La Comissió de Venècia, òrgan que depèn del Consell d'Europa, no veu clara la reforma del Tribunal Constitucional que va prosperar gràcies a la majoria absoluta del PP i que contempla mesures coercitives en cas que es desobeeixin les sentències de l'alt tribunal. Si l'avanç de la resolució que va emetre aquest dissabte ja avisava que el TC no hauria d'inhabilitar càrrecs públicsel document complet de la resolució li fa altres dures advertències. En una de les argumentacions, la Comissió de Venècia recorda a Rajoy que els diputats estan protegits per la Llei d'Inviolabilitat.

En una resposta a les al·legacions que l’executiu de Mariano Rajoy va fer arribar al Consell d'Europa per defensar la reforma de l'Alt Tribunal, la Comissió considera que "la suspensió dels membres del Parlament que tenen un mandat democràtic de la sobirania podria ser problemàtica perquè estan protegits per les prerrogatives de la Constitució (en particular, la inviolabilitat, article 71)". 

La inviolabilitat és una prerrogativa històrica dels parlamentaris que té com a objectiu assegurar la independència del Parlament davant la resta de poders de l’Estat. L'article 71 de la Constitució espanyola preveu que els diputats i senadors gaudeixin d'inviolabilitat per les opinions manifestades en l'exercici de les seves funcions. 

La Comissió de Venècia reconeix que el govern espanyol no ha citat la suspensió de membres del Parlament en el text que els van enviar, però mostren la seva preocupació per si es donés aquest cas i asseguren que "la redacció de les esmenes segueix sent imprecisa".

Arribant a l'absurd

La Comissió carrega durament contra la reforma, bàsicament pels canvis introduïts i que permetrien que el TC multés i suspengués polítics per desobeir les sentències del tribunal. En aquest sentit, aquest òrgan consultiu del Consell d'Europa alerta que donar la potestat al TC de suspendre càrrecs públics pot arribar a "l'absurditat". 

L'informe qüestiona la reforma per imprecisa i es pregunta què passaria si un cop suspès el càrrec electe, el seu substituït es negués també a complir la sentència de l'Alt Tribunal, una situació que es podria anar repetint fins que es complís la sentència. Per això, asseguren que una suspensió repetitiva podria portar a una "situació absurda". 

La Comissió de Venècia creu que si el càrrec electe no executa la decisió del Tribunal Constitucional i segueix a l'oficina, "això perjudica seriosament l'autoritat de la Cort Constitucional".

Contra el procés

Les argumentacions de la Comissió de Venècia, a més, relacionen la reforma amb el procés independentista. El text explica que amb "gairebé tots els interlocutors" que es van reunir en la seva visita a Espanya l'any passat, per avaluar la reforma, es van referir al moviment sobiranista com a "raó política" per portar-la a terme. 

A més, també assenyalen que només a Moldàvia el Tribunal Constitucional té el poder d'imposar multes administratives, i recorden que no hi ha una legislació europea que reguli qui és el responsable de fer executar les sentències del Tribunal Constitucional. Això deixaria un buit legal que no permet a la Comissió dir si es compleixen o no els estàndards europeus. Tot i això, com no hi ha contradicció amb les normes europees perquè no regulen aquest àmbit, la Comissió conclou que la reforma necessita millores.