El diputat i líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, coneix la proposta d'una secessió regulada dins la Constitució que posa sobre la taula el catedràtic constitucionalista d'Oviedo, Benito Aláez, i de la qual, se n'ha fet ressó El Nacional. No obstant, en discrepa perquè entén que "aquesta opció s'allargaria massa en el temps". En aquest sentit, Domènech assegura que "Catalunya no pot esperar". Per aquest motiu, el comú aposta per una via "més ràpida".

Domènech, que s'ha reunit amb diversos catedràtics constitucionalistes, manté que la solució és celebrar un referèndum d'autodeterminació amb una pregunta "clara i binària, de sí o no" a Catalunya, on aquells que defensen l'opció del No tinguin dret a exposar també una cosa diferent a mantenir l'statu quo.

Sosté que jurídicament es podria convocar la consulta perquè existeixen els instruments necessaris, podria emparar-se en l’article 92 de la Constitució, desenvolupat per la llei orgànica 2/1980 que regula les diferents modalitats de referèndum. És més, aposta per celebrar aquest referèndum, fins i tot, abans d'una possible reforma constitucional. El contrari del que defensa la via Aláez, que preveu reformar la Carta Magna per convertir Espanya en un Estat federal i després, incloure un article que reguli la secessió.

Altres veus constitucionalistes

La via Aláez no és l'única veu que arriba des d'Espanya per intentar trobar una solució legal a les aspiracions de Catalunya. En aquest sentit, el jurista Francisco Rubio Llorente, considerat un dels pares de la Constitució i mort el 23 de gener d'aquest any, ja era un convençut defensor de la reforma constitucional. De fet, va ser un dels primers a afirmar, poques setmanes després de la primera manifestació multitudinària a favor de la independència de Catalunya el 2012, que era “urgent” i “inajornable” “verificar la solidesa i el contingut d’aquestes aspiracions [dels catalans] i que per això no hi ha altre camí que el del referèndum.

Un altre nom: el catedràtic constitucionalista Javier Pérez Arroyo, que en el seu dia va ser membre de la comissió consultora de la reforma de l'Estatut de Catalunya. Ha reiterat en diverses entrevistes que el Constitucional va desautoritzar amb la sentencia del 2010 el pacte entre el Congrés i Catalunya, en part perquè "va eliminar el dret del poble a decidir". Fins i tot, parla de "cop d'Estat".

Per Pérez Royo, des d'aquell moment, la Constitució del 1978 va "morir" i s'hauria d'anar cap a un procés constituent. "En el tema territorial caldria fixar a la Constitució la fórmula d'integració, no tornar a amagar l'ou. Sense que el TC hagi de decidir res". En aquest sentit, insisteix que el conflicte català no se solucionarà en els tribunals, sinó que ha de ser mitjançant les institucions polítiques.

Ja al 2014, un altre pare constitucionalista, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, proposava una altra fórmula. Aquesta consistia a agregar una disposició primera a la Carta Magna, sustentada en un pacte polític, on quedarien blindades quatre competències per a Catalunya: Econòmiques, financeres, lingüístiques i culturals. Llavors, això és el que podrien votar els ciutadans catalans en referèndum d'acord amb l'article 152 de la Constitució.

De fet, durant el seu nomenament, el nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, també va reclamar als polítics posar-se d’acord en la negociació pel procés independentista: “Només als responsables polítics els correspon encarrilar aquest debat i articular respostes imaginatives que puguin resultar acceptades per àmplies majories socials”.

Foto: Sergi Alcàzar