El Parlament basc ha mostrat avui el suport a l'expresident català Artur Mas i ha instat el Govern espanyol a respectar que Catalunya, Euskadi o "qualsevol altre poble" pugui decidir "lliurement" el seu futur "en funció únicament de la voluntat de la ciutadania".

La iniciativa defensada per EH Bildu ha rebut també el suport del PNB, mentre que Elkarrekin Podem s'ha abstingut. Igual que el PP, els socialistes, socis del PNB al Govern Basc, han rebutjat el text. Així, de nou socialistes i nacionalistes han votat de manera diferent. En aquesta ocasió, fonts dels dos partits han precisat que es tracta d'una qüestió que queda al marge de l'acord de coalició subscrit entre tots dos.

A través del text aprovat, el Parlament Basc manifesta el suport a Mas, a l'exvicepresidenta Joana Ortega i a l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, que seran jutjats a partir de dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la consulta sobiranista del 9N.

La cambra subscriu que "consultar no pot ser delicte" i emplaça el Govern espanyol a seguir el camí de l'executiu britànic a Escòcia perquè "a Catalunya, Euskal Herria o qualsevol altre poble que així ho volgués pugui decidir lliurement el seu futur en funció únicament de la voluntat de la ciutadania".

La convivència no es pot imposar

Des d'EH Bildu, Pello Urizar ha denunciat les "amenaces" que amb "l'argument de l'imperi de la llei ha llançat" l'Executiu de Mariano Rajoy contra la possible celebració d'un referèndum a Catalunya, i ha advertit que "la convivència no es pot construir amb imposició".

Joseba Egibar (PNB) ha emplaçat el Govern espanyol a reconèixer que Catalunya i Euskadi "són fets nacionals que existeixen" i s'ha dirigit a Rajoy per traslladar-li que "qui nega la consulta no vol conèixer la veritat", ni que els catalans "estan immersos en un procés enorme".

De la seva banda, Lander Martínez (Elkarrekin Podem) s'ha mostrat en contra que els càrrecs polítics i institucionals siguin "encausats o condemnats" per portar a terme iniciatives perquè "la voluntat de la ciutadania es manifesti de manera democràtica".

Negociació i pacte

El PSE-EE ha esmenat el text a la totalitat per demanar a la Cambra autonòmica que reconegui l'existència a Catalunya d'"un problema polític i de convivència, propi de societats plurals i de la democràcia", que ha de resoldre's mitjançant la "negociació i el pacte" i amb "el màxim consens, seguint les normes i els procediments jurídico-legals vigents".

El seu portaveu, José Antonio Pastor, ha apuntat que "Catalunya no es pot construir com nació sense un pacte previ entre els catalans", ha defensat "el diàleg per aconseguir acords que siguin sotmesos a les urnes", i ha volgut deixar clar que "ni una condemna ni una absolució" dels encausat resoldran el problema de l'"encaix" de Catalunya a Espanya.

Finalment, Borja Sémper (PP) ha opinat que Euskadi "ha de fugir" de la "realitat social i política" actual catalana "com de la pesta" perquè, segons el seu parer, els nacionalistes estan portant aquella comunitat autònoma "cap a un carreró sense sortida".