Carles Mundó, conseller de Justícia, té una visió tècnica, a més de política, de tot el procés sobiranista i del seu trasllat als tribunals. És advocat i veu com s’han mogut els fils per exhibir un càstig exemplar per soterrar el moviment independentista. La judicialització de la política, les peces que ha mogut l'Executiu de Rajoy i la instrumentalització de la Fiscalia el porten a pensar que Artur Mas acabarà condemnat.

En paral·lel, el departament que dirigeix Carles Mundó treballa per tirar endavant la seva part, imprescindible, per culminar el full de ruta amb el canvi de legislació. Té els jutges catalans sota el seu paraigua i no tots són partidaris del procés.

Quina és la percepció del conseller del procés judicial del 9-N?

És la percepció que a nivell general tenen els ciutadans. Estan donant una resposta judicial a una qüestió que és estrictament política i que no té cap justificació processal ni legal, i molt menys és una qüestió que es pugui explicar en termes penals. Val la pena recordar que el 9-N s’inicia després que la Fiscalia de Catalunya es negués a presentar una querella, i que va ser a instàncies de la Fiscalia General de l’Estat, i forçant la situació, que setmanes després va acabar amb la dimissió del fiscal general de l’Estat per la incomoditat que suposaven les ingerències del govern, que aquesta querella s'acabés presentant. És un error de l'Estat insistir en la via penal per resoldre un conflicte que és de naturalesa política i encara és més greu si els fets que s'imputen és haver facilitat que la gent es pronunciés en un procés participatiu, en aquest cas, sobre el futur polític que els ciutadans desitgen per Catalunya.

La part que investiga Mas, Ortega i Rigau, es jutjarà a Barcelona. Com valora que el Tribunal Suprem descartés quedar-se tota la peça i fer tot el judici a Madrid?

En lògica jurídica hauria estat més comprensible que aquesta qüestió, si hi havia el Tribunal Suprem que l'estava investigant, s'acumulés tota allà. El tribunal deu valorar qüestions d'oportunitat, perquè si hagués fet una valoració jurídica, la decisió hauria estat una altra. Qüestions d'oportunitat, que entenc que tenen a veure en el fons amb la incomoditat que tenen els tribunals. Genera incomoditat perquè s'entén que aquesta és una qüestió de naturalesa política, essencialment, i que els tribunals no ho resoldran.

S'hauria de resoldre per la via política...

Serà el diàleg obert entre el govern espanyol i el Govern de Catalunya el que resolgui un contenciós polític legítim, que té un suport ciutadà immens. Els tribunals moltes vegades són víctimes de la judicialització de la política. Els recursos no hi van sols. Algú els presenta. El Tribunal Constitucional coneix els recursos que li presenta el govern de l’Estat. Si el govern de l’Estat, si el govern del PP, no recorregués sistemàticament al TC per gestionar la qüestió de Catalunya, el Constitucional no s'hauria de pronunciar. El PP fa servir el Tribunal Constitucional perquè ha dimitit de fer política i de gestionar políticament la qüestió de Catalunya allunyant-se del plantejament que David Cameron i el govern escocès van fer, ara fa dos anys, quan van intentar resoldre una qüestió política per la via política del referèndum.

“És imaginable una condemna a Mas, que seria absolutament lamentable si es produeix perquè seria una profunda injustícia”

Un senyal d’aquesta incomoditat ha estat retirar de l'acusació a Mas el delicte de malversació de fons públics, que és el que comporta més anys de presó? Ha reculat el jutge?

És un intent de les institucions de l’Estat de donar un missatge als ciutadans i als dirigents polítics de Catalunya, en el sentit que estan disposats a, si cal, actuar per la via penal com a mecanisme per dissuadir-los d’una voluntat política legítima. Aquest és el fons de la qüestió. Amb una reacció duríssima amb penes de presó, jo crec que la imatge d’un expresident de la Generalitat condemnat a una pena de presó per posar urnes, bàsicament perjudicaria, i molt, la persona interessada, però en termes polítics seria una situació ingestionable per part de l'Estat espanyol a nivell internacional. Un Estat que condemna un president legítim i que el seu delicte és haver demanat l'opinió als ciutadans, que això es convertís en una pena de presó, seria un escàndol democràtic. Per tant, crec el que fan és amenaçar, però alhora intentar tenir un relat a nivell internacional que puguin justificar.

No es devien imaginar que el president Mas seria expresident enmig del procés judicial...

Segurament això és perquè des de Madrid s’ha imposat una lògica molt allunyada de la realitat, pensant que l'independentisme a Catalunya s’explica per una persona o per una altra, sense entendre que aquest és un moviment molt transversal, molt majoritari a la societat catalana. I que el seu futur no s’explica per la sort o la dissort d’una persona o d'un govern. Sinó que és un moviment que ha vingut per quedar-se fins a assolir la victòria. Perquè després d’un govern en ve un altre, després d’una majoria en pot venir una altra. Pensar que eliminant el representant polític més visible s’elimina el moviment és directament un error d'anàlisi i de percepció i, per tant, partint d’un error en la premissa, es prenen decisions equivocades.

Com acabarà?

Vist com han anat les coses és fàcil creure que es voldrà donar una resposta exemplar. És imaginable una condemna a Mas, que seria absolutament lamentable si es produeix perquè seria una profunda injustícia. El PP el que ha fet és intentar guanyar als despatxos i als tribunals allò que li han negat els ciutadans de Catalunya a les urnes.

Com a conseller de Justícia té un encàrrec molt clar, que és seguir el full de ruta que porta a culminar el procés sobiranista. Com s’han de fer a nivell judicial les estructures d’Estat?

Certament l’objectiu és complex. La resposta la trobarem en la llei de transitorietat jurídica. De la mateixa manera que s’establirà quin és el funcionament de l’administració de Justícia, s’establirà quin és el funcionament d’altres òrgans, estaments i com funcionaran determinades infraestructures. El procés que es porti a terme ha de garantir la seguretat jurídica i que hi hagi un marc legal legitimitat pel Parlament de Catalunya.

Però veu una bona entesa amb els jutges per fer-ho possible?

Hi haurà de tot. Hi haurà jutges que rebutjaran la nova legalitat. El que importa en aquest procés és com es fan les coses i, el que és més rellevant, és que si un parlament legítim i democràtic acorda quin és el funcionament de Catalunya aquesta serà la legislació vigent i la que caldrà aplicar.

“L’escenari ideal seria un referèndum. Un referèndum pactat”

Deu tenir molt a veure en com acaba aquest procés. Quin és el desenllaç?

Mentre el full de ruta no es modifiqui si s’entén que hi ha maneres millors, aquest és el full de ruta vàlid. La fórmula més vàlida seria la celebració d’un referèndum. Aquesta és la manera normal en què a tots els llocs on es vol saber si els ciutadans volen o no ser independents. La forma idònia seria la celebració d’un referèndum.

Pactat?

La fórmula ideal seria fer-ho a l’escocesa, amb un referèndum pactat amb l'Estat, en què els ciutadans d’una manera lliure i amb una campanya sense guerra bruta poden expressar la seva opinió. Per tant l’escenari ideal seria un referèndum. Un referèndum pactat. Però el fet que a l’altra banda, fins avui, es neguin al diàleg i a la negociació, no és un motiu suficient per renunciar als objectius legítims que tinguin la majoria dels ciutadans de Catalunya, que els tenen, i ho sabem que els tenen, perquè així ho han expressat a les urnes i ho van expressar ara fa un any el 27 de setembre.

En la situació actual contempla un referèndum no pactat?

És possible que es pugui produir un referèndum no pactat, és possible. Perquè els ciutadans de Catalunya tenen tot el dret a poder donar la seva opinió sobre quin és el futur polític que desitgen per al seu país. Seria un referèndum que es faria d’acord amb la legalitat. I la legalitat és la que surti del Parlament de Catalunya, si així s'entén que aquesta és una bona opció. Perquè no hi ha legalitats bones i legalitat dolentes. Hi ha legalitats legítimes i democràtiques, i altres que no ho son. I és evident que la legalitat que sorgeixi d’un parlament democràtic, sorgit d’una participació amb el 80% dels ciutadans de Catalunya, amb una majoria que quan es va presentar a les eleccions va explicar clarament quina era la seva voluntat... El que legisli aquest Parlament és una legislació legítima i perfectament democràtica.

La cultura de la transparència no té marxa enrere. Ha vingut per quedar-se”

 

Catalunya ha deixat de ser l’oasi català. Fa 7 anys es va destapar l’espoli del Palau de la Música i darrere seu diversos casos de corrupció que també esquitxen pràcticament tots els  partits polítics: Palau, Mercuri, Pretòria, Innova...  Ara estem a les portes del judici a Fèlix Millet, que ve de l’any 2009...

...cosa que la gent no entén, i m'incloc entre molts dels que no entenem que una instrucció hagi pogut durar tants i tants anys per complexa que fos.

La ciutadania no entén que Millet i Montull siguin encara a casa seva, havent confessat el frau...

Aquest és un repte que té la Justícia per demostrar més diligència i en tot cas no és per falta de mitjans. En allò que el Departament de Justícia pot ajudar a fer que s’investiguin els casos de corrupció, si un jutjat, sigui a Sabadell, a Barcelona, a Reus, reclama més mitjans perquè hi ha una macrocausa, el Departament facilita més mitjans. No posa cap impediment perquè els jutjats tinguin més recursos per resoldre aquestes situacions que fan molt mal a les institucions, al crèdit de la política, i d’un instrument imprescindible en democràcia que són els partits polítics. Per tant tots els mitjans que tinguem a l’abast per ajudar la Justícia perquè faci la seva feina, nosaltres els posem i els seguirem posant. I que qualsevol pràctica corrupta que s’hagi produït es conegui, es jutgi i s'assenyalin els responsables.

Com es pot fer net?

Hi ha gent que és corrupta i gent que no ho és. I qui és corrupte ha de ser castigat, ha de tornar allò que ha fet seu sense motiu. Hem de ser absolutament transparents i exigents amb els responsables públics, implantar les lleis de transparència, hem de fer-nos nostres codis de bones pràctiques i codis ètics de bona conducta. Lluny de ser paraules que es poden complir o no, els que ens dediquem a la gestió pública amb honestedat creiem que tenim el deure de ser transparents i de ser honestos i d’estar subjectes a una crítica superior a la de la mitjana de la ciutadania, perquè és exigible que els responsables públics responguin del seu patrimoni i de cada decisió que prenen.

La llei de transparència, en aquest sentit, és una eina anticorrupció...

Aquesta llei ha de servir per generar la consciència que la gestió pública i els diners públics s’han de gestionar amb transparència i s’ha de poder fer la traçabilitat dels diners, des que surten fins que es gasten. La cultura de la transparència no té marxa enrere. Ha vingut per quedar-se. Probablement ajuda més a prevenir, a evitar situacions que ja han passat. Segur que tindrà un efecte profilàctic a l'hora d’evitar males pràctiques, i ja no cal dir la corrupció.

S’està fent un ús pervers de la Justícia”

 

Els jutges catalans es poden sentir pressionats pels partits polítics davant la investigació d’alguns casos de corrupció?

Segur que des del Govern no es pressiona cap jutge perquè prengui la decisió que convingui a no sé qui. I des de l’àmbit que més conec, segur que ERC no dóna cap indicació a cap jutge. Sortosament, i que duri, no té la necessitat de preocupar-se de cap imputació.

Creu que a vegades s’ha utilitzat massa les figures dels jutges per fer una guerra política?

Sí. I especialment en l’àmbit municipal. Un recurs que a vegades s’utilitza per desgastar l’adversari és l’inici d’accions penals justificades o no.

S’està utilitzant massa el paper de la Justícia?

Quan hi hagi base i indici de males pràctiques cal acudir a la Justícia. Quan s’utilitza la Justícia per intoxicar el debat polític és evident que s’està fent un flac favor a la política i a la Justícia. I pel que fa al procés català, s’està fent un ús pervers de la Justícia. S’intenta donar una resposta penal a un tema que és només polític. És evident que hi pot haver una politització de la Justícia, com al Tribunal Constitucional, jo estic convençut al mateix temps que els tribunals i els jutjats d’instància que no formen part de les cúpules, són tribunals i jutges que actuen amb total independència. Però els temes als jutjats no hi van sols. Sempre hi ha algú que els hi porta.

Hem de separar la funció de l’OAC de les característiques lamentables de qui n’era el director”

Entre els últims casos que s’han portat als tribunals i que han sacsejat l’opinió pública hi ha les converses entre l’exdirector de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso i el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Diaz...

La realitat de les coses és que tenim una visió de l’Oficina Antifrau que té molt a veure amb el caràcter que hi va imprimir l’anterior director, i ara és comprensible que després d’aquell escàndol hi hagi una part de la ciutadania que tingui una mala opinió de l’Oficina Antifrau o que pensi que no és útil per lluitar contra la corrupció o les males pràctiques de l’Administració. Hem de separar la funció de l’OAC de les característiques lamentables de qui n’era el director.

Cal fer més propera a la ciutadania l’Oficina Antifrau?

L’OAC és una bona eina que, per descomptat, rep i estudia aquelles denúncies anònimes o identificades que presenten els ciutadans quan consideren que en una administració s’està produint una mala pràctica, i el deure de l’OAC és investigar-les per entendre si hi ha base per obrir un expedient i fer-ho. És una sort que com a país tinguem un organisme com l’Oficina Antifrau. L’OAC és com el síndic de greuges, que tothom hi pot acudir amb normalitat. És veritat que el repte que té el nou director és el d'explicar que l’OAC està oberta a tots els ciutadans. No és que l’hagi de fer més propera sinó que caldrà fer un esforç d’explicació de les seves funcions.