El fins dimecres director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, va camuflar com a tasques de “col·laboració amb la Justícia” els viatges a Madrid coincidents amb les cites amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, en què van ordir la trama contra el procés sobiranista, i els que va fer després, cinc dels sis realitzats fins a finals del 2015. Així figura al registre oficial de desplaçaments de l’excap de l’OAC i el seu equip al qual ha tingut accés El Nacional.

“De Alfonso ha estat un usuari il·legítim de la nostra feina”, afirmen fonts de l'OAC que, per raons òbvies, demanen l’anonimat. A Antifrau regna la commoció per les revelacions sobre les activitats polítiques de qui n'ha estat el màxim responsable els últims anys, ara destituït pel Parlament. Però el cert és que les relacions entre l’exdirector i el personal d’Antifrau no han estat precisament una bassa d’oli des que va ser nomenat.

A Antifrau treballen prop de 50 professionals, molts dels quals procedents de cossos de gestió de l’Administració, d’Hisenda, de la Fiscalia o de la Policia, que –segons les fonts consultades per aquest diari– han vist com la seva tasca d’investigació sobre presumptes irregularitats en diversos àmbits s’ha vist curtcircuitada, per les seves pèssimes relacions amb una part dels estaments judicials barcelonins, o directament utilitzada per De Alfonso per als seus interessos.

Vet intern a la investigació sobre el PSC

En altres ocasions se’ls ha vetat l’accés a “investigacions” de les quals s’encarregava directament el mateix De Alfonso, i el seu nucli de la més estricta confiança. Entre aquestes investigacions “reservades” de l’excap de l’OAC hi ha la del presumpte finançament irregular del PSC per la qual el partit s’ha querellat.

La discreció amb què, per naturalesa i, sobretot, per llei, ha de treballar l’Oficina hauria actuat com a pantalla de protecció dels moviments opacs de De Alfonso. Això i el “patètic” control parlamentari, al qual ha estat sotmès. Les fonts asseguren que en les seves compareixences al Parlament els últims anys –l’OAC depèn de la Cambra catalana– De Alfonso hauria mentit més d’una i de dues vegades als diputats que l’han interpel·lat.

Una de les revelacions que ha indignat especialment els especialistes de l’OAC –oficina que no té un organisme equivalent a l’Estat espanyol– va ser el passatge de la seva primera conversa amb el ministre Fernández en què De Alfonso es vantava que havien “destrossat” el sistema sanitari català. En realitat, l’excap de l’OAC es referia a un exhaustiu informe elaborat pels tècnics sobre les relacions del sector privat amb la sanitat pública catalana, l’objectiu del qual era “millorar el  funcionament” del sistema de salut, asseguren les fonts.

L’OAC va ser creada el 2008 per una llei del Parlament però no es va posar en marxa a la pràctica fins al 2010, un cop nomenat el seu primer director, David Martínez Madero. Madero, que havia centrat la seva activitat com a fiscal anticorrupció en la investigació de la màfia marbellí, va morir en circumstàncies no prou aclarides, a Milà, a principis del 2011, quan tornava d’una estada a Singapur. De Alfonso, magistrat amb 21 anys d’exercici a l’Audiència de Barcelona, va ser elegit com a substitut l’estiu del 2011.

La guàrdia pretoriana

L’OAC és un organisme independent que només ret comptes al Parlament. La seva estructura consta bàsicament de tres àrees: els departaments de Previsió, Anàlisi i Investigació. De Alfonso, en arribar al càrrec, va heretar l’staff de Madero: el periodista Carlos Quílez com a director d’Anàlisi, posteriorment substituït per Bruno González, i el considerat el seu autèntic mà dreta, el director de Previsió, Rogelio Grajal, formaven el nucli dur del cap d'Antifrau, una autèntica guàrdia pretoriana. A Grajal, membre de la policia espanyola, se’l considera el “braç executor” de les decisions de l’ara excap de l’OAC i un “aconseguidor” d’informació per al seu superior.  A finals del 2011 es va incorporar com a adjunt l’actual director dels Mossos, Albert Batlle, que després va plegar per diferències amb el seu superior, asseguren les fonts.

Les fonts asseguren que, a diferència del seu antecessor, De Alfonso s’ha relacionat el mínim possible amb els tècnics de l’oficina, que va convertir el seu despatx en una mena de fortí i que contínuament era fora de l’OAC, en moltes ocasions en desplaçaments a Madrid o en costosos viatges de feina a l’estranger com els revelats per aquest diari. D'altra banda, no se sorprenen de les amenaces que va proferir als diputats del Parlament durant la seva compareixença prèvia a la destitució. El defineixen com un home de caràcter agressiu, d’actituds “bipolars”, “molt bocamoll” i “extremadament vanitós”.

La primera reunió amb Fernández

Segons el registre de desplaçaments dels càrrecs d’Antifrau, al qual ha tingut accés El Nacional, Quílez i Grajal van viatjar amb De Alfonso a Madrid quan es va celebrar la primera de les dues reunions amb Jorge Fernández, les gravacions de les quals ha revelat el diari Público. Va ser de l’1 al 2 d’octubre del 2014, un mes i una setmana abans de la celebració de la consulta del 9-N per la qual han estat imputats l’expresident Artur Mas i tres membres del seu govern, l’exvicepresidenta Joana Ortega, la consellera Irene Rigau i l’aleshores titular de Presidència, Francesc Homs.

Aquella primera reunió apareix consignada a la documentació oficial com a “actuacions d’investigació” en l’apartat de “raó” del desplaçament; l’objecte que hi apareix és “relacions amb membres de l’Administració de Justícia” i en l’apartat on consta la “institució” concernida es parla de “Col·laboracions amb Administració de Justícia”. El cost del desplaçament, inclosos els capítols de dietes, locomoció, trasllats i allotjament va ser de 1.875,58 euros que es van imputar al pressupost de l’OAC, igualment com els més de 130.000 euros que entre el 2013 i el 2015 De Alfonso i els seus màxims col·laboradors van destinar a viatges de cap a cap del món.

La segona reunió amb Fernández coincideix amb el següent desplaçament de De Alfonso a Madrid, el 16 i 17 d’octubre del 2014, i figura en el registre sota els mateixos conceptes: “actuacions d’investigació”, “relacions amb membres de l’Administració de Justícia”... En aquesta ocasió, com en totes les posteriors, De Alfonso ja hi va anar sol a Madrid i el cost va ser de 940,65 euros. No debades, va garantir al ministre absoluta confidencialitat sobre les seves gestions.

8 viatges clau a Madrid

És a dir: el cap de l’OAC no només hauria utilitzat informes tècnics dels especialistes de l’Oficina sinó que també s’hauria servit del pressupost de l’organisme públic per finançar els viatges a Madrid en què va organitzar la trama. Després de veure’s amb Fernández, l’excap de l’OAC va tornar de nou a la capital espanyola del 22 al 23 de novembre. La despesa va ser de 385,65 euros. I ja el 2015 hi va tornar sis vegades més. En cinc ocasions ho va fer, sempre a càrrec del pressupost de l’OAC i per les mateixes raons i motius oficials que van emparar les reunions amb Fernández –“investigació” i “relacions amb l’Administració de Justícia”–. El cost dels últims viatges a la capital espanyola, des de la primera reunió amb Fernández fins a l’últim desplaçament conegut, del 14 al 16 de desembre del 2015, 8 en total, supera els 5.100 euros, sempre segons la documentació consultada.

Tercera cita a Interior?

Hi ha un desplaçament documentat, l’únic de tots els que va fer De Alfonso entre el 2013 i el 2015, i al qual també hi va anar sol, que sí que fa referència explícita al ministeri de l’Interior: va ser del 6 al 7 de setembre del 2015, és a dir, a dos dies de la Diada de l’Onze de Setembre d’aquell any i 20 dies abans que se celebressin les eleccions “plebiscitàries” del 27-S. En aquesta ocasió la “raó” de l’estada a Madrid és una “reunió”; en “l’objecte” apareix “Ministeri de l’Interior” i en “Institució” hi diu: “Col·laboracions amb Administració Estatal”. És una incògnita amb qui es va reunir De Alfonso aquesta vegada, però està clar que no era el primer cop que visitava el búnquer ministerial.