Dos dels advocats catalans que piloten els principals casos de corrupció han canviat avui l'estrada de la sala de vistes per la taula de conferències del Col·legi d'Advocats on han trencat tabús al voltant dels secrets de sumari, les filtracions policials, la relació amb la premsa i com afecta tot plegat el sistema judicial de garanties.

Cristóbal Martell, prestigiós penalista, amb el calendari ple de vistes amb els judicis més rellevants del moment, i les diligències judicials dels casos amb més ressò mediàtic per l'abast dels delictes i, sobretot, pels noms i cognoms dels seus clients, veu com els seus casos omplen portades "perquè interessa com a objecte de consum" i apunta que "arriben al mercat com un sistema de glorificació juridicopolicial".

L'advocat de tota la família Pujol, dels empresaris de Ferrovial al cas Palau, de Manel Bustos al cas Mercuri, de Leo Messi i de Josep Lluís Núñez, apunta i dispara. I dispara contra la UDEF, la UCO i la Vigilància Duanera perquè "fan i filtren", diu l'advocat. "Estan cridats a fer una funció. Es reafirmen cada dia. I els agrada explicar el que fan".

Cristóbal Martell s'està acostumant a conviure-hi: un dels seus casos —el dels Pujol— va a cop d'informe de la UDEF, però es mostra molest per "com erosiona el sistema judicial de garanties". I denuncia que si el "jutge resol el contrari del que ha apuntat la investigació policial, és un brivall".

I al rerefons, el paper dels mitjans. Per Martell "és més fàcil abraçar l'espectacle que el rigor d'una resolució judicial".  "En aparença els dos busquen la veritat, són dos sistemes que busquen la veritat de manera diferent", diu l'advocat. Per Martell, la justícia busca la veritat i la premsa busca culpables: "En el dret es busca amb regles formalitzades de garantia. La gent del dret ens creiem que la veritat no es busca a qualsevol preu. Els mitjans de comunicació tenen les mateixes regles?".

País de corruptes

Però el més contundent amb la premsa ha estat Jorge Navarro, del bufet Molins & Silva, que va defensar la infanta Cristina en el cas Nóos. Per Navarro, "el dret a l'honor és més important que informar lliurement". I ha acabat definint Espanya com "un país de bergants, un país de corruptes", argumentant així per què el PP va continuar guanyant les eleccions tot i el cas Gürtel i la resta de processos de corrupció.

Del 3% n'ha dit que feia "tuf que hi havia partits que estaven xarrupant", però que "la societat ha perdut l'exigència ètica", que "la premsa s'excedeix" i que un cas d'aquest tipus amb filtracions interessades "et pot destruir professionalment".