El govern espanyol ha presentat un recurs d'inconstitucionalitat contra la nova redacció de l'article 135.2 del reglament del Parlament de Catalunya, aprovada la setmana passada. Aquest estableix el següent: "Una proposició de llei, a sol·licitud del grup parlamentari promotor, es pot tramitar directament en lectura única. L'acord de tramitar en lectura única una proposició de llei correspon al Ple del Parlament, un cop escoltada la Junta de Portaveus". Abans calia l'acord de tots els grups. La Moncloa argumenta que es vulnera el dret de participació política, reconegut en l'article 23.2 de la Constitució i l'article 29 de l'Estatut.

Només hi ha un problema: aquest mecanisme està contemplat en altres reglaments de parlaments espanyols. Per exemple, en el del Congrés dels Diputats, en el seu article 150. De fet, el procediment de la lectura única és el que va fer servir el Partit Popular per a aprovar el 2015 la reforma urgent de la llei orgànica del Tribunal Constitucional, que permet aquest tribunal multar i fins i tot suspendre funcionaris i governants que no compleixin les seves sentències i resolucions.

En la mateixa línia, l'article 129 del reglament del Senat estableix que "el ple de la Cambra, a proposta de la Mesa, escoltada la Junta de Portaveus, podrà acordar que es tramiti directament i en lectura única". El del Parlament andalús, a més de dir això, afegeix que "aquest acord comportarà la impossibilitat de presentar cap esmena al projecte o proposició de llei".  El procediment existeix en 14 parlaments autonòmics. No s'exigeix l'acord de tots els grups.

Malgrat tot, de moment ha passat el que havia de passar. El govern espanyol va invocar l'article 161.2 de la Constitució, que estableix la suspensió automàtica de les disposicions o resolucions recorregudes, si és l'executiu central qui presenta el recurs d'inconstitucionalitat. Aquest dilluns el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs, i va confirmar així la suspensió cautelar.

"El que és segur és que el Tribunal Constitucional s'haurà d'esforçar molt en aquest cas", assegura Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona. "El fons de la qüestió és la reforma del reglament d'un parlament autonòmic amb un resultat molt semblant o idèntic al d'altres reglaments de parlaments autonòmics", afegeix el constitucionalista.

No es poden jutjar intencions

Des d'una perspectiva estrictament política, el govern català va aprovar la reforma del reglament del Parlament amb la mirada posada en les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. De la mateixa manera, el govern espanyol va presentar el seu recurs tan sols 24 hores després assegurant que justament això és el que es volia fer amb aquest nou reglament, malgrat que s'ha fonamentat en la retallada del dret de participació de l'oposició.

Xavier Arbós considera que aquesta via, la de justificar-ho en un context polític "no seria jurídicament correcta". Per a tirar per aquest camí, caldria "justificar-ho en un context polític determinat, basant-se en unes declaracions polítiques determinades". En aquest sentit, el catedràtic de Dret Constitucional recorda que el Tribunal Constitucional s'ha de limitar a fer-ne una anàlisi jurídica, "no un judici d'intencions polítiques".

"S'ha de cenyir a l'ànalisi del precepte. Pot semblar ingenu ignorar les intencions polítiques, però s'ha de respectar la formalitat", afirma Xavier Arbós. En el mateix sentit, el jurista insisteix que "una cosa és impugnar els efectes i el resultat d'un reglament, i una altra de ben diferent impugnar directament reglaments de parlaments". No li ve cap precedent similar a aquest recurs.

El dret de participació

L'única via a través de la qual el Tribunal Constitucional podria trobar indicis d'inconstitucionalitat -"en molt condicional", insisteix Arbós- és a través de la vulneració del dret de participació política. És el mateix que ha denunciat l'oposició a Catalunya: es retallen drets de l'oposició, com el de presentar esmenes o el de sol·licitar dictàmens previs al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), un òrgan que no tenen totes les comunitats.

No obstant això, Xavier Arbós recorda un precedent pel que fa al dret d'esmenes. El gener del 2000, en la sentència 27/2000, el Tribunal Constitucional va desestimar un recurs d'empara presentat pel grup parlamentari d'Esquerra Unida-Ezker Batua-Berdeak al Parlament Basc. El TC va justificar que, pel fet de no haver pogut presentar esmenes, no es va "desconèixer ni vulnerar el dret dels parlamentaris recorrents a participar directament en els assumptes públics i a exercitar el seu càrrec electiu sense perturbacions ilegítimes".

L'última possibilitat que contempla Arbós és la del dictamen previ del CGE. "Per aquí podrien, sempre molt en condicional, trobar un indici d'inconstitucionalitat", afirma el catedràtic de Dret Constitucional. En tot cas, recorda que és l'Estat qui haurà d'argumentar la inconstitucionalitat. "S'hauran d'esprémer molt les neurones", diu el jurista.

La reforma exprés de la Constitució

Va ser la via d'urgència, a partir del procediment de lectura única, la que es va fer servir per a l'última reforma de la Constitució espanyola. Va ser l'agost del 2011, sota la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero i amb el suport del Partit Popular. Aquesta reforma establia el concepte d'estabilitat pressupostària i que el pagament del deute públic va per davant de qualsevol altra despesa de l'Estat en els pressupostos generals. Aquesta reforma tan polèmica, gestada en menys d'un mes, va ser aprovada per lectura única. No era un tema menor.