Els vots de JxSÍ i la CUP han facilitat tramitar els pressupostos de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, presentats aquest dijous pel conseller Josep Rull al Parlament i que comptaven amb esmenes a la totalitat per part de PP, C's, PSC i SíQueEsPot. Tot i així, i quan alguns mitjans de comunicació asseguren que el Govern tanca la porta a negociar nous impostos, els anticapitalistes han plantejat vuit taxes ambientals a incloure en els comptes.

En concret, la diputada de la CUP Mireia Boya ha proposat un impost sobre emissions, una taxa a la indústria agroalimentària per a la generació de gasos d'efecte hivernacle, peatges per a la congestió a alguns municipis, taxa al carboni, a grans embarcacions i a les hidroelèctriques, un cànon eòlic i impost a les nuclears.

"Són vuit impostos finalistes. No cal que els assumeixi tots, té per escollir. És un pas ferm que el país necessita", ha dit Boya a Rull, i ha lamentat que els comptes del departament, de 1.669 milions d'euros (9,8% més), són continuistes.

La CUP també ha plantejat la creació de dos fons que afecten la Conselleria de Territori i Sostenibilitat: el fons de lluita contra el canvi climàtic i el fons de patrimoni natural.

"Estem absolutament oberts a aprofundir", ha contestat el conseller, que ha recordat que la Llei del canvi climàtic està en tramitació parlamentària i ha proposat impulsar una proposició de llei entre tots els grups parlamentaris per impulsar l'Agència del Patrimoni Natural com més aviat millor.

Per la seva banda, des de l'oposició, C’s ha criticat precisament que són uns "pressupostos arregladets per acontentar a la CUP" i que no encaren cap mesura per a l’optimització de la gestió pública i per aconseguir un sector públic més eficient, per exemple. 

Des d'una altra òptica, Jordi Terrades, del PSC, ha dit irònicament que apreciava canvis entre "el power point del conseller Recoder i el debat celestial de Santi Vila" però ha apuntat que els pressupostos denoten una actitud a la defensiva "enrocada". A més, ha demanat al conseller que, si el Govern no té prou diners, "faci una reforma valenta de l'IRPF que no afavoreixi només al 4% de la població".