Esquerra Republicana afronta aquesta campanya electoral amb una fita molt concreta: disputar la victòria a En Comú Podem. I per aconseguir-ho confia en el tàndem Gabriel Rufián i Joan Tardà, que rep l'equip d'El Nacional a la seu del partit al carrer Calàbria. Un amb camisa negra i l'altre, blanca, remarquen que l’estratègia dels republicans durant aquests dies de campanya passa per evitar polèmiques, sobretot amb CDC, i per dotar el discurs independentista d'un matís més social, bàsicament per arribar a aquells ciutadans que més han patit els efectes de la crisi i no beuen de les aigües independentistes. A més de remarcar que la idea de referèndum que defensa ECP és més aviat un acte de fe. Per això, els republicans han triat el lema L'únic canvi possible.

Fan mandra aquestes eleccions?

J.T.: A mi sí.

G.F.: A mi també.

Per què?

J.T.: Són unes eleccions a les quals ens hi porten. Ens hi veiem arrossegats. No formen part del nostre full de ruta. Són la demostració que no han estat capaços de posar-se d’acord.

G.B.: Sembla que reflectim el missatge que la gent no vota bé. I al final, són ells els que no són capaços d’arribar a un acord perquè no estimen suficientment el seu país o la seva gent.

Si els fa mandra a vostès, a la gent encara els en pot fer més...

G.R.: I tant. També som plenament conscients que són unes eleccions secundàries, que ningú volia.

J.T.: Sí, però que faci mandra, no vol dir que no siguin importants. Que faci mandra no és una variable determinant en el comportament de les persones perquè si no no seríem on som. Fa mandra, sí. Per cert, aquest matí a mi també m’ha costat aixecar-me, però m’he aixecat.

ERC surt a guanyar. Com ho pot aconseguir?

G.R.: L'adversari electoral és Podemos perquè el 20-D a Catalunya va guanyar amb un projecte que és irrealitzable, el referèndum. El que volem és interpel·lar la gent que realment vulgui un canvi, una regeneració i fins i tot una revolució, que ens ajudi aquí a Catalunya perquè nosaltres sí que podem, tenim les majories parlamentàries.

J.T.: Primer s’ha de deixar clar que tenim les dues eines necessàries i imprescindibles per guanyar: una majoria parlamentaria i un Govern independentista. D’entrada, posar en valor el que tenim, que tenim una obligació que hem contret amb la ciutadania i que és fer la desconnexió en 18 mesos. Fins que el Parlament no digui que aquest full de ruta queda substituït per un altre, vol dir que el que val és aquest. Si tenim un bon resultat i quedem frec a frec amb En Comú Podem o tenim un vot més, fins i tot, aquests coixinets del Govern de Catalunya que ens ha de portar a la desconnexió, segur que en sortiran amb el compromís reforçat. Això vol dir que tots els que creguin que van fer un vot bo el 27-S, si no van a votar, que després no es queixin, no valdran excuses de mal pagador.

Si tenim un bon resultat, el Govern de Catalunya en sortirà amb el compromís reforçat

On se la juga ERC?

G.R.: A tot arreu. Hi ha cert discurs una mica paternalista que a l’àrea metropolitana cal fer més feina, cal anar a més, perquè al final allà hi ha gent que no està entenent ben bé el que està passant. A mi això em sembla injust i irreal. La gent de barriades de Santa Coloma o Sabadell és igual que la gent de barris de Vic o Manresa. ERC se la juga a tot arreu més que res perquè el que intenta és defensar un procés extraordinari. Aquesta campanya és més d’escoltar que d’explicar, i de dotar d’una càrrega social i ideològica, respecte als companys d’En Comú Podem, el discurs independentista. 

Però ECP sí que és més fort a l’àrea metropolitana, per tant, s'hi hauran de centrar...

J.T.: És evident, entre altres coses perquè també CSQP ja va iniciar, i certament també ho fa ECP, un procés de substitució del PSC, cosa que nosaltres també aspirem a fer. I certament, atenent al fet de la configuració sociolingüística de Catalunya i de la història, és evident que en aquest procés de substitució del PSC per part d’En Comú Podem, objectivament té molt bones condicions per poder-ho fer. El nostre discurs, que certament és molt coincident amb En Comú Podem, pretén donar solucions a les majories i la independència n'és una eina útil perquè ens ofereix un marc on és possible fer dues coses que estan molt inventades, però que a casa nostra no s’han fet mai, socialitzar millor la riquesa i vestir una democràcia d’excel·lència que ha de tenir dues potes: no supeditació de la democràcia als poders financers i una democràcia directa. L'única diferència que tenim amb ECP és que fan ús del referèndum com a mentida pietosa perquè saben perfectament que en les properes legislatures encara hi haurà una majoria de PSOE, C’s, PP.

L'única diferència que tenim amb En Comú Podem és que fan ús del referèndum com a mentida pietosa 

G.R.: Quan diem això de mentida pietosa, ho diem des del respecte i l’enorme afinitat que hem tingut amb els companys d’ECP. Ens hem votat i ens hem aplaudit mútuament al Congrés. Al final, agradi més o menys, l’independentisme el que planteja és una mena de xoc amb la legalitat perquè a l’Estat és legal que Paco Marhuenda sigui comissari de la policia i en canvi no és legal que Catalunya faci lleis en contra de la pobresa.

Si Unidos Podemos supera el PSOE, canvia l’escenari?

J.T.: No, pitjor encara, perquè això obligaria el PSOE a fer dos salts mortals i és impossible. El primer salt és que el PSOE hauria de matar la meitat del seu partit, que està radicalment en contra de tota mena de reconeixement del dret a decidir. I segon salt mortal, fer això, a més, des d’una posició secundària.

G.R. Què en fa el PSOE de Sánchez Vara, d'Ibarra, de Bono, Susana Díaz, Felipe González o Alfonso Guerra? A ningú li agrada xocar, discutir, i esclar, què planteja Podemos, doncs un tren que no xocarà amb ningú. Una mentida pietosa perquè al final, a l’Estat encara li queda molt per canviar. Qualsevol amb una mena de sentit crític i de memòria, sap perfectament que nosaltres ja venim d’aquest intent i que l’únic canvi possible és el que s’està fent a Catalunya i que ens han d’ajudar si realment volen un canvi.

Si Podemos vol realment un canvi, que ens ajudi perquè l'únic canvi possible és el que està fent Catalunya

J.T.: És a dir, la irresponsabilitat o la manca de visió de l’esquerra espanyola és molt gran. Imaginem que fos al revés, que en el marc espanyol hi hagués la possibilitat d’iniciar un procés constituent. Nosaltres estaríem aquí a Catalunya tan il·lusionats... perquè seria possible iniciar un procés que tal vegada podria culminar amb la proclamació de la República espanyola, o federal, confederal o el reconeixement del dret a decidir de les actuals nacions de l’Estat espanyol. Si això és possible fer-ho a Catalunya, com pot ser que s’ho mirin des de la distància? I encara n’hi ha d’altres que no s’ho miren des de la distància, però diuen: el que heu de fer és mantenir aquest estat d’ànim a l’espera que aquí canviïn les condicions? Això és el que intel·lectualment i políticament no s’aguanta de Podemos.

G.R.: Al final la resposta, el resultat de tanta revolució, de tanta política de carrer, de tanta política de la gent, de tant programa de televisió, ha estat un ministerio de la plurinacionalidad. Esclar, nosaltres què oferim? Una República. Em sembla que és molt més revolucionari, molt més canvi i molt més possibilitat de regeneració que no pas demanar a Pedro Sánchez un ministeri.

Si canvia l’escenari a Espanya, hi pot haver gent que vulgui esperar...

J.T.: Sí, en conseqüència com que les eleccions encara no s’han celebrat i encara no sabem els resultats definitius, esclar, no tenen per què creure'ns quan diem que allà no canviarà res.  Ara bé, perquè hi hagi un procés constituent, caldria que Podemos tragués entre 150 i 155 diputats, això sí que objectivament és impossible. L’única cosa que pot haver-hi és una reforma epidèrmica de la Constitució perquè necessita imprescindiblement el PP, el PSOE i C’s. I el màxim que poden oferir és una reforma de l’Estatut d’autonomia, és a dir, un Estatut de tercera generació, que és el que Pedro Sánchez ens va dir, sense cap mena d’engany. Algú pot dir que potser canvien les coses, bé, nosaltres neguem aquest escenari. Per això, després del 26-S, la pregunta que haurem de fer a Podemos és: i ara què? 

G.R.: I sobta també que durant les negociacions de l’aparent pacte de govern, Iglesias va dir una cosa que ens va sorprendre molt... que Iceta i Domènech, amb 28 o 29 diputats entre CSQP i PSC, havien de decidir la solució millor per Catalunya, quan a Catalunya hi ha una majoria total i absoluta de 72 diputats. Això sobta molt, però també ens dóna pistes del que pot venir. I el segon fet que també sorprèn, és que vulgui vendre que amb el PSOE es pot fer algun canvi, quan l’espasa de Dàmocles que té Sánchez, no és un socialista regenerador, sinó que és Susana Diaz, que potser és més de dretes que el més de dretes del PSOE. Si Susana Diaz és l’alternativa, el referèndum no només és molt complicat, sinó que és absolutament impossible. Mai, mai, mai permetrà que el poble de Catalunya voti.

J.T.: Insisteixo en la mentida pietosa perquè aquí està la clau de volta. Si hi ha persones que creuen que el referèndum és imprescindible i condició sine qua non, aleshores que voti ERC, encara que no sigui independentista, perquè nosaltres sí que diem ara, i no ho diuen els altres, que mai no investirem un govern espanyol que no sigui d’esquerres, mai, i perquè sigui d’esquerres ha de complir dues condicions: polítiques econòmiques, socials i fiscals, com a mínim, socialdemòcrates, i dos, referèndum a l’escocesa. Vol dir que independència sí o no a celebrar en el termini d’un any. Tothom pot dir el que vulgui, però jo no he sentit mai dir a Domènech que el referèndum serà condició sine qua non. Mai. Vol dir que si hi ha una persona que no és independentista, però creu que la solució és referèndum, doncs nosaltres en som la garantia.

Si hi ha una persona que no és independentista, però creu que la solució és referèndum, doncs nosaltres en som la garantia

ERC té més punts en comú amb la CUP o CDC?

G.R.: Amb tothom. ERC s’ha situat, o l’han situat, a la centralitat política, que no pas ideològica, del procés i això comporta estimar tothom, intentar interpel·lar tothom i que tothom s’entengui. Ara bé, sí que és cert que dins de la nostra candidatura, som inequívocament republicans i d’esquerres. A nivell personal, igual que altres companys, tenim una enorme afinitat amb els companys de la CUP.

J.T.: ...com l’esquerra dels anys 30, que hi convivia el republicà de missa dominical i el rabassaire de Vilafranca del Penedès que volia cremar l’església.

Això vol dir que el votant potencial de la CUP el 26-J ha d’apostar per ERC?

G.R.: I tant. Qualsevol persona amb esperit rebel o de voler desafiar un Estat que considera molt poc democràtic, que vol continuar sentint en Tardà dient-li a Sánchez que marxem, que ens voti perquè continuarem en aquesta línia si som una mica més i més forts.

J.T.: Crec que seria bo que els votants de la CUP ens donessin el vot a crèdit, no en propietat, perquè som gent honrada, som gent patriota, d’esquerres i segur que no els decebríem. Estem en condicions de dir, per la nostra trajectòria, que tot cupaire que voti ERC mai se sentirà traït.

Seria bo que els votants de la CUP ens donessin el vot a crèdit, segur que no els decebríem

Ajudaria a la unitat d’acció del Govern, actes conjunts de campanya amb Puigdemont-Junqueras?

J.T.: Sí, sí. També he dit algun cop que a CDC, tant de bo, les eleccions li vagin bé. Entre altres coses perquè si li van bé, vol dir que per exemple ha estat capaç de recuperar vot d’Unió Democràtica.

G.R.: Estaria molt bé. Al final és el que passa en aquest país cada cap de setmana. Jo mateix he anat a veure Joan Tardà i Quico Homs a un acte a Sabadell, i no va passar res. Tant de bo hi fos també el David Fernàndez o l’Anna Gabriel. Jo mateix vaig fer un acte amb l’Anna Gabriel on li vaig demanar públicament que es presentés.

Les enquestes no donen molt bons resultats a CDC...

J.T.: Doncs nosaltres volem que li vagin bé les eleccions. Ara del que es tracta és que a tots ens vagi bé perquè sortirà reforçat el nostre Govern. Això és tan elemental... ¿¿com pot ser que si jo vull que el nostre Govern faci tot el que ha de fer, com algú pot pensar que jo desitjo que el 50% del nostre Govern i és el partit del meu president, que ho està fent de puta mare, com penses que jo vull que CDC li vagin malament les eleccions?? És absurd. Qui ha de sortir al balcó a proclamar la República? El Rufián? L’Homs? No. Han de sortir el Puigdemont i el Junqueras. Si han de sortir els dos a proclamar la República, doncs el que és evident, és que qui ha de tenir èxit és el Govern de Catalunya.

G.R.: Necessitem una Convergència forta. A més, aspirem i esperem que els companys d’ECP en la pròxima legislatura, arribi un dia que ens diguin: teníeu raó.

J.T.: Ara les condicions polítiques fan que la responsabilitat d’arribar fins al moment 0 pertoqui només a CDC, ERC i els independents, però això no vol dir que una vegada s’iniciï el procés constituent, aquestes forces polítiques també s’hi afegiran. Esclar que voldríem que s’hi afegissin ara, que és el que els direm l’endemà del 26-J.