Ara mateix Catalunya es pot dividir entre els que encara es pregunten si es farà el referèndum i els que ja es comencen a demanar com serà la postguerra. No m’estranyaria que l’Estat busqués una mica més les pessigolles al president Mas –per exemple intentant embargar-li alguna propietat– per mirar d’espantar el món polític.
Veient com el govern espanyol ha abaixat el to des que Puigdemont va anunciar la data i la pregunta, és fàcil d’endevinar que els escenaris apocalíptics que s’han pintat els darrers anys eren un farol de pòquer. L'escalada verbal s'ha aturat perquè no duia enlloc, i perquè el discurs del cop d'Estat es va pensar per la DUI. Davant del referèndum, l’Estat jugarà una guerra de desgast i és possible que tinguem uns anys d’estira-i-arronsa.
L’eix angloamericà comença a donar el continent per perdut i a pensar d’abandonar-lo a la influència russa. Alemanya, França i Espanya podrien caure en l’òrbita de Putin, a canvi que Moscou no pacti gaire amb la Xina. Com va explicar George Friedman, en el seu llibre The next 100 years, els Estats Units compten amb Londres i Varsòvia per mantenir un peu al continent i defensar el seu model polític.
Barcelona, que va ser el segon punt de representació que els Estats Units van obrir a l’estranger després de l'ambaixada de París, podria tenir un paper en el sistema d’equilibris europeu, si Catalunya sap espolsar-se el jou espanyol de sobre. De tota manera, fins i tot en el pitjor dels casos, l’autodeterminació obre un panorama nou. Només un daltabaix d’aquests que ha traumatitzat de manera periòdica el conjunt d'Espanya podria tornar a enterrar el debat sobre la independència.
Encara que Madrid aconseguís impedir la separació, Espanya no podrà dir que Catalunya no és un país ocupat, si el referèndum se celebra i els partidaris del 'sí' guanyen els del 'no'. Tot el sistema de la Transició estava pensat per blanquejar la història i resoldre el conflicte territorial negant l’evidència de l’ocupació de Catalunya, que és incompatible amb la legitimació d’una democràcia. Madrid sempre ha sabut que en el moment que reconegués l'Espanya plurinacional, li cauria l'autodeterminació a sobre; tothom ha jugat amb cartes marcades.
Com a la Guerra dels Segadors, Catalunya pot passar-se uns anys en un llimb, intentant consolidar-se. Però també pot ser que la cosa es resolgui molt de pressa. En bona part dependrà de la velocitat que el país porti quan arribi al referèndum. Ara mateix, malgrat les amenaces de Madrid, el tren de l’autodeterminació va prou de pressa com perquè la majoria dels reticents tinguin més por de saltar en marxa que no pas d'esperar a veure què passa.
Cal tenir en compte una altra cosa: a cada lloc on hi ha un covard que té por de la repressió espanyola, apareixen voluntaris disposats a substituir-lo. Aquell núvol de derrota i desemparament que pesava sobre el país, i que li va anar tan bé a Pujol per exercir el seu lideratge, es va marfonent. L'estat es va quedant sense fantasmes per contenir la situació. Les excuses cada vegada sonen més ridícules perquè els joves i els jubilats cada vegada tenen menys a perdre.
Els resultats de la consulta que Fachin ha impulsat a Podem no s’han llegit bé. El bloc que parla de fer un referèndum sense vinculació serà el primer a demanar l’aplicació del resultat si finalment guanya el 'sí' i la participació és un èxit. Fachin sap que, a partir de l'octubre, qualsevol imbècil podrà defensar que Catalunya és un país ocupat si Espanya no impedeix la votació i guanyen els partidaris de la independència.
Ada Colau també deu tenir present que acabarà sent expulsada de l’Ajuntament si col·labora amb l’Estat a perjudicar els dirigents d’ERC, de la CUP i PDeCAT. Espanya haurà de ser més creativa del que ha estat fins ara, si es vol sortir amb la seva. Els dirigents de la Generalitat hauran de deixar enrere les actituds mediocres i sentimentals, i sortir a jugar amb confiança, desplegant el seu talent al màxim.
A mesura que els fets dissolguin les pors, els incentius per guanyar no pararan de créixer. Ara es veurà que, normalment, la gent que s'imagina drames és perquè hi guanya alguna cosa surant en la merda.