Així ho resumia El País en la seva portada d’aquest dimarts: “La CUP se hace con el control del proceso soberanista”, titulava. En el subtítol venia la idea que els anticapitalistes s’han erigit en els portaveus de la Generalitat: “El grup radical efectua els anuncis rellevants sobre el referèndum i exigeix cessaments al Govern català”. És el relat que s'ha anat desenvolupant durant els últims mesos: el Govern està sotmès als capricis d’un grup de radicals, que són els qui marquen els passos.
Aquest relat, que s’ha anat construint des que la CUP va investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, s’ha intensificat a mesura que s’apropa el referèndum. Els atacs puntuals d’Arran, organització vinculada a la CUP, contra objectius turístics hi han contribuït. No hi ha hagut dia aquesta primera quinzena d’agost que, per un motiu o un altre, la CUP no hagi obert cap portada de diari.
S’ha exagerat la realitat, s’ha distorsionat i, fins i tot, s’han publicat mentides contrastables. Alguns mitjans han arribat a fer servir les pàgines d’opinió per a demanar-ne la il·legalització, aplicant el mateix tractament que a l’esquerra abertzale en els temps d’activitat d’ETA. L’objectiu és sempre és el mateix: recordar que els seus deu diputats són els que garanteixen la majoria independentista.
En aquesta estratègia de demonització, hi han col·laborat tota mena de mitjans, des dels monàrquics i conservadors ABC i La Razón fins als liberals El Mundo i OK Diario, passant pel progressista El País.
Antiespanyols
El diari local iSabadell va publicar el passat 5 de juliol sobre l’existència d’un informe “esbiaixat”, encarregat per la regidoria de Cultura -només això: encarregat-, que recomanava treure-li una plaça al poeta Antonio Machado per “espanyolista i anticatalanista”. Però no ha estat fins un mes i deu dies després, curiosament amb un nou alcalde de Sabadell (que ara és de la CUP), que algú ha desenterrat el document elaborat per l’historiador Josep Abad, datat de març del 2016.
Concretament l’ha rescatat El Mundo en la seva portada d’aquest dimarts. “Sabadell es planteja treure una plaça a Antonio Machado per ‘espanyolista’”, titulava en la primera plana. També hi dedicava un dels seus editorials. “La cinquena ciutat més poblada de Catalunya, gresol de l’emigració espanyol, sucumbeix a la fixació independentista per ocupar de forma monolítica l’espai públic”, denunciava. I afegia: “El sol fet que l’Ajuntament hagi validat l’informe demostra el grau de sectarisme i aldeanismo estès en la política catalana”. L’Ajuntament i l’alcalde Maties Serracant s’han vist obligats a desmentir que hagin plantejat res.
El mateix va passar quan la CUP va presentar la setmana passada un cartell on proposava escombrar fora dels Països Catalans tota una sèrie de personatges -tant catalans com espanyols, tant Mas i Pujol com Aznar i el rei Felip VI- vinculats a l'establishment i sovint també la corrupció. Així ho va explicar l'esquerra independentista en la roda de premsa, assegurant que volien "escombrar el capitalisme, el patriarcat, la corrupció i la monarquia". En coherència amb el seu missatge de sempre.
No obstant això, en la seva portada l'endemà, El País va inventar-se un suposat missatge xenòfob: "La CUP promete 'barrer' de Cataluña lo español... y a Artur Mas", titulava. En la crònica de les pàgines interiors, però, ni rastre d'aquesta suposada xenofòbia, sinó que s'explicava el missatge de la CUP "contra el capitalisme, el patriarcat, la corrupció i la monarquia". En la mateixa línia, El Español afirmava que "la CUP se propone 'barrer' a los españoles de los 'Països Catalans' el 1-O". Ho comparava amb el "Netejant Badalona" de Xavier García Albiol.
L'endemà del polèmic cartell, El País va inventar-se en la seva portada un suposat missatge xenòfob de la CUP
Pijas i burgesos
Probablement el més delirant que s’ha publicat és un article de La Razón del 7 d'agost: "Las antisistema de la CUP: 'pijas' con bonos del estado español". La tesi era la següent: "L'anomenat 'Govern femení' no predica en la seva vida diària amb l'anticapitalisme. Les seves inversions actuals en negocis diversos són bona prova d'això". S'apuntava les diputades Gabriela Serra, Eulàlia Reguant, Mireia Boya i Anna Gabriel, que tindrien algun "negoci a tot Espanya" (que cap d'elles té).
S'hi deien coses com que Serra, segons la seva declaració de béns, "ha comprat bons de l'Estat espanyol", malgrat que a la declaració -pública i accessible- no hi consta. També que va anar a una escola de monges i després va 'radicalitzar-se'. Així va exemplificar-ho: "Va canviar la seva assistència al servei religiós diari per una casa d'assistència a immigrants'".
La falsedat dels bons espanyols, però, només era un més d'una sèrie de despropòsits, com que Eulàlia Reguant és "elitista" per haver nascut a la Clínica Dexeus o que Anna Gabriel volia ser en la seva infantesa "una gran hotelera". També hi havia espai per a la casa rural de Mireia Boya, "una nena rica, filla de pares amb diners, que juga a ser antisistema".
Feia referència a la informació publicada per OK Diario, el digital d'Eduardo Inda, segons la qual la diputada cupaire va ocultar que era copropietària d'una casa rural, que va rebre en donació de la seva mare el 2005 i que gestiona juntament amb el seu germà Jusèp Boya, director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat.
Dues setmanes més tard, OK Diario se'n va anar a les opinions del portal Trip Advisor. En va sortir la següent peça: "Los clientes del hotel rural de la diputada de la CUP: 'Huele a cloaca y hay sangre en las sábanas'". Es basava en dues opinions escrites, curiosament, després que el tabloide d'Inda publiqués la primera peça. De tot això en van dir "investigació".
Radicals
Però si alguna cosa ha servit per a atacar la CUP han estat les accions d'Arran contra objectius turístics, i el fet que la formació no se'n desmarqués, sinó que donés suport a l'organització juvenil. Això ha fet que alguns fins i tot demanin l'aplicació de la Llei de Partits per a la seva il·legalització. Ho feia l'ABC en un dels seus editorials fa deu dies. Aquell mateix dia publicava en portada sobre un suposat informe policial que diu que "los cachorros de la CUP" són una "amenaça real" i tenen una "estructura, organització i determinació per a atacar”. Es basava en fonts policials anònimes, sense aportar cap document.
"Si la CUP incita a la violència contra interessos socials, polítics i econòmics, i si Arran o Endavant executen actes qualificables com a danys terroristes, la resposta legal es troba en la llei de Partits Polítics i en el Codi Penal", defensava el diari monàrquic en aquell editorial. I afegia: "La llei de Partits Polítics permet il·legalitzar un partit un cop es demostra que practica conductes antidemocràtiques i anticonstitucionals, sense necessitat d’haver d’imputar-li un delicte concret”.
És un plantejament que ja havien fet abans alguns opinadors, com el periodista José María Albert de Paco en un article a Libertad Digital. L'autor contemplava "la possibilitat que l'Estat apliqui al conglomerat filoterrorista català el mateix tractament que va aplicar a Batasuna, això és, la il·legalització".
Tot això només durant la primera quinzena d’agost. Encara queda la segona quinzena per davant.