"Com a alcaldessa de Barcelona tinc més motius per assistir a la mobilització que no pas per no fer-ho". Amb aquesta frase Ada Colau va deixar, dilluns passat, la porta oberta a assistir a la mobilització que preparen l’Assemblea Nacional Catala i Òmnium cultural a la capital catalana per al proper Onze de Setembre, un anunci que Colau va argumentar en un “context de reivindicació” de la Diada Nacional, al qual no és aliè l’actual procés d’amenaces judicials contra polítics catalans, entre els quals la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Ara bé, Colau va admetre, en el marc d’una entrevista al 3/24, que malgrat la seva postura, Barcelona en Comú encara no havia tancat una decisió en ferm sobre la situació. Amb una de freda i una de calenta, alhora que aclaria que el seu grup polític encara no havia pres un posicionament ferm, afirmava que li “semblava fantàstic” que el Govern de la Generalitat hagués triat el Mercat del Born per acollir els actes institucionals, un marc polèmic les darreres setmanes per la decisió de mostrar, just davant seu, a la plaça Comercial, una estàtua eqüestre de Franco, per bé que decapitada.

En tot cas, Colau representa en primera persona l’ambivalència de la galàxia comuna respecte el procés sobiranista, ja que tot i no declarar-se independentista sempre ha defensat la necessitat d’efectuar un referèndum sobre el dret a decidir i, a més, ha especificat que el seu suport a l’independentisme podria dependre de qui el liderés.

El ‘qui’, més que el ‘què’ o el ‘quan’

Ras i curt, l’independentisme de Colau depèn sobretot del ‘qui’, més que del ‘què’ o el ‘quan’, i per això durant la campanya electoral que la va dur a l’alcaldia no va tenir cap problema en assegurar que la seva formació era la que “més seriosament s’havia compromès amb el dret a decidir”, i per això mateix podia afirmar que al si de Barcelona en Comú "hi ha independentistes, federalistes i altres que no consideren prioritari aquest debat”, per definir-se a ella mateixa com una persona “no independentista que pot donar suport o no al procés sobiranista en funció de qui el lideri".

És en aquest context que la possibilitat d’anar a la manifestació de l’ANC –que val a dir-ho, no és cap acte institucional com el que es pugui celebrar al Mercat del Born– ha activat les alarmes a les files dels comuns, amenaçant d’esberlar una unitat que, en la qüestió del sobiranisme, presenta una divisió de punts de vista gairebé tan àmplia com el nombre de famílies que integren la galàxia comuna i que també al llarg del mes d’agost ha generat una certa polèmica sobre la relació entre els comuns i el món independentista.

I és així com just després de l’anunci de Colau, un pes pesant dels comuns a Catalunya, el portaveu de Catalunya Sí que es Pot i dirigent d'ICV, Joan Coscubiela, va replicar a l’alcaldessa autoerigint-se en portaveu de “la immensa majoria” dels votants de Barcelona en Comú, que a parer seu no se senten cridats a participar en una manifestació “que aposta per un full de ruta unilateral i per donar un suport claríssim al president Puigdemont". Altre cop el ‘qui’ abans del què’.

Rabell no hi anirà

De fet, cal recordar que dies abans que Colau es mostrés decidida a anar a la mobilització, una de les branques principals dels comuns, ICV, ja va deixar clar que no pensaven assistir-hi, altre cop per no compartir el "full de ruta unilateral" cap a la independència, en paraules de la coordinadora nacional d'ICV, Marta Ribas. Tampoc pensa anar-hi el líder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, que va assegurar que davant la convocatòria de l’ANC, se sentia “més aviat rebutjat”.

Per contra, el nucli independentista de Barcelona en Comú, representat per Gerardo Pisarello, es mostra predisposat a participar en actes independentistes per "denunciar les polítiques autoritàries del PP i la seva negativa a permetre el dret a decidir el poble català”, malgrat les reticències amb el full de ruta de Junts pel Sí i la CUP.

Fachín veu "coherent" la decisió de Colau

Per acabar-ho d’adobar, des d’una altra de les branques dels comuns, Podem Catalunya, el seu secretari general, Albano Dante Fachín, ha assegurat aquest mateix dimarts que la posició de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, sobre la manifestació de l'Onze de Setembre és "molt coherent amb allò que ha dit ella i amb el que expressa a l'espai polític", per afegir que Podem Catalunya prendrà una decisió sobre la seva presència a la mobilització a principis de setembre, cosa que també hauria de fer, de manera oficial, Barcelona en Comú.

En tot cas i per mirar de passar pàgina a unes discrepàncies que amenacen d’esberlar la unitat dels comuns, ICV ha decidit no polemitzar més amb Colau i rebaixar la tensió després de les declaracions de Coscubiela, tot assegurant que no hi ha desavinences de fons. Des d’ICV es recorda que cada força política decidirà per separat què fa l’Onze de Setembre, i per tant no es tanquen a la possibilitat que BComú hi participi encara que ICV no ho faci.

Sí als actes institucionals

En tot cas s’espera que tant ICV com BComú participin als actes institucionals, tal i com es va fer l’any passat. Cal recordar que l’any 2015 cap de les famílies dels comuns va voler participar en la manifestació de l’ANC a l’avinguda Meridiana, per bé que en un primer moment Ada Colau havia anunciat la seva presència, de la qual es va desdir en interpretar que, en coincidir la Diada Nacional amb l’inici de la campanya de les eleccions al Parlament del 25-J, la mobilització es convertiria en un acte electoral de les formacions explícitament independentistes Junts pel Sí i la CUP.

Amb tot, i a l’espera de les postures que prenguin definitivament tos els actors polítics dels comuns, les divergències clares entre Colau i Coscubiela, per bé que apaivagades posteriorment, denoten diferències de criteri en un punt bàsic de la ideologia dels comuns, la seva sempre especial relació amb el procés sobiranista.