Els diputats suïssos que aquesta setmana visitaven el Parlament possiblement no s’esperaven assistir en directe a una enganxada entre els independentistes i el representant del PP arran de l’habitual comparació que els conservadors fan entre el procés i el nazisme.

No obstant, el dinar organitzat a la seu de la Cambra catalana entre els convidats helvètics i els representants dels grups catalans va servir per oferir un tast del debat català en tota la seva essència i amb totes les seves arestes.

La delegació suïssa estava integrada per Yannick Buttet i Viola Amherd, del Partit Demòcrata, Mathias Reynard, del Partit Socialista, i Lisa Mazzone del Partit Verd. Els acompanyava el secretari general del Diplocat, Albert Royo, el delegat del Govern a França i Suïssa, Martí Anglada, i la secretaria d’Afers Exteriors del Govern, Maria Badia.

La seva visita a Catalunya com a membres del consell d’amistat Suïssa-Catalana, va incloure un dinar amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i representants de tots els grups: Jordi-Miquel Sendra i Magda Casamitjana, de JxSí; Susanna Beltran i Marina Bravo, de Ciutadans; Lluís Ravell, de CSQP; Ferran Pedret del PSC i Mireia Boya, de la CUP. En nom del PP no podia assistir-hi cap dels diputats, per la qual cosa es va designar com a representant un assessor del grup i membre de l'executiva del partit, Carlo Angrisano.

Va ser precisament el representant popular qui va protagonitzar el moment de tensió del dinar, segons diferents assistents consultats. En un dels torns de paraula, quan els diputats catalans anaven exposant les respectives posicions, el representant del PP, que en tot moment es va cenyir amb contundència als habituals arguments populars de rebuig del referèndum, va posar damunt la taula la comparació de les reivindicacions dels independentistes amb el nazisme.

Les paraules del popular van tensar immediatament la conversa. La presidenta es va remoure incòmoda igual com els diputats de JxSí, però va ser la cupaire Mireia Boya, a qui corresponia el torn d'intervenció, qui es va encarregar d'expressar la protesta per les paraules que va qualificar d'“insultants” del popular. Boya va deixar clara que aquesta era la dialèctica habitual dels conservadors a la Cambra i va rebutjar la comparació, més tenint en compte que personalment representa l’esquerra antifeixista.

Tampoc els diputats suïssos van entendre la comparació. De fet, durant les seves intervencions van recordar que al seu país és habitual convocar consultes. Van advertir, segons diferents assistents, que no entenien com podia argumentar tant el PP com Ciutadans que fos antidemocràtica una convocatòria a les urnes per permetre a la societat que s’expressi.

No només, això. Van deixar clar que al seu país si un parlament regional sobrepassa les seves competències s’actua contra la iniciativa afectada, mai contra el diputat, que té la condició d’inviolable i total immunitat per expressar-se i votar en el sentit que desitgi. Per aquesta raó, van mostrar-se sorpresos amb les querelles contra la presidenta i els membres de la Mesa així com amb l’argument amb que es va excloure Joan Josep Nuet del procés i que també se’ls va explicar.

L’aposta sense embuts dels suïssos pels referèndums i consultes va ser contundent, fins al punt que tampoc van deixar fàcil la rèplica als representants de CSQP i PSC. Rabell hauria arribat a argumentar que és millor formar part d’un país gran que no pas d'un de petit, sense pensar -segurament- en les dimensions de l’Estat al qual pertanyien els convidats.