinguin i el Govern que es pugui constituir, però el que haurà de fer és exigir la llibertat dels presos, el final del 155 i de la repressió, i continuar treballant per tal de poder construir la República. I caldrà teixir aliances, tant a l’Estat espanyol, on hi ha molts demòcrates que estan indignats, com a Europa i el món.

La majoria de grans Estats s’han alineat amb l’Estat espanyol.
La resposta dels Estats europeus no ha estat unànime. Hem vist Bèlgica, hem vist Eslovènia, i hem vist algunes persones dins d’Estats de la Unió Europea, com el líder de l’esquerra francesa Jean-Luc Mélenchon. Als parlaments europeus aquest tema s’està tractant. Això ho haurem de continuar explorant.

I si passa com el 27-S, que hi ha majoria en escons però no en vots?
Són escenaris que haurem de valorar un cop es produeixin. En tot cas, els sobiranistes van guanyar en escons i vots el 27-S. I aquests sobiranistes tenen uns punts en comú que són molt amplis, que permeten avançar moltíssim en tots aquests fronts.

S’esperava el que va passar l’endemà de la declaració d’independència?
És evident que, davant les amenaces, el Govern va haver de prendre algunes decisions, entre elles protegir-se internacionalitzant el conflicte. El Govern va intentar continuar amb la normalitat, però és evident que la repressió de l’Estat ho va fer molt complicat. Ho vam veure el mateix dijous amb l’empresonament, un fet que és una vergonya democràtica.

Hem de ser clars: l’independentisme ha fet coses extraordinàries aquests anys. La primera d’elles passar de ser un projecte amb un suport social del 15% a ser un projecte de majories. I hi ha coses que evidentment s’han de fer millor. L’independentisme ho va basar tot en què davant tenia un Estat que seria raonable, i aquesta estratègia s’ha de redefinir. L’independentisme segurament ha pecat de no explicar a la gent que no existeix la independència low cost, de no dir prou que no tenim pressa. Però també aquells que hem defensat un referèndum pactat. Aquest Estat és una paret: és impossible pactar-hi res.

Ara mateix hem d’aturar-nos un moment, redefinir l’estratègia, mirar qui tenim davant i veurem de quina manera podem assolir els nostres objectius. I el primer que hem de reconèixer és que aquests objectius no els assolirem d’un dia per l’altre.

Marcel Mauri Omnium - Sergi Alcazar

Ara mateix hem d'aturar-nos un moment, redefinir l'estratègia, mirar qui tenim davant i veure de quina manera podem assolir els objectius

Aquest dilluns, un grup transversal, incloent gent com David Fernàndez o Josep-Lluís Carod-Rovira, apostaven justament per un referèndum pactat.
Aquí ho hem de pactar tot, fins i tot una República amb un Estat que no vol. L’únic que dic jo és que, en qualsevol dels casos, hi ha un problema: davant tenim un Estat que pensàvem que era d’una forma i és d’una altra. Allà on hi hagi grans consensos hi hem de ser. Si cal que tornem a fer una validació democràtica, benvingut sigui. Però tots aquests que reclamen un referèndum pactat, que expliquin també quin full de ruta real i quines mesures reals de pressió a l’Estat.

Un dels crits que s’ha escoltat aquests dies és Shame on you Europe. Hi ha una decepció amb l’actitud de les institucions comunitàries?
Cap a les institucions comunitàries, segur. Però la vergonya no ve d’ara: vergonya que al Mediterrani cada dia mori gent, vergonya d’una Europa que no s’acosta a la ciutadania. El nostre país sempre ha mirat cap a Europa pensant que les seves institucions serien un refugi quan l’Estat espanyol es comportés com s’està comportant ara. Ens avergonyeix l’Europa de les institucions, però Bèlgica, Eslovènia i Dinamarca també són la Unió Europea. Hi ha una Europa que no està a l’altura amb Catalunya ni amb tantes coses, però després hi ha l’Europa de les persones, de les entitats, de l’opinió pública.

N’esperen alguna cosa de l’estada del president i els quatre consellers a Brussel·les?
Esperem això que ja està passant. Mai s’havia vist una roda de premsa amb tants mitjans internacionals. S’ha posat en evidència la justícia espanyola davant Europa. Aquesta contradicció, que s’ha posat sobre la taula, ja és molt significativa.

Diuen que la manifestació del dissabte forma part de la campanya de denúncia internacional, pel ressò que esperen que tingui.
Aquesta setmana, en l’aturada i la manifestació de l’11-N, ens juguem els drets nacionals, socials i civils. Són un missatge clar: que no es pot jugar amb els drets nacionals, socials i civils de bona part del poble de Catalunya. És un missatge que fem dins Catalunya, però també a Espanya i al món. Els diem que l’únic que volem és la llibertat dels presos, la llibertat d’una democràcia plena i la llibertat de tirar endavant allò que la ciutadania decideixi. És evident que és complex, però la política és tenir la capacitat de resoldre aquells conflictes que hi ha en una societat. Les societats madures ho resolen de forma democràtica, a les urnes, amb diàleg. És el que l’Estat espanyol ha estat incapaç de fer.

Contemplen més accions relacionades amb els drets dels consumidors?
No vam dir d'anar contra els interessos de determinades empreses. El que vam dir és que, si fins ara com a ciutadans no se'ns ha escoltat, el que farem és que se'ns escolti com a consumidors. No descartem continuar avançant en aquesta línia d'accions. Però aquí l'únic que va contra els interessos econòmics de Catalunya és l'Estat espanyol, que ha intervingut els comptes de la Generalitat, generant problemes gravíssims a fundacions i centres de recerca. És l'Estat -i també la monarquia- qui ha pressionat empreses perquè marxin de Catalunya. És l'Estat espanyol qui ha aprovat decrets perquè marxin. Qui està fent mal és l'Estat espanyol, també amb la imatge de violència i empresonaments. És l'Estat espanyol qui fa que els mercats no hi confiïn.

Què li diu a la gent que potser ja està cansada de tanta concentració i cassolada?
Que amb l’aturada tenen una oportunitat i que el dissabte en tenen una altra per continuar reclamant al món que volem la llibertat. La gent, més que cansada, està desconcertada, trista i angoixada. I és normal. Però hem de ser conscients que aquest país aconseguirà avançar en la mesura que siguem molts, que continuem sent un sol poble. I que això serà llarg. Estem ja en aquesta transició. Ara mateix és impossible veure-ho, perquè estem a l’ull de l’huracà, però estem en un moment irreversible. Hem posat l’Estat espanyol davant del mirall.