"Alçarem les barricades que facin falta en defensa de l'educació pública". Amb aquesta contundència la diputada de la CUP, Anna Gabriel, va deixar ben clar fa unes setmanes en seu parlamentària, dies abans del rebuig dels pressupostos de la Generalitat, que la formació anticapitalista seria un mur en la defensa de l'educació. Un missatge que va transmetre directament a la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, durant una interpel·lació al Govern sobre democràcia i Iniciatives Legislatives Populars, que va esdevenir en aquell moment en una mostra de múscul ideològic, atès que en l'anterior ple JxSí i el PP van evitar el debat sobre la ILP d'Educació. De fet, per això la cupaire es preguntava si "aquesta legislatura no serà de transició cap a la mort de l’escola pública”.

No obstant això, la CUP està decidida a no enterrar aquest debat que, sens dubte, s'ha convertit en un dels esculls de la legislatura, tant pel que fa a la relació entre els cupaires i els juntaires, com en el si de la coalició independentista de CDC i ERC, en part per qüestions com ara les escoles que segreguen per sexe. Doncs bé, l'esquerra anticapitalista torna a recuperar el debat de l'educació al Parlament. Ho fa aquesta mateixa setmana amb una moció que neix de la interpel·lació anterior, en la qual es demana instar el Govern de la Generalitat a presentar un projecte de llei que reculli el contingut material de la proposició de llei del sistema educatiu de Catalunya, rebutjat per les esmenes a la totalitat dels grups parlamentaris de JxSí i el PP en el ple del 18 de maig del 2016. 

Aquell dia, juntaires i populars van tombar en el primer assalt la proposta ciutadana (ILP) que apostava per renovar la llei d'educació i redirigir el model d'ensenyament de Catalunya cap a una educació pública "de qualitat, en català, gratuïta i universal". Ambdues formacions van presentar esmenes a la totalitat i van impedir que la proposta, amb el suport de 95.000 signatures ciutadanes, continués el seu tràmit parlamentari i es debatés al Parlament.

Els primers van apel·lar al seu programa electoral, que promet no derogar la llei d'educació de Catalunya (LEC), sinó desenvolupar-la, per justificar la seva esmena i els populars van argumentar que la ILP era incompatible amb el marc jurídic català, espanyol i europeu. Un bloqueig que va molestar especialment els cupaires, els quals sempre han defensat que cal plantejar una nova llei educativa, i més de cara a la consolidació de la República catalana. Tanmateix, el Govern ara mateix no té cap intenció de modificar la LEC, ni posar-se a treballar per un nou text. 

ILP

En aquesta moció, la CUP també reclama que la Cambra catalana es comprometi a estudiar la tramitació de la modificació legislativa de la figura de la ILP, per tal que les proposicions de llei admeses a tràmit no puguin ser esmenades en la seva totalitat, i puguin obrir, de forma automàtica, ponència de llei. Tot plegat, que com a mínim puguin ser-hi discutides i, en última instància, aprovades. Els cupaires defensen en el preàmbul del text que la iniciativa legislativa popular és un valor afegit al sistema de democràcia parlamentària, ja que la complementa i la fa més rica, ja que permet que determinades demandes socials que, per les raons que sigui, no queden recollides en l’agenda política puguin arribar al Parlament.