Ni Canadà ni el Regne Unit estaven obligats a tolerar o autoritzar els referèndums d’autodeterminació del Quebec i d’Escòcia però ho van fer per respecte al principi democràtic. Aquest és el missatge que el conseller de Sanitat Toni Comín recorda en una entrevista al setmanari francès L’Express (vendes: 292.548 exemplars el 2016), de tendència social-liberal.

El setmanari pregunta si els referèndums del Quebec (1995) i d’Escòcia (2014) són el model per a Catalunya. “Sí”, respon Comín. “La constitució canadenca tampoc en preveia la possibilitat i, tanmateix, Ottawa [la capital política del Canadà] el va permetre sempre que la pregunta i la majoria fossin clares. El Tribunal Constitucional canadenc va exigir que, si guanyava el ‘sí’, s’havia de modificar la constitució [per permetre la secessió]”.

El conseller explica la diferència amb el cas britànic, doncs el Regne Unit no té una constitució escrita. Malgrat que hi havia “la possibilitat de rebutjar el referèndum”, perquè el Tractat de la Unió Escòcia-Anglaterra l’estableix “per sempre”, el premier David Cameron va acceptar el referèndum doncs “encara que estava profundament d’acord amb la unitat del Regne, també era un demòcrata i li semblava just tenir en compte l'opinió dels escocesos”.

Democràcies madures

Això demostra que “Canadà i el Regne Unit són democràcies madures. Es van adonar que la base de la democràcia és la negociació. Espanya encara té molt a aprendre”, rebla.

Per defensar-se de l’acusació d’unilateralitat, diu que “és el govern de Madrid que va detonar la constitució en fer esclatar unilateralment, al juliol de 2010, l'Estatut aprovat feia quatre anys pel Parlament, el Congrés i el Senat, així com pels electors catalans en un referèndum”. El Tribunal Constitucional “havia estat manipulat vergonyosament, polititzat pel Partit Popular. Els catalans ho van entendre sortint massivament al carrer l'endemà mateix d'aquella decisió”.

Sobre la il·legalitat del procediment, Comín replica que “les lleis no són immutables. Han d'evolucionar d'acord amb les expectatives de la societat. Tenim la intenció d'entrar en el marc del dret internacional”, afegeix. “El dret internacional canvia i el dret a l'autodeterminació ja no es limita a antigues colònies”, com mostra el Tribunal Internacional de l'Haia amb la seva sentència sobre Kosovo, “quan va decidir que la declaració d'independència d'aquest territori no viola el dret internacional”.