"Pensen utilitzar la crisi catalana com a excusa per promoure un model territorial més centralista?", demanava el líder d'En Comú Xavier Domènech en la sessió de control de dimecres al Congrés. "El govern [espanyol] està còmode amb el sistema actual i es referma en el compromís de l'Estat de les autonomies", s'hi tornava el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro. Però a l'altra punta de Madrid, un membre del PP instava a "clarificar" competències dins la reforma constitucional concedida al PSOE a canvi del 155, idea que Ciutadans defensa i els socialistes avalen, però dins l'esquema federal.

Enmig de la judicialització del referèndum i la declaració unilateral, l'Estat insinua un ressorgiment de la pulsió recentralitzadora. "No sé si estem en un moment d'ampliar competències o d'enfortir instruments de col·laboració perquè el govern central torni a assumir polítiques essencials", exposava el ministre de Justícia Rafael Catalá a Euskadi, preguntat per la transferència dels presos bascos. Catalá, però, redoblava les paraules i afegia: "Polítiques que van tenir sentit en la consolidació de l'Estat autonòmic han posat de manifest disfuncionalitats i algun resultat dissonant", tancava.

El fet és que els tres grans partits que integren la comissió d'avaluació i modernització de la carta magna –PP, PSOE i Cs– coincideixen en la unitat d'Espanya i la idea de blindar competències per evitar conflictes entre Estat i autonomies. Ara bé, ni populars ni formació taronja vaticinen a priori que això impliqui un biaix en favor del govern central, alhora que els socialistes posen el focus de solidificar certs drets autonòmics sota la idea del seu esquema plurinacional i federal. Però determinats fets a la política espanyola comencen a apuntar en la línia de la recentralització.

Ciutadans comença a consolidar-se com un actor capaç d'empènyer part de l'opinió pública en la línia d'un model d'Estat liberal- uniformitzador a Espanya

"Jo mateix ho he plantejat en la comissió d'Educació, si havíem de plantejar-nos les transferències de competències, analitzar com han funcionat", deia el ministre d'Educació Íñigo Méndez de Vigo sobre un àmbit que pertany a les comunitats. Això es produïa en paral·lel als presumptes casos d'adoctrinament a l'escola catalana i enmig de la petició d'Albert Rivera per a la creació d'una agència d'Inspecció educativa estatal, a què el PP s'oposava, ja que era una funció que ja es feia des de l'administració, i que en tot cas, s'hauria d'estudiar com reforçar-la, segons De Vigo.

La qüestió és que Cs comença a consolidar-se com un actor que empeny part de l'opinió pública en la línia d'un model d'Estat uniformitzador, target que li estaria reportant rèdits a les enquestes, segons el darrer CIS. Sublimava aquesta setmana durant el debat sobre la quota basca al Congrés, on Montoro acusava Rivera de confrontar territoris, en paral·lel a què un seguit de barons del PSOE s'alcessin per reivindicar el greuge comparatiu, davant el fracàs del nou model de finançament autonòmic –que Mariano Rajoy va prometre abans que acabi l'any i ara apunta cap al 2018. 

Tanmateix, la pulsió feia dies era present al PP, com va il·lustrar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. El portaveu popular Pablo Casado va afirmar que era una un "avís a navegants" d'altres regions d'Espanya –com pogués ser Euskadi o Navarra– així com un "punt d'inflexió per a l'estat autonòmic". La mateixa pulsió s'observa amb la intervenció dels comptes catalans prèvia al 155, o les finances de l'ajuntament de Madrid per no complir la regla de despesa; inclús a Interior la mobilització dels efectius policials espanyols a Catalunya, sota el temor que s'estengués la mesura. 

Interior, Educació i Hisenda: els tres àmbits sota l'ombra de la "clarificació" competencial entre Estat i autonomies dins d'una possible reforma constitucional

Així les coses, el PSOE esdevé l'actor capaç d'aturar una devolució a què el secretari general Pedro Sánchez s'hi oposa, segons va dir, en al·lusió a PP i Cs com a partidaris de "la centralització, la regressió autonòmica i la uniformització" i un cop abraçada la plurinacionalitat –cultural- lingüística. El fet és que l'executiu central exigeix una majoria àmplia per obrir-se a modificar la carta magna. Un interrogant que haurà d'esperar a passats els comicis del 21-D, ja que la comissió que avalua l'estat autonòmic –prèvia a la possible reforma– ha acordat retardar fins llavors els seus treballs.