Recent tornat de Londres i amb l'eufòria de veure Barcelona cada vegada més a prop d'acollir l'Agència Europea del Medicament (EMA), el conseller de Salut, Antoni Comín, ha reivindicat des del Cercle d'Economia que "Catalunya no hauria de renunciar a ser la Finlàndia de la salut". A l'espera que la Comissió Europea (CE) llanci unes proves PISA que avaluïn la qualitat de la sanitat pública de cada país, Comín ha emplaçat Catalunya a situar-se entre els millors. 

"Ens demanen ser la Finlàndia de la salut com a país?", s'ha (auto)preguntat el conseller just abans de destacar-ne el seu rol d'exemplaritat i referència internacional pel que fa al sistema educatiu. I més enllà de la pregunta, la resposta (amb garanties al dret a la salut): "Construir un sistema públic de salut que sigui reconegut internacionalment pels seus resultats". O el que és el mateix, una Catalunya líder en el PISA de la salut. 

Per a tot plegat, Comín s'ha mostrat confiat en una millora del finançament "per la via que la història i la democràcia determinin". I és que segons el conseller, si Catalunya té alguna estructura d'Estat és "precisament el seu sistema públic de salut". De moment i amb la voluntat per part del govern d'assumir plenes competències, Catalunya ja és la quarta regió amb més capacitat per atraure fons europeus en recerca en salut. 

Un trident de reptes

Abans de fer salut ficció amb les proves PISA, Comín també ha recordat la història "d'èxit" de la construcció del sistema nacional de salut des de 1980 fins a l'actualitat. Sota la bandera de la transversalitat el consens polític i l'incrementalisme, s'ha assolit un model català de salut que "ja està entre els millors d'Europa".

Però lluny de conformar-se amb el camí recorregut, el conseller no ha dubtat en assenyalar quin és el trident de reptes que Catalunya té encara per endavant: restaurar tot allò perdut durant els "dolorosos" anys de crisi, millorar i reformar dins la "normalitat pressupostària" i afrontar els "silenciosos" reptes estructurals (demogràfics, tecnològics i culturals). Sense cap mena de voluntat de renunciar a l'equitat, qualitat i sostenibilitat del model actual, Comín s'ha mostrat partidari de separar "les decisions clíniques del lucre."

Objectiu: sostenibilitat

"A part de la nostra genètica, el més important és el sistema social del país", ha assegurat el director general d'Hospital Clínic, Josep Maria Campistol, abans de matisar que el sistema sanitari només participa un 15% en les nostres expectatives de vida. 

En aquest sentit, Campistol ha posat sobre la taula de debat quatre nous reptes: més inversió del sistema públic en el sistema de salut, més eficiència, més inversió tecnològica i millorar tant les condicions com els incentius dels professionals. "Despolititzem la sanitat pública", ha reblat. 

De l'educació de Finlàndia a la salut de Catalunya.