S'havia fet esperar com a conseqüència de l'estat de salut de l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz, però aquest dijous ha començat a rodar la comissió que investigarà la seva presumpta intervenció en l'Operació Catalunya per "fabricar informes" contra líders independentistes d'ERC i PDeCAT, a més d'altres usos de l'anomenada "policia patriòtica". L'òrgan suposa un clam unànime de tota l'oposició gràcies a la minoria parlamentària de l'executiu del Partit Popular, que es va quedar sol en la votació per constituir-la.

El pla de treball és "complet" en paraules del representant del PDeCAT, Sergi Miquel. "Preveu posar llum a aquests 7 anys de foc creuat entre comissaris, d'amigues, les persones involucrades i saber què van fer i per què sobre el joc brut de l'Estat i altres àmbits", ha indicat a l'entrada de l'òrgan. El primer estadi serà fixar un calendari i uns objectius, entre els quals alguns grups consideren necessari que Jorge Fernández comparegui expressament per explicar les escoltes al despatx de l'excap d'Antifrau, Daniel de Alfonso. 

El PDeCAT també n'ha obert una web al respecte perquè els ciutadans puguin identificar cada element de la trama:

Unidos Podemos vol que comparegui la presidenta del PP català i actual secretària primera de la Mesa del Congrés, Alícia Sánchez Camacho. Això arriba després que el diari Público revelés que el cap de gabinet de la presidència, Jorge Moragas, i ella mateixa van ser dels primers participants en l'Operació Catalunya. També volen demanar que el comissari José Villarejo hi assisteixi, després de ser una de les personalitats que va revelar l'existència d'aquesta trama. 

Però ni els socialistes ni els populars volen que hi assisteixin comissaris. El seu criteri és que ho facin responsables funcionarials, com ara l'exdirector de la Policia, Ignacio Cosidó. Amb els seus vots, podrien intentar paralitzar l'assistència dels cossos policials.

El diputat d'ERC, Gabriel Rufián, afirma que emprarà la comissió per ser "el més dur possible" en la investigació del succés, per tal que "passin vergonya" les persones involucrades i que no n'han retut comptes al respecte.

El líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ha lamentat els mesos que s'ha trigat en arribar a aquest dia. "Molt positiu després de l'accidentada concreció de la seva constitució. Cal esclarir uns fets que indiquen clarament unes pràctiques fortes de mobilització de recursos de l'Estat contra adversaris polítics i limitar les nostres llibertats. Ens trobem ja en un cas que podríem dir el "Watergate espanyol", ha dit. És el greu escàndol que als anys setanta va tenir lloc als Estats Units, amb el robatori de documents a la seu del Partit Demòcrata, i el posterior intent d'encobriment per part de l'administració Nixon.

La diputada del PSC, Mercè Perea, s'ha referit de forma més àmplia a la comissió perquè Interior també hauria anat presumptament per a un membre del PSOE. "Cal que s'esclareixin uns fets molt greus, és un atemptat en la línia de flotació de la democràcia. En perjudici de formacions polítiques i utilitzant les institucions. No és presentable i hi ha d’haver responsabilitats polítiques immediates", ha reblat. 

La presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha presidit la cerimònia, on s'ha decidit per assentiment que el diputat del PNB, Mikel Legarda, sigui el president. Francisco Molinero (PP), Juan Carlos Campo (PSOE), i dos secretaris, Gloria Elizo (Unidos Podemos) i Miguel Gutiérrez (Cs) completen la Mesa. La sessió s'ha aixecat, ja que només era constitutiva aquest dijous.