El procés d'independència és en mans del Govern de Catalunya, però també a la taula de diversos jutges. Cada pas que ha fet fins ara la Generalitat, ja sigui en la legislatura anterior, amb Artur Mas, o com ara amb Carles Puigdemont, es mira amb lupa judicial. Ara mateix, l'Audiència Nacional, el Tribunal Constitucional, el Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSCJ) tenen set causes obertes i una, encara calenta, acabada de tancar.

Des de la denúncia per la consulta del 9N fins ara, tant la Fiscalia com el sindicat Manos Limpias no han parat de recórrer als jutjats per aturar la desconnexió a cop de llei i de Constitució Espanyola.

9N, la consulta

El cas està en el tram final de la instrucció. El porta el jutge de la Sala Civil i Penal del TSCJ, Joan Manel Abril. Hi ha imputats l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta, Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Com que Rigau és diputada al Parlament de Catalunya, el cas es manté al TSJC. Tots tres estan acusats de prevaricació, desobediència greu, usurpació de funcions i malversació de fons públics. La Fiscalia acusa el Govern d'incomplir la resolució del Constitucional i tirar pel dret en la consulta del 9N.

24 hores abans de la consulta, la Fiscalia demanava als Mossos que identifiquessin tots els voluntaris que estiguessin en els instituts. La policia no ho va arribar a fer i la jornada va transcórrer amb normalitat. Als jutjats van arribar una vintena de denúncies, que finalment es van agrupar en la querella de la Fiscalia General de l'Estat.

El 15 d'octubre Artur Mas declara al TSJC. Dos dies abans ho havien fet Ortega i Rigau. El president arriba al Tribunal escortat per més de 400 alcaldes i 6.000 persones que es concentren davant el Tribunal per donar-li suport. Mas assumeix tota la responsabilitat del 9N davant el jutge. Quan la investigació està en el tram final, irromp la imputació de l'exconseller de la Presidència, Francesc Homs.

El 9N d'Homs

Francesc Homs apareix en el cas 9N dimarts, 2 de febrer, a petició de la Fiscalia. El Ministeri Públic troba una carta firmada per Homs que confirma a l'empresa que està fent els programes informàtics per a la votació, que tot segueix endavant. T-SYSTEMS s'adreçava al Govern després que el Tribunal Constitucional suspengués el decret per fer la consulta. L'empresa no tenia clar si continuar o no, i Francesc Homs els diu que res ha canviat, que la consulta es fa. Segons la Fiscalia General de l'Estat, això demostra que Homs va "actuar conscientment i intencionadament encaminat a garantir que les actuacions materials de preparació de la votació convocada pel 9 de novembre continuaven el seu curs ignorant la suspensió constitucional". És de les poques ordres per escrit que ha trobat la Fiscalia.

Com que Homs és diputat al Congrés, no el pot jutjar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sinó que ha de ser el Tribunal Suprem. Si no es fan dues peces separades, el cas podria saltar tot sencer al Suprem i Mas seria jutjat a Madrid. De moment, el jutge del TSJC estudia si es queda la seva part o ho envia tot a Madrid.

L'altre 9N

Just un any després de la consulta i, encara sense govern, Junts pel Si i la CUP presenten la declaració per començar la desconnexió de l'Estat. Els nou punts acaben al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Manos Limpias i UPyD denuncien l’expresident de la Generalitat Artur Mas; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; els diputats Jordi Turull i Marta Rovira de Junts pel Sí; la diputada de la CUP Anna Gabriel i l’exdiputat, també de la CUP, Antonio Baños.

Els acusa de rebel·lió i sedició. Però contra tot pronòstic i, al contrari del que ha anat succeint amb tot el relacionat amb el procés, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no admet a tràmit la querella. Argumenta que els fets no són constitutius “d’aquest delicte ni de cap altre il·lícit penal”.

L'ANC sota sospita

La Fiscalia reacciona 24 hores després demanant que s'investigui l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

Els delictes, un cop més: rebel·lió i sedició. El jutge Ismael Moreno ha demanat als tres cossos policials que actuen a Catalunya (Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil) informes sobre els estatuts, el finançament i les activitats de les tres entitats. Vol saber si han estat les impulsores i promotores de la tramitació de les mocions que s'estan presentant als plens municipals i que donen suport a la resolució independentista del Parlament.

Des de l'ANC s'assegura que no s'ha intercedit per res i que estan tranquils. És més, a l'endemà presenten un informe en què asseguren que no es pot acusar per sedició, rebel·lió ni traïció treballadors públics ni càrrecs electes. Es basen en la mateixa interpretació que fa de la llei el Tribunal Constitucional i el Suprem.

Setge als ajuntaments

En la mateixa investigació, la Fiscalia demana el llistat de tots els ajuntaments que estan presentant mocions de suport a la declaració d'inici de desconnexió. Amplia el setge que va començar fa unes setmanes amb l'Ajuntament de Sant Cugat i que finalment va quedar arxivat.

Ara entre els ajuntaments investigats hi ha el de Deltebre (Tarragona) i el de Vic, que el 9 de desembre va aprovar la moció. El Ministeri Públic ha demanat una gravació del ple i les intervencions de cada un dels regidors que es van posicionar sobre la urgència de la proposició. El Ministeri Públic també vol saber quins partits hi han donat suport i si els secretaris i interventors dels consistoris han fet informes favorables. La Fiscalia creu que tot apunta a una estratègia concertada per incomplir la llei.

Segon intent

Si hi ha un actor que no ha parat des que el Govern va començar a caminar cap al procés d'independència, ha estat el sindicat Manos Limpias. No sempre les seves denúncies tiren endavant, però no es pot negar que no siguin persistents. L'última denúncia ha estat aquest mateix divendres, 5 de febrer, a l'Audiència Nacional. Després que el TSJC hagi arxivat la querella per la resolució independentista, ara n'han presentada una altra contra Jordi Turull i Marta Rovira de Junts pel Sí, i Antonio Baños i Anna Gabriel de la CUP per tirar endavant les ponències que han de fer tres lleis bàsiques per a la desconnexió: la llei del Procediment Administratiu, la de la Hisenda pròpia i la de Seguretat Social.

Aquest cop van més enllà en els delictes: desobediència, provocació, conspiració i sedició. L'Audiència Nacional ha de decidir si l'admet a tràmit o no.

Els xiulen les orelles

Els camps de futbol estan enmig del foc creuat. La xiulada de la final de la Copa del Rei del 30 de maig de l'any passat entre el Barça i l'Atlhetic de Bilbao també ha rebotat a l'Audiència Nacional. Nova denuncia de Manos Limpias i nou cas que salta dels terrenys de joc als tribunals. La Fiscalia parla d'estrepitosa xiulada per part de la major part dels 95.000 espectadors. Era la primera final de la Copa del Rei presidida per Felip VI. El delicte: injúries al Rei i als símbols o emblemes d'Espanya.

Amb Joan Carles I com a rei hi va haver dues xiulades més. Al Vicente Calderón, a Madrid, el 2012, i a Mestalla, València, el 2009. En cap de les dues ocasions, però, hi va haver conseqüències penals. Però la Comissió Antiviolència va proposar multes de fins a 123.000 € a la Federació Espanyola de Futbol, que és qui organitza la final.

Es veu a venir

El Govern espanyol fa un seguiment de tots els moviments de l'Executiu català. Tots. Per això es va mirar del dret i del revés el jurament de presa de possessió del president Carles Puigdemont, que va obviar la Constitució espanyola. No hi va trobar res denunciable.

Només nomenar Raül Romeva com a primer conseller d'Exteriors de la història de Catalunya, van saltar totes les alarmes. El Consell de Ministres va portar el cas al Tribunal Constitucional, que encara no l'ha resolt. Ara es fixen en la comissió del Procés Constituent, presidida per Muriel Casals i amb Gabriela Serra com a vicepresidenta. Una comissió sense data d'inici per l'accident de Casals la setmana passada. El Govern espanyol està estudiant com frenar-la.

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va dir el mes passat: "Analitzarem totes i cadascuna de les actuacions de la Generalitat o del Parlament", i Rajoy va afegir: "No en deixarem passar ni una".

(Foto: Sergi Alcàzar)