Prometent “netejar Badalona” (sic) d’immigrants, assegurant que els romanesos havien vingut a la ciutat a “delinquir”, va aconseguir un fet insòlit: que la tercera ciutat del país, una ciutat sobretot obrera i molt humil, caigués a mans del Partit Popular. A les eleccions del 2011, Xavier García Albiol va encapçalar la llista més votada. Va poder formar govern i, amb quatre anys, va tenir-ne prou per bastir el que alguns analistes han descrit com a “laboratori lepenista”.
Fa dos anys va tornar a ser la primera força. Però, com a la França del Front Nacional, va formar-se un “front republicà”, un cordó sanitari, que va prendre-li la vara d’alcalde. Dolors Sabater, de Guanyem Badalona en Comú (coalició que integra Podem, la CUP i membres d'EUiA), va ser investida amb els vots del seu partit, del PSC, d'ERC i ICV. Sumaven 14 regidors, els necessaris per fer fora Albiol del consistori.
Alguns analistes feien servir l’etiqueta “laboratori lepenista” per referir-se a la Badalona de Xavier García Albiol. Compra l'etiqueta?
El que van fer els últims anys d’oposició, abans d’obtenir l’alcaldia, jo crec que sí. Van ser ells qui van crear el conflicte. Evidentment hi havia algunes dificultats (i sobretot moltes desigualtats). El que ell va fer va ser aprofitar aquest malestar per crispar amb la immigració i fracturar la convivència. I va obtenir uns vots que són del tot inexplicables en una ciutat com Badalona, i totalment discordants amb la tònica del PP a Catalunya. Com s’explica aquest creixement en una ciutat de tradició obrera?
Quina Badalona va trobar Dolors Sabater?
Una Badalona on el racisme s'havia institucionalitzat, on havien crescut les desigualtats per la mala gestió de la crisi, on s'havien desmantellat els programes socials bàsics. Una Badalona amb les desigualtats agreujades, que havia anul·lat les pràctiques participatives, que havia estat governada sectàriament i clientelarment. Una Badalona amb unes polítiques de seguretat totalment polititzades. Al cap i a la fi, una ciutat amb moltíssima feina per fer, per transformar-la, per recuperar drets.
Més enllà de denunciar les idees del senyor Albiol, hi ha un fet indiscutible: va ser la llista més votada. Han reflexionat sobre per què passa això?
Hi ha un fet molt important: fins ara no l’havien identificat amb el Partit Popular. Havia cultivat molt la seva figura personal, però no el programa polític. Si no, moltes de les persones que estan patint els estralls de les polítiques neoliberals del PP i de la gestió de la crisi que estan fent, no l'haurien votat. Albiol és votat per persones que potser han patit el PP. Només s’explica perquè ell, durant molt temps, ha amagat la marca, les sigles.
Una mica com el que feia Marine Le Pen amb el seu cognom.
Doncs sí. També és veritat que ell va vendre molt de fum. Ens hem trobat amb molts veïns exigint-nos una sèrie de compromisos que havia fet l’exalcalde, i eren compromisos que ni tenien pressupost reservat ni tenien projecte fet. Els havia enganyat, els havia dit mentides. La mentida és una tàctica que ha fet servir molt. Posicionar relats falsos, això encara ho fa ara. Ell posiciona una realitat que és falsa i després s’erigeix com el que les resol. Aquesta és una tècnica molt lepenista.
Ens hem trobat amb molts veïns exigint-nos una sèrie de compromisos que havia fet l’exalcalde, i eren compromisos que ni tenien pressupost reservat ni tenien projecte fet
El cas de la regidora Fàtima Taleb és el més visible, la punta de l’iceberg, d’un problema més gran?
Fàtima Taleb simbolitza una Badalona real, autèntica, on hi ha persones molt diverses que tenen un lloc a la societat, que poden perfectament governar. És un símbol d’aquesta pluralitat que té la ciutat, d’aquesta diversitat i de la bona convivència. Alhora, però, que ella continuï rebent insults també és una mostra que continuen existint els fruits del mal que va sembrar Albiol amb la seva xenofòbia. Va fer arrelar el racisme, tota una sèrie de prejudicis contra persones només per les seves creences.
Això a França en diuen liberer la parole raciste, és a dir, normalitzar el discurs racista.
És això el que ha passat. Quan lluitava contra la xenofòbia des de la plataforma Badalona Som Totes i Tots, on tractàvem de contrarestar el discurs d'Albiol, fèiem cursos antirumors. Perquè hi havia un rumor xenòfob latent, que s'anava fent lloc entre el discurs dels ciutadans. La gravetat del que fa Albiol és que això ho institucionalitza. És gravíssim quan des d’una institució corrobores un discurs racista i el normalitzes.
Per exemple, hi ha una llei que regula que totes les persones poden exercir el seu dret a culte. Aquí aquest dret es vulnerava perquè es privava a persones d’altres religions que no fossin la catòlica, especialment la musulmana però també l’evangelista, de fer ús d’equipaments municipals. Aquesta vulneració del dret a culte no hauria de ser tolerada per una societat democràtica. En canvi, el fet que el propi Ajuntament la practiqués va generar un nivell de tolerància inacceptable.
Com es gestiona un govern tan divers on l’únic denominador comú sembla ser anar contra un home?
Jo diria que el denominador comú és posicionar unes polítiques diferents. Estem davant dos models de política molt diferents. Albiol representa la política corrupta, que espolia els diners públics, que no té escrúpols per fer més pobres els pobres i més rics els rics, que manipula. És el model del neoliberalisme més salvatge, que no protegeix la ciutadania, sinó les oligarquies i les elits.
Nosaltres som l’altra cara. El que ens uneix és que creiem en unes polítiques al servei dels drets bàsics de les persones i les posem al centre de la política. Per exemple, abans protegim el dret a l’habitatge d’una persona desnonada que protegim la banca o els grans tenidors. Hem passat d’un govern aïllat i sectari a una projecció positiva de la ciutat, en xarxa amb altres municipis. És cert que hi ha molta diversitat política, però és tot això el que ens uneix. Ens uneix que venim dels moviments socials, de les lluites socials. No som un govern que posi els interessos de partit per damunt dels de la ciutat.
Tots els partits s’han vist obligats a fer concessions.
Abans de posar-nos a treballar, vam mirar els nostres programes electorals i ens vam posar d’acord en un codi ètic, en un programa conjunt que tenia en compte els programes dels tres. Governem amb una mirada de govern conjunt. El que ens motiva i ens compromet és un model de ciutat i un projecte polític que reverteix aquest model que havia imposat la dreta més ferotge.
Es pot fer la revolució des d’un ajuntament?
Sí. El municipalisme és transformador, revolucionari. Perquè és l’administració que està més a prop de la població, la que té més consciència de les necessitats, la que pot innovar. Evidentment està subjecte a moltes restriccions, moltíssimes, però és el que té aquesta energia per fer canvis, per ser més radicals democràticament i més justos socialment. Podem treballar de manera diferent temes tan importants com la seguretat, que en mans de la dreta pot arribar a pervertir-se. Nosaltres hem introduït un model de seguretat totalment diferent del que teníem, que és preventiu, de proximitat i que es basa en la resolució de conflictes. L’hem posat a participació ciutadana.
Molts cops acaben topant amb normatives superiors. Per exemple, en el cas de l’IBI als centres escolars religiosos. Per poder aplicar-ho caldrà reformar una normativa que és estatal.
Evidentment. Nosaltres el que hem dit és que des d’Europa s’ha fet un toc d’alerta, que diu que aquest concordat que eximeix l’Església Catòlica de pagar l'IBI de totes les seves propietats, pot entendre’s per activitats que siguin de culte, però no en les activitats econòmiques. El que hem fet és indexar aquestes activitats econòmiques per tenir tota la informació per quan l’Estat ho reguli. La denúncia que hem fet els ajuntaments contra les restriccions a la fiscalitat local ha acabat fent que la veu dels ajuntaments s'escolti. Hem aconseguit que es flexibilitzi l’objectiu de dèficit, i això és gràcies als ajuntaments.
També s’ha enfortit l’aliança metropolitana en aquests últims dos anys. Penso en l’Associació de Municipis per a la Gestió Pública de l'Aigua, amb la primera i la tercera ciutat del país.
El gran canvi que portem aquestes coalicions i confluències ciutadanes, aquesta nova política...
També hi ha alcaldes socialistes.
Però hem servit de palanca de canvi. Fins ara, durant molts anys, el govern metropolità havia estat concebut amb una mirada partidista. Ara hi ha moltes aliances municipals. Les aliances que fem al Besós, l’aliança per la municipalització de l’aigua... Són totalment plurals. Els ajuntaments que ens hem trobat pel dret a l’habitatge som ajuntaments que tenim colors polítics molt diferents, però sabem que com a municipalisme hem de fer pinya perquè tenim un objectiu compartit. Hem trencat una hegemonia molt centrada en els partits. El municipalisme ha trencat aquestes barreres. La política s’ha de fer amb aliances plurals perquè l’objectiu és resoldre la vida de les persones.
Em parla d’habitatge. Justament des d’organitzacions com la PAH, d’on molts de vostès provenen, s’han mostrat molt crítiques amb els anomenats ajuntaments del canvi. És aquí on estan descobrint els seus límits com a alcaldes?
Hi ha límits, això és inqüestionable, però Déu n’hi do el que s’ha fet. Si comparem el que es feia des de l’administració ara fa dos anys i el que es fa ara, la valoració és molt positiva. Fins i tot les organitzacions com la PAH reconeixen aquesta feina feta. El que és segur és que per fer-la bé, hem de sumar el que es pot fer des de les organitzacions del carrer i el que es pot fer des de la institució. Amb aquesta complementarietat hem pogut fer molt. És evident que el fet que ens suprimissin la llei 24/2015, que ens permetia asseure els bancs per negociar els lloguers socials, ens va deixar sense una eina que ens ha entorpit molt la feina. És veritat que estem subjectes a moltes normatives i lleis que, si no es canvien, no ens permeten avançar. Però la força que tenim com a municipis i la voluntat política són un motor de canvi, un motor de pressió.
Contra la pobresa energètica, estan fent alguna cosa?
Nosaltres gestionem una sèrie d'ajuts per fer front a la pobresa energètica. Estem fent una mesura de força: no gestionarem aquests pagaments a les empreses fins que no subscriguin l’acord que assumiran el 50% del cost de la pobresa energètica. Perquè, si no, resultaria que els treballadors públics estarien al servei del cobrament de la morositat de les empreses energètiques, que tenen uns beneficis milionaris. És absolutament indecent i inassumible que els hi estem fent la feina des de l’administració pública. No serem còmplices d’això.
És absolutament indecent i inassumible que, des de l'administració pública, estem fent la feina de cobradors a les empreses elèctriques, que tenen beneficis milionaris
Encara existeix una dualitat entre Besòs i Llobregat?
Sí. Hi ha una evidència en dades que a la zona del Besòs hi ha més persones vulnerables i en risc de pobresa, que hi ha hagut menys inversió i que no s’han fet unes polítiques que permetessin revertir aquesta situació. Hi ha un desequilibri clar. En això estem molt compromesos com a ajuntament, en el Consorci del Besòs.
Com són les relacions amb la Generalitat?
En aquest sentit, com a ajuntament, estem enfadats amb com des del país, des del Govern de la Generalitat, no se'ns ha tingut en compte. No hi ha hagut una fermesa en les inversions a fer per revertir aquest desequilibri i per revertir greuges històrics que patim en infraestructures i equipaments. Tenim encallats projectes, com la C-31 o la línia 1 del metro. Tenim equipaments educatius que fa anys que estan pendents i no els hem vist en el pressupost de la Generalitat. Ens han decebut els seus pressupostos. La tercera ciutat del país, que a més a més està demostrat que pateix aquests greuges, mereix una mirada reparadora. Hem tingut moltes converses i bones paraules, i algun gest, però ni molt menys en la magnitud i amb el compromís que esperem. Estem parlant de projectes de país.
Com l’Hospital de Can Ruti?
Sí. És un hospital que atén tota la comarca, un hospital d’excel·lència tant a nivell d’investigació com d’atenció, on no arriba el transport públic, més enllà de l’autobús. Genera uns problemes molt grans d’accessibilitat i d’aparcament. Necessitem que se’ns ajudi. És un problema que va molt més enllà de la ciutat.
Li convenç el que ha explicat el Govern sobre el referèndum?
Ens falta més informació. Estem a l’espera. Ens convenç el compromís de defensar la democràcia, i és molt greu que el govern espanyol no hagi estat capaç d’escoltar un clam democràtic, que segueixi enrocat i no permeti un dret fonamental. Ens convenç que la Generalitat continuï amb la determinació que el poble català pugui tenir aquest dret. Però ens falta molta informació sobre com serà la posada en marxa. Estem convençuts que la defensa d’un referèndum amb garanties, efectiu i vinculant és un gran consens de país. I ens hi reconeixem com a organització política i com a govern.
Per a vostè és un referèndum o una “mobilització”?
Per mi, l’1-O ha de ser un referèndum. No sabem el que passarà, perquè ja sabem que l’Estat no vol que sigui un referèndum. És molt interessant tot el que s’està produint políticament, la posició que estan prenent les diferents organitzacions polítiques, però també la pressió popular. No oblidem que aquesta és una lluita que la va començar el poble i l’acabarà el poble. Són mesos en què passaran moltes coses i hem d’estar oberts i expectants.
Entén el posicionament que han adoptat els comuns?
Els comuns han sigut molt ferms en la defensa del referèndum, del dret a l’autodeterminació. Això no ha canviat. És injust acusar els comuns de deslleialtat a la reivindicació del referèndum. En tot cas, davant d’aquest referèndum que l’Estat no accepta, persegueix i criminalitza, hi ha una diversitat d’opinions sobre com posicionar-se. L'autèntic enemic del referèndum és l'Estat espanyol, no els comuns. És molt important no oblidar que l’Estatut que va ser aprovat al Parlament i al Congrés, i referendat en un referèndum, se'l va carregar el PP. El mateix PP que ara està governant. És difícil pensar que aquest PP ara acceptarà un referèndum.
Els comuns han sigut molt ferms en la defensa del referèndum, del dret a l’autodeterminació. Això no ha canviat.
Però sembla que és el que alguns esperen que passi.
Sí. És evident que el règim del 78 ha caducat, ja no té raó de ser, ha de ser canviat. Però hi ha moltes persones que encara han d’obrir els ulls...
A qui es refereix?
Al Partit Socialista, que està fent de crossa del Partit Popular...
Potser també alguns comuns han d’obrir els ulls.
No és una situació fàcil trobar l’encaix de totes les mirades sobre què representa el referèndum. Personalment estic convençuda que la lluita del poble català i l'oportunitat que representa el referèndum de l’1 d’octubre és un motor que de manera fraternal pot ajudar en la revolució que és necessària a tot l’Estat espanyol. Moltes persones veiem en aquesta reivindicació la capacitat per canviar el règim del 78.
El fet de no reconèixer-ho com a referèndum no ajuda a deslegitimar-lo com a referèndum?
Estem en un moment de molt moviment. Encara hem de veure moltes coses durant aquests mesos. Hem d’anar veient com la concreció del referèndum va acabant de condicionar o d’ajudar a aclarir les diferents posicions que podem agafar moviments plurals com el nostre. Guanyem Badalona en Comú està posicionat obertament a favor de la construcció de la República catalana i del referèndum, però governem amb ICV i EUiA. Vull recordar que persones com Joan Josep Nuet són d’aquest espai polític i estan absolutament compromesos. De fet, és represaliat pel seu compromís. Les diferències que pugui ocasionar la situació concreta actual necessiten temps de debat. Això s’ha d’entendre.
El senyor Albiol ja ha anunciat que es tornarà a presentar a les municipals en dos anys.
Hi ha una cosa clara: el senyor Albiol, que és un acumulador de càrrecs i sous públics, a la ciutat ja no hi és. La seva cadira buida al ple n’és un exemple claríssim. La seva necessitat d’anar repartint la seva fotografia per tota la ciutat, perquè la gent no l’oblidi, n’és un altre. Està en una posició d’absoluta feblesa. Ha arribat a fer pràctiques de propaganda absolutament patètiques. T’explico l’última, perquè vegis.
Expliqui’m.
El pressupost participatiu que vam aprovar va tenir uns resultats concrets amb obres concretes que s’han de realitzar a la ciutat. En el ple, el Partit Popular no va estar a favor d’aquests resultats, i no els va votar. I ara, a cada acció que desenvolupem, el PP reparteix pamflets amb la cara del senyor Albiol per confondre la gent, fent-los creure que allò es farà gràcies a ell. Demostra la posició de feblesa que té avui.