El col·lectiu de juristes Drets va presentar el passat mes d'abril, una querella contra vuit magistrats del Tribunal Constitucional, acusant-los de prevaricació per "blindar la reforma" de l'alt tribunal, aprovada únicament amb els vots del PP, i oposant-se als recursos d’inconstitucionalitat que va presentar el govern de la Generalitat de Catalunya i el govern basc. La querella de Drets, interposada davant del Tribunal Suprem, necessita ara una fiança de 3.000 € per seguir endavant. Per aquest motiu, l'entitat ha iniciat una campanya de recollida de diners per poder seguir amb el procés judicial.

En la campanya iniciada, similar a un Verkami, s'hi pot triar la quantitat aportada i, en funció de l'import, hi ha diverses recompenses. D'entrada, es demanen 5.000€, per destinar tant a la fiança que demana el Tribunal Suprem per seguir amb el procés, com a altres despeses derivades del mateix procés (honoraris dels procuradors, taxes, desplaçaments, etc). De moment, i 44 dies abans perquè s'acabi el procés de recollida, ja s'han recollit 760 euros.

La querella de Drets ve motivada per la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, que va ser aprovada en solitari per la majoria absoluta del PP pel tràmit d’urgència i en lectura única un mes abans d’acabar la legislatura, i va aconseguir que el TC deixés de ser únicament un Tribunal o àrbitre de lleis per passar a tenir una àmplia capacitat executiva, sigui a petició de les parts o bé d’ofici (des d’imposar multes de fins a 30.000 euros fins a suspendre funcions de polítics, jutges, empleats públics, etc). 

Davant d'això, el col·lectiu de juristes Drets va presentar aquest mes d’abril davant del Tribunal Suprem una querella contra Francisco Pérez de los Cobos Orihuel, expresident del Tribunal Constitucional, i els magistrats del TC Encarna Roca Trias, Andrés Ollero Tassara, Juan José González Rivas, Santiago Martínez-Veres García, Pedro José González-Trevijano Sánchez, Ricardo Enríquez Sancho i Antonio Narváez Rodríguez. A la querella, Drets acusava aquests vuit magistrats de prevaricació, perquè considera que "van blindar la reforma de la Llei del Tribunal Constitucional sabent que vulnerava les garanties de l’Estat de Dret" en oposar-se "tots ells als recursos d’inconstitucionalitat que va presentar el Govern de la Generalitat de Catalunya i el govern basc".

Segons l'associació de juristes, davant la proposta de reforma, "el TC hauria d’haver declarat la reforma inconstitucional, ja que és evident que altera l’entramat jurídic constitucional", mentre que "el que ha fet el TC és dictar dues sentències declarant que la reforma és constitucional". Per aquests motius, Drets assegura que "els 8 magistrats han prevaricat, ja que han dictat les sentències sabent que són injustes i no s’ajusten a la Constitució".