El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat aquest dimecres de forma unànime declarar nul·la la llei de transitorietat per a la República de Catalunya i anul·lar també per inconstitucionals els acords pels quals el Parlament va declarar de forma unilateral la independència (DUI) el passat 27 d'octubre.

A més, ha acordat posar en coneixement de la Fiscalia, per si fos constitutiva de delicte, l'actuació de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i la dels llavors membres de l'esmentat òrgan que van votar a favor de tramitar les resolucions que van donar lloc a la DUI.

Els magistrats han resolt sobre el fons d'ambdós recursos, que havien estat admesos a tràmit fa uns dies, per la qual cosa la seva vigència ja es trobava en suspens. En les seves resolucions incideix que l'actuació del Parlament constitueix un "greu atemptat" contra l'Estat de Dret i conculca "amb semblant intensitat, el principi democràtic".

El Tribunal acorda igualment la notificació personal de la interlocutòria a Forcadell i també als membres de la Mesa José María Espejo-Saavedra (Ciutadans) i Anna Simó (ERC), a qui adverteix del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la nul·litat acordada i els adverteix de les responsabilitats penals en què poguessin incórrer.

Aixeca la sanció Jové

D'altra banda, el tribunal de garanties ha deixat sense efecte la imposició de la multes que va ser fixada a finals del passat mes de setembre, de 12.000 euros diaris, al número dos de Oriol Junqueras a la Conselleria d'Economia, Josep Maria Jové, com a responsable electoral de l'1-O, ja que no va arribar a exercir. S'anul·la per la mateixa raó la multa de 6.000 euros diaris que es va imposar a Montserrat Vidal i Roca, igualment responsable d'aquest assumpte.

En la primera de les resolucions donades a conèixer aquest dimecres s'anul·len per inconstitucionals les declaracions denominades "Declaració dels representants de Catalunya" i "Procés constituent", estimant d'aquesta manera el recurs per via del denominat incident d'execució de sentència plantejat per l'Advocacia de l'Estat.

Afirma que ambdues "contradiuen frontalment" les seves decisions; molt particularment, la que va anul·lar l'anomenada "llei del referèndum d'autodeterminació" i la providència que va admetre a tràmit i va suspendre cautelarment la denominada "llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república".

Els fets que han donat lloc a la decisió del Tribunal es van produir el passat 27 d'octubre, dia en el qual la llavors Mesa del Parlament de Catalunya va acordar admetre a tràmit les propostes presentades en aquesta mateixa data pels grups parlamentaris JxSí i CUP-CC; així mateix, va rebutjar la sol·licitud de reconsideració formulada pel grup parlamentari del PSC.

Les advertències del lletrat major

La Taula va acordar l'admissió a tràmit malgrat les rotundes advertències del Secretari General del Parlament i del Lletrat major, els qui van indicar que ambdues proposicions suposaven "l'aplicació, el desenvolupament o l'execució" de la llei del referèndum i de la llei de transitorietat jurídica, ambdues afectades per pronunciaments del Tribunal Constitucional.

L'òrgan de garanties insisteix que, amb aquesta manera de procedir, la Cambra autonòmica "desatén els reiterats pronunciaments i advertències d'aquest Tribunal i pretén de nou 'cancel·lar de fet, al territori de Catalunya i per a tot el poble català, la vigència de la Constitució, de l'Estat d'Autonomia i de qualssevol regles de dret que no s'avinguessin al dictat de la seva nuda voluntat.'

L'actuació del Parlament constitueix un "greu atemptat" contra l'Estat de Dret i conculca "amb semblant intensitat, el principi democràtic".

La resolució recorda també com "de forma expressa i reiterada" ha vingut advertint els poders públics implicats i els seus titulars, i de forma especial als membres de la llavors Taula del Parlament de Catalunya, del seu "haver d'impedir o paralitzar" qualsevol iniciativa que suposi "alterar unilateralment el marc constitucional o incomplir les resolucions d'aquest Tribunal".

Diu també que l'actuació de la presidenta del Parlament i dels restants membres de la Taula que van votar a favor de l'admissió a tràmit de les resolucions impugnades "constitueix un incompliment del seu deure objectiu d'acatar les resolucions del Tribunal Constitucional".

No obstant això, el Tribunal no és competent per resoldre si la conducta de la presidenta del Parlament i dels esmentats membres de la Mesa és constitutiva d'alguna infracció penal, "però sí constatar que les circumstàncies referides constitueixen un conjunt de prou entitat com per traslladar-les al Ministeri Fiscal a fi que, si l'estima pertinent, promogui l'exercici de les accions penals que consideri procedents".

L'autonomia no és sobirania

D'altra banda, i mitjançant sentència, el TC ha declarat la inconstitucionalitat de la Llei de Transitorietat i assenyala, en una resolució de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez, que la norma impugnada és contrària "de manera explícita a principis essencials i indissociables de la nostra ordenació constitucional: la sobirania nacional, residenciada al poble espanyol, la unitat mateixa de la Nació constituïda en Estat social i democràtic de dret i la supremacia de la Constitució, a la que estan subjectes tots els poders públics i, també per tant, el Parlament de Catalunya".

Així mateix, afirma que el dret a l'autonomia que la Constitució reconeix a les nacionalitats i regions que integren Espanya "no és ni pot confondre's amb la sobirania" i recorda que un "dret d'autodeterminació", entès com a dret a "promoure i consumar" la secessió unilateral de l'Estat, "no està reconegut a la Constitució, ni es pot adduir que formi part de la nostra ordenació per via de tractats internacionals dels quals Espanya és part' ni tampoc troba fonament en el dret internacional".

Afirma també aque la llei contradiu "la supremacia de la Constitució" en pretendre situar-se per sobre de la norma fonamental; adverteix que, mitjançant l'aprovació de la norma impugnada, el Parlament autonòmic "ha oblidat 'la permanent distinció entre l'objectivació del poder constituent formalitzat a la Constitució i l'actuació dels poders públics constituïts'"; i recorda que aquests "mai no podran excedir els límits i les competències establertes" pel poder constituent.

Sobre la vulneració de la sobirania nacional, el Tribunal sosté que en l'actual sistema constitucional "només el poble espanyol és sobirà i ho és de manera indivisible i exclusiva", pel que "cap altre subjecte o òrgan de l'Estat o cap fracció d'aquest poble pot pretendre, declarant-se sobirà, disposar o trencar la sobirania nacional". "El poble de Catalunya [*] 'no és titular d'un poder sobirà, exclusiu de la Nació espanyola constituïda en Estat' ni és 'un subjecte jurídic que entri en competència amb el titular de la sobirania nacional'".

La sentència analitza també el procediment legislatiu seguit al Parlament per aprovar la llei impugnada. Reitera també en aquest punt els arguments continguts en la sentència sobre la Llei de Referèndum per afirmar que la majoria va arbitrar per al cas "un procediment inèdit que va concebre i va imposar a la seva conveniència".

Aquesta manera d'actuar no només va suposar la restricció dels drets de la minoria, sinó "la supeditació i consegüent degradació de tot el dret a l'imperi, fora de cap norma, de la majoria."