Vano

Les eleccions generals espanyoles del 20D –segons els indicis disponibles– deixaran un Congrés molt fragmentat, on serà complicat pactar per fer i sostenir un govern estable. Complicat, perquè tant les forces majoritàries estatals (PP i PSOE) com les minoritàries (C's i Podem) no ho seran tant, de majoritàries i minoritàries. Complicat, perquè és probable que no n’hi hagi prou amb un pacte entre dos per construir una majoria. Complicat, perquè els partits que fins ara havien fet de frontissa (CiU, PNB) no tindran, aparentment, la mateixa rellevància, sigui pel nombre de diputats, sigui per les diferències polítiques amb altres partits. El joc d’aliances farà parelles de ball curioses. El pactòmetre, ara mateix, assenyala C's com a parella dels partits, sobretot amb el PSOE. Els de Sánchez i els de Rivera coincideixen més que menys en la generalitat dels programes però no volen festejar-se si no és en la distància. S’envien missatges fent figures amb el vano. Aquest diumenge, quatre entrevistes i una carta permeten fer-se una idea (o no) del joc de mirades i gestos previs al ball.

S'estimen Rivera i Sánchez?

Albert Rivera (C's), a El País, diu que cal una reforma constitucional (també el PSOE) i, alhora, que potser no cal una reforma constitucional sinó retocs legislatius (com vol el PP). Primer ofereix una proposta federal clàssica a gust del PSOE:

Hi ha tres vessants. Un és [el] competencial. […] El més lògic és tancar les competències i dir: "Aquestes competències són municipals, aquestes de l'Estat i aquestes de les comunitats”. Segon, [el vessant] institucional, amb un Senat territorial, i la supressió de les diputacions. [El tercer] és el de la igualtat de drets. Hem de garantir a la nostra Constitució que l'Estat autonòmic presti serveis, però que hi hagi una base d'igualtat en drets bàsics com la sanitat o com l'educació i altres àmbits. Crec que això cal blindar-ho a la Constitució.

Sis preguntes més endavant, afluixa i/o matisa per a afalagar la sensibilitat del PP, per si de cas:

La llei electoral, el sistema de partits, la despolitització de la justícia, el model educatiu. La reforma d'aquestes coses és 20 vegades més important que tocar un article de la Constitució.

Pedro Sánchez (PSOE), a La Vanguardia, també assegura que “és necessari” reformar la Constitució i en precisa els termes:

La sanitat no està reconeguda com a dret fonamental. Hem d'introduir en el text constitucional un europeisme més gran. Hem de repensar la llei electoral. I hem de resoldre les deficiències del sistema autonòmic […]. Quan parlem d'una Espanya federal […] pensem en el seu desenvolupament natural. En els últims quatre anys hi ha hagut una clara involució de l'Estat autonòmic, perquè el Govern espanyol –i en això té raó la Generalitat–, ha recentralitzat moltes competències i ha posat en qüestió l'autogovern en un aspecte clau per a la identitat catalana com és l'educació. El Senat hauria de ser una veritable cambra territorial i no una institució prescindible. Aquestes són les reformes que hem de fer.

Pel que fa a l'estatus de Catalunya com a nació, és ben conegut què en pensa C's. Pedro Sánchez ho diu de forma que no els molesti:

Des de l'independentisme s'utilitza el terme nació de manera excloent. Diuen que Catalunya és una nació per construir un Estat i trencar la sobirania nacional espanyola i reconèixer el dret a l'autodeterminació de Catalunya. A tot això, els socialistes diem que no.

El matís és que el PSOE parla de “singularitats”, mentre que C's parla d’uniformitat, federal o no.

Les propostes i la voluntat

Vist que les propostes de Rivera i Sánchez no semblen tan distants… pensen ells que poden pactar? Rivera:

El PP de Rajoy té un projecte obsolet i el PSOE de Sánchez no té projecte. El PP està establert en un projecte que s'esgota. I a Sánchez, sense un projecte comú espanyol, el veig buscant poder territorial.

Sánchez:

C's és un partit de dretes, conservador, ultraliberal en el camp econòmic, que defensa un Estat minúscul, i jo defenso un Estat eficient. Tant amb Podem com amb C's m'uneixen objectius de regeneració democràtica, canvi polític, modernització de l'estructura econòmica i institucional i lluita contra la corrupció. Però discrepo sobre alguns dels instruments que ells plantegen.

Tan a prop en les propostes i tan lluny en la voluntat. O potser no tant. En una entrevista a Cuatro, Sánchez és menys contundent contra C's:

Miraré cap a tots els costats, també cap a un nacionalisme moderat. Aspiro també a entendre'm amb aquesta dreta moderna de C's, amb Podem, amb Izquierda Unida o el PNB.

Fa més bona cara a Podem, però:

Fa un any Podem va defensar la sortida de l'euro i l'impagament del deute públic, però en els últims mesos hem pogut tenir l'oportunitat d'entendre'ns.

Sánchez té cura amb C's. A Catalunya no els pot festejar gaire. A les eleccions al Parlament, C's ha agafat més vot del PP que del PSC… de moment. Però també han quedat primers i segons a nombroses localitats de l’àrea metropolitana que fins ahir eren patrimoni socialista. Alhora, el líder socialista sap que, a Espanya, el partit taronja a qui roba més vots és al PP i, sobretot, que no és tan divisiu i polèmic com a Catalunya, cistell on el PSOE hi ha posat molts ous (Meritxell Batet i Carme Chacón) i n’espera, com sempre, molts vots. D’altra banda, cal comptar el factor Andalusia, primer graner de vots del socialisme. Ara, el PSOE governa la Junta amb l’anuència de C's, als quals no pot tractar malament, doncs. Però no té tanta pressió: Podem té prou escons per a donar-li una majoria alternativa si cal, com passa a Castilla-La Mancha.

El PP gira la cara

El PP, en canvi, sembla que vol ballar sol. Andrea Levy, vicesecretària de Programes del PP, en una entrevista a La Voz de Galicia, diu que aspiren “a una majoria parlamentària que permeti al PP seguir governant”. Sobre la reforma constitucional, afegeix:

No [hi té cabuda en el nostre programa electoral]. […] És molt més interessant fer reformes: llei de finançament de comunitats autònomes, reglaments del Senat i del Congrés... Per als grans reptes que té el país en els propers anys, no cal una reforma de la Constitució.

És a dir, reformes semblants a les que proposa C's, almenys en la versió “no cal tocar la Constitució”. Ara bé, de pactes, de moment, res de res. Diu Levy:

Albert Rivera i Pedro Sánchez estan convergint en el mateix espai i en el mateix discurs, que al final és el de l'Espanya de Zapatero. Cap dels dos no té un projecte clar i decidit com el del PP.

El pactòmetre indica, doncs, que el PSOE i C's són els partits amb una frontera més extensa per arribar a acords. No només entre ells sinó també amb el PP en el cas de C's i amb Podem en el cas del PSOE. Perquè pactes se’n faran, segur. També indica que C's és l’estrella a Madrid. Els diaris de la capital espanyola els veuen entre la il·lusió i el respecte. Tres coincideixen en donar al partit taronja la portada i el director del El Mundo li dedica la seva columna: Portades C's és també protagonista de gairebé tots els programes de debat que les teles estatals emeten els caps de setmana:

Fins aquí, les entrevistes. Ara, la carta. La signen Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, estendards de Podem, i va dirigida a la seva militància. És llarga, està escrita en l'habitual to de germanor marcial i vol explicar perquè els ha anat tan malament a les eleccions del 27S. Pel que fa al pactòmetre, el paràgraf clau diu:

Espanya és un país plurinacional, on conviuen pobles amb identitats diferents, i nosaltres volem construir un futur de sobirania popular amb tots, junts, però sabem que la millor goma d'enganxar és la seducció, la democràcia i l'acord.

Amb aquesta definició d'Espanya no és probable que els hi surti parella de ball. O sí, si la deixen de banda. La dansa serà llarga.