“Hem de trencar el sostre de vidre que impedeix assolir la igualtat real”. Amb aquestes paraules va inaugurar la legislatura l’any 2010 la primera dona a ser presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert. Aquell sostre de vidre, per ara, està situat a les 59 diputades, el major nombre de dones que hi ha hagut a l’hemicicle català i que va coincidir amb aquella legislatura.

A dia d’avui, hi ha 58 dones al Parlament, format per 135 escons, cosa que significa que el percentatge femení és d’un 42,9%. Encara que la cambra no sigui paritària, el nombre d’escons ocupats per dones ha augmentat significativament des de 1980, la primera legislatura després de la recuperació de la democràcia. En aquella ocasió, només hi havia set dones a l’hemicicle.

Des de l’inici d’aquesta mateixa legislatura, el nombre de dones ha crescut passant de 52 a 58. Aquesta variació es deu a renúncies a l’escó o substitucions, com és el cas de Muriel Casals, per defunció, Neus Munté, per incompatibilitats amb el partit, o els dos diputats de la CUP que van dimitir juntament amb la renúncia d’Artur Mas.

De la CUP al PP

Dels sis partits presents al Parlament, només un arriba a la paritat total entre homes i dones: la CUP, amb 5 diputades assegudes als seus 10 escons. Els segueix Catalunya Sí que es Pot també amb 5 diputades, però 11 escons en total. El PSC es queda amb un 43,75% de dones, gairebé empatant amb JxSí.

A la cua de la llista, hi ha Ciutadans amb un 40% de representació femenina i, en l’últim lloc, el PP amb 4 diputades d’11 llocs a les seves files.

Les dones que manen

Les dones no es queden només als escons de la cambra catalana. Durant els últims set anys, l’hemicicle ha estat presidit per dones. La primera va ser Núria de Gispert, que va manar la cambra durant les legislatures IX i X. Després, Carme Forcadell va agafar-li el relleu i manté el càrrec a dia d’avui.

Les seves legislatures han estat les més complicades pel que fa el nivell de confrontació entre l’independentisme català i l’estat espanyol. Aquest conflicte, portat als tribunals, ha acabat convertint de Gispert i Forcadell en les dues úniques presidentes (ja siguin homes o dones) de parlaments democràtics europeus amb causes judicials obertes a arrel de la seva tasca en aquest càrrec.

 

Elles, però, no són les úniques dones en posicions destacades al Parlament. També ocupen un càrrec a la Mesa, el màxim òrgan de govern de la cambra, Anna Simó i Ramona Barrufet, secretàries primera i quarta respectivament. Així, dels set membres que integren la Mesa, tres són dones. 

En altres posicions rellevants hi ha dues diputades que són presidentes de grup, la cap de l’oposició, Inés Arrimadas (Cs), i Mireia Boya (CUP). Tres més són les portaveus dels seus grups, Marta Rovira (JxSí), Eva Granados (PSC) i Anna Gabriel (CUP). Finalment, dues fan de portaveus adjuntes: Gemma Lienas (CSQP) i Eulàlia Reguant (CUP).

El dia en què De Gispert s’estrenava en el seu càrrec, va acabar el discurs amb una mirada endavant: “Les dones, llevat d’alguns casos, no hem escrit la història fins ara, però volem escriure-la en un futur”. Els anys que venen decidiran si es compleix o no el propòsit de la primera dona a ocupar el segon càrrec més important de Catalunya.