Sergi Blázquez (a la foto, segon per la dreta) és advocat i president de l'associació en defensa de la dignitat del poble català Drets. Aquest grup va ser l'impulsor del recurs a la polèmica decisió de la Delegació del Govern espanyol a Madrid de prohibir les estelades a l'últim partit de la Copa del Rei entre el Barça i el Sevilla. 

Ara, el número u d'aquesta associació valora la resolució del jutge sobre el cas, el paper del Barça i l'augment generalitzat de la catalanofòbia. 

El camí judicial del recurs no va acabar amb l'aixecament de la prohibició. En quin punt es troba ara mateix?

Quan vam presentar el recurs demanàvem una mesura cautelaríssima perquè es suspengués la decisió de la delegada del govern. Es tracta d’una mesura cautelar molt ràpida perquè tingués efecte abans del diumenge i la gent pogués portar estelades. Això és el que es va guanyar. Ara, el procediment continua sobre el fons de la qüestió. Els arguments són els mateixos. Tot i això, no assegura l’èxit final del recurs.

Si acabés tenint èxit, en un cas semblant de cara al futur, aquesta sentència podria servir de precedent. El fet que un jutge resolgui que l’estelada no provoca odi ni violència pot ser utilitzat per presentar-ho com a argument davant d’un altre jutge.

Després de molts anys celebrant partits semblants mai hi havia hagut una prohibició així. Perquè s’ha fet aquesta vegada?

Estem entrant en una campanya electoral i el PP el que vol és marcar un perfil propi. Per ells, és un rèdit electoral. Encara que els perjudiqui a Catalunya, van a per totes. Aquest és un element més, com la suspensió de totes les lleis que fa el Parlament de Catalunya.

S’ha fet una cosa que mai a la vida s’havia fet, ni s’hi havia atrevit ningú, que és prohibir que la gent porti pacíficament les estelades. Ara han vist la oportunitat al celebrar-se a Madrid, amb la presència del Rei, etc. Fa més de 30 o 40 anys que tothom va als camps amb estelades i mai ha passat res. Què ha canviat? És un tema molt oportunista.

El vostre recurs tenia tot el govern espanyol, Fiscalia inclosa, en contra. Confiàveu en que triomfaria?

Quan vam presentar el recurs, només sabíem de la prohibició de la Delegació del Govern espanyol. Llavors, es va posicionar la Fiscalia, que fa el que li convé al govern. Sabíem que passaria.

Nosaltres estàvem convençuts que teníem raó. El recurs estava molt ben fonamentat dins la legalitat. Es tractava de la violació d’un dret fonamental i el jutge ens ha donat la raó. Teníem moltes esperances perquè la base era jurídica i no política.

Tenint en compte que la Justícia ha tombat la prohibició i la gran polèmica que aquesta havia aixecat, creieu que hi hauria d’haver dimissions?

Veient la contundència del jutjat, que ens dóna la raó amb tot i és molt contundent contra el govern espanyol, demanem la dimissió. Per responsabilitat democràtica, aquesta senyora [Concepción Dancausa, Delegada del Govern a Madrid] hauria d’assumir responsabilitats i presentar la dimissió. I si no la presenta, l’haurien de cessar. Ha creat un caos i hauria pogut crear un gran problema on no n’hi havia cap.

El Barça va presentar un recurs que el jutjat va decidir no admetre a tràmit. Així que el vostre va ser l’únic que va prosperar.

Si nosaltres no haguéssim fet el recurs tal com l’hem fet, hauria estat vigent la prohibició i no s’haurien pogut entrar les estelades. Nosaltres el vam fer de manera diferent, amb un altre fonament jurídic. Sort que el nostre s’ha admès perquè el del Barça, al no acceptar-se, directament no existeix.

El recurs del Barça no s’ha admès per una qüestió tècnica. Una entitat jurídica no té els drets fonamentals, com la llibertat d’expressió. Nosaltres ho vam fer a través d’una persona privada. El Barça segurament també ho hauria pogut fer, però cada equip jurídic té la seva manera d’actuar. Però l’important és el resultat. Tots dos volíem el mateix objectiu: que s’aixequés la prohibició.

Es va plantejar en algun moment fer un recurs conjunt?

Mai. Drets actua en defensa dels ciutadans de Catalunya dels qui s’ha vulnerat els drets. Sí que hem tingut contactes amb el Barça. Vam comentar la nota de premsa del dimecres, que era important fer-la. Però nosaltres som societat civil i el Barça és el club.

Al cap i a la fi, vam ser els primers en presentar el recurs, molt abans que el Barça anunciés que ho faria. No podíem permetre que, perquè el Barça tingués dubtes, això quedés desert. Vam fer el mateix en el cas de demanda contra la UEFA per les multes. Primer va presentar-la Drets en nom d’uns afectats i, al cap d’uns mesos, l’Agrupació de Penyes ho va fer. Si tu no fas el primer pas i ho estires pot quedar sense defensa.

Sabíeu que el Barça l’acabaria presentant?

Nosaltres li demanàvem al Barça que ho fes. Tenia la obligació de fer algun tipus d’acció en defensa de la seva massa social i dels seus aficionats. I així ho ha fet. El Barça ha actuat bé perquè havia d’actuar i ho ha fet. Però ells hauran de valorar l’èxit del recurs.

En alguns estadis, sí que hi ha hagut conflictes entre aficionats del Barça i les forces de seguretat per lluir l’estelada, com el cas de Mestalla el 2014.

Si no hi ha cap ordre estricta i pública, s’haguessin pogut crear problemes. Fins i tot, s’haurien pogut donar situacions de desacatament o atemptat a l’autoritat pels conflictes entre persones que la volguessin entrar i les forces de seguretat.

Que el govern digui que hi haurà escorcolls i controls a les portes per buscar estelades, és molt fort. Podia portar problemes molt grans. Quan l’ordre queda desestimada, la gent sap que pot dur l’estelada avalada per la llei. Per això, hi havia milers i milers d’estelades.

Això ha acabat blindant el dret a dur l’estelada, doncs?

Correcte. Ha donat tranquil·litat i ha fet que la gent se sentís blindada legalment contra rumors de prohibició. Nosaltres vam fer una crida perquè la gent sabés que estava emparada per la llei i que si tenien algun problema que fessin fotografies i ens ho fessin arribar.

Vau rebre alguna incidència?

No. A la web de Drets i personalment hem rebut insults típics, “putos catalanes”, però ja hi estem molt acostumats. Referent a l’estelada, res. La policia i els serveis de seguretat han complert les ordres del jutjat. Per això, era tan important que el recurs prosperés.

La polèmica de la prohibició ha acabat generant un efecte crida?

Sí. La gent que tenia por o estava dubtosa, al final, veient que no hi havia problemes amb les estelades van decidir portar-les. Així van respondre a aquesta mesura de coacció i amenaçadora de la Delegació del Govern. T’estan coaccionant amb mentides i et posen la por al cos perquè no la portis.

Drets treballa per defensar la dignitat dels catalans, així que esteu en contacte amb situacions de catalanofòbia de prop. Creieu que ha augmentat?

És indiscutible. En els últims dos anys ha augmentat molt. Precisament per això va néixer Drets, per aturar els atacs i la catalanofòbia que hi ha. Fins ara, aquestes amenaces i insults quedaven sense resposta. Hi havia impunitat per dir de tot sobre els catalans, amenaçar en tirar bombes, en cremar-los, en matar-los i no passa res. Per això Drets va néixer, per defensar els drets dels catalans i la seva dignitat com a col·lectiu, com a poble.

Cada cop que el procés avança, hi ha una reacció en contra i creix més la catalanofòbia. No es poden tancar els ulls i fer veure que no passa res. Estan cometent delictes tipificats al Codi Penal.

De catalanofòbia sempre n’hi ha hagut, però arran de l’avançament polític que ha fet el país ara és més fàcil pugui arribar a través de les xarxes i els mitjans de comunicació. Es nota un increment substancial.

Després de la victòria del Barça, el Twitter bullia amb crítiques i insults als catalans. Quan les amenaces són a través de la xarxa i des de múltiples comptes, molts d'ells anònims, es pot aconseguir prendre mesures?

Nosaltres ho hem fet. Hem presentat un munt de querelles i denúncies a la Fiscalia especial per delictes d’odi. Quan es fa des d’un perfil fals, és més dificultós poder trobar-los i atribuir responsabilitats. Has de comunicar amb el departament tecnològic dels Mossos d’Esquadra perquè els puguin trobar a través de les adreces IP’s. És complicat.

Tot i això, hi ha casos greus que han acabat davant dels jutjats. Per exemple, el cas de German Wings. Vam posar una cinquantena de denúncies pels usuaris que es mofaven de les víctimes mortes a l’avió i dels familiars. Algunes han tingut èxit, els han localitzat i, actualment, estan al jutjat. 

Quina valoració general feu de la situació un cop ha passat tot?

Estem molt satisfets per la feina ben feta. Tenim sort que ho vam fer a temps i amb diligència. Si la prohibició hagués estat vigent, la gent s’hauria trobat amb problemes davant del comitè Antiviolència a l’Esport amb expedients multes, sancions, etc. Estem molt satisfets amb la resolució del jutge que, a més, desmunta tota l’argumentació de la Fiscalia i de la Delegació del Govern. Finalment, podem protegir el dret fonamental de la llibertat d’expressió.