El govern de Mariano Rajoy deixa un trist balanç pel que fa a la projecció exterior de l’Estat espanyol. Com a mínim, en relació a la Unió Europea. Diverses fonts apunten que en els darrers anys, la influència d’Espanya a les institucions comunitàries ha caigut en picat.

Desinterès o mala gestió? Difícil de determinar. Potser les dues coses amb l’afegit dels escàndols domèstics i la corrupció i l’estocada final d’un govern d’interinitat que s’arrossega des del 20 de desembre.

La solitud dels populars espanyols

 “El miracle d’Europa” i “exemple de recuperació econòmica”. Aquests han estat alguns dels missatges repetits pels líders del PP en clau interna durant la campanya electoral.

El cert és que la fotografia que es fa als passadissos de les seus de les institucions europees a Brussel·les no té res a veure amb aquest discurs triomfalista que el PP ha repetit com un mantra. Fonts consultades per El Nacional adverteixen de la devaluació del paper d’Espanya, “lluny del pes que tenia, per exemple, en l’època Zapatero”, i de la mala imatge del govern Rajoy.

Sanció pel dèficit

Espanya també ha tingut l’honor, juntament amb Portugal, d’estrenar la llista de països sancionats per incomplir l’objectiu de dèficit després de quatre pròrrogues en quatre anys consecutius.

El ministre d’Economia en funcions, Luís de Guindos, ja ha presentat un document d’al·legacions per intentar que la multa sigui el més baixa possible. De Guindos argumenta que la recaptació durant el 2015 va ser més baixa del previst i assenyala que, amb “l’herència rebuda”, la política econòmica del govern espanyol ha permès reduir el dèficit a la meitat. Caldrà veure quina és la resposta. 

Cañete, una pedra a la sabata

A banda de la poc encertada estratègia espanyola en relació a Europa i de la sanció per l’incompliment del dèficit, la designació de Miguel Arias Cañete com a comissari europeu d’Acció per al Clima i l’Energia ha incomodat el grup dels populars europeus.

Cañete ha hagut de comparèixer aquesta setmana a la comissió d’Afers Jurídics de l’Europarlament per sortir al pas de les acusacions d’un cas de conflicte d’interessos per haver condonat 40 milions d’euros quan era ministre a l’empresa Fomento de Construcciones i Contratas (FCC). A banda, la seva dona ha aparegut als Papers de Panamà.

A Brussel·les, és un secret a veus que el mateix president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, no se sent còmode amb la situació i podria prendre una decisió en aquest sentit.    

Eurogrup i BCE

Un altre símptoma de la davallada de la influència d’Espanya a Europa ha estat la pèrdua de representació al Banc Central Europeu (BCE). Espanya va tenir un representant fins el 2012 però no va aconseguir mantenir-lo.

Tampoc se’n va sortir amb la maniobra per col·locar Luís de Guindos al capdavant de l’Eurogrup. La seva candidatura va caure a l’últim moment.   

Repte del pròxim govern 

En aquest context, el proper govern espanyol haurà d'entomar el repte de recuperar el terreny perdut si no vol que Espanya acabi essent un Estat membre que levita a la perifèria dels òrgans de decisió de la UE.