El Tribunal Constitucional reivindica en la seva Memòria de l'any 2015 que en les sentències que ha dictat durant aquell any respecte al sobiranisme català ha imposat límits constitucionals a l'acció política de la Generalitat i al Parlament.

"El Tribunal ha reiterat els límits constitucionals de l'acció política, recordant que aquests no són immodificables, però que la seva revisió requereix seguir els cursos de reforma establerts en el propi text constitucional", senyala el text.

La memòria destaca quatre sentències durant l'any passat: les impugnacions presentades contra la reforma de la llei de consultes populars de Catalunya, contra la convocatòria per la Generalitat de la consulta del 9 de novembre del 2014 i contra les actuacions de la Generalitat en l'esmentada convocatòria; i la sentència relativa a la resolució del Parlament després dels resultats de les eleccions del setembre del 2015.

Amb aquestes quatre sentències, "el Tribunal ha resolt les qüestions plantejades des de l'única perspectiva per a la qual resulta competent -la jurisdiccional, i no la política-, i d'acord amb el paràmetre que ha de regir el seu enjudiciament, això és, l'adequació a les normes i principis de la Constitució, pel respecte dels quals té l'obligació de vetllar", diu també la memòria.

Un 22'3% més de resolucions

Juntament amb això, el resum de l'acció del TC al llarg del 2015 destaca que "l'any passat, la productivitat del Tribunal va experimentar un notable augment: Ple, Sales i Seccions van dictar 9.064 resolucions (un 22,3 % més que el 2014) i van resoldre 8.759 assumptes (un 25,7 % més), activitat que ha permès reduir el nombre d'assumptes admesos i pendents de sentència en un 23,76%".

A més, expressa que "la litigiositat constitucional va experimentar, en termes generals, un lleu descens (6,46 %)".

El 2015 el Tribunal Constitucional també va complir 35 anys de vida, per la qual cosa el seu president, Francisco Pérez de los Cobos, posa en valor en la memòria el paper desenvolupat pel Tribunal en aquests trenta-cinc anys com a "principal baluard de la Constitució del 1978".

La seva labor ha estat "determinant en l'arrelament dels principis i valors constitucionals en el nostre sistema jurídic i, en general, en la nostra societat, sent decisiva la seva contribució a la consolidació a Espanya de l'Estat democràtic de Dret, l'efectiva protecció dels drets fonamentals i llibertats públiques i l'articulació de l'organització territorial de l'Estat dissenyada pel constituent", diu.