Si les eleccions generals a Espanya fossin aquesta mateixa setmana, el Partit Popular guanyaria els comicis un altre cop, però amb un descens del 33% d'intenció de vot al gener, passant al 31,5%, alhora que el PSOE es reforçaria, passant del 18,6% al 19,9% a l'abril. Això li permetria recuperar la segona plaça, que tenia Unidos Podemos –juntament amb En Comú Podem, En Marea i Compromís– a principis d'any, i passaria ara del 21,7% al 19,7% en la suma total. Ciudadanos seria el partit que més creixeria, amb un augment del 12,4% al 14,9% en el seu suport. Així ho revela el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) per al mes d'abril –dut a terme entre els dies 1 i 8 d'abril–, que s'ha fet públic aquest dimarts.

La qüestió és que la corrupció relativa al cas Lezo no queda quantificada en la mostra sobre si ha passat factura al PP, ja que aquesta trama va esclatar a finals del mes d'abril. Això sí, el termini d'estudi coincideix amb judicis per corrupció com el cas Gürtel i els intents continuats de Cs que el seu pacte en matèria de regeneració es complís. Un exemple és que aleshores va esclatar el conflicte a Múrcia, on la formació taronja va retirar el seu suport a Pedro Antonio Sánchez, el president del PP, investigat per corrupció. Tot seguit, el partit d'Albert Rivera va liderar l'aliança amb Unidos Podemos i el PSOE per posar en marxa la comissió pel finançament presumptament irregular dels populars, cosa que els podria haver afavorit. Aquesta debilitat de Mariano Rajoy s'havia fet evident el mes anterior, després que el Congrés li tombés el decret de l'estiba. 

En l'espectre de l'esquerra, la bretxa oberta com a conseqüència del procés de primàries intern no perjudicaria la formació socialista. Aleshores l'exsecretari general del PSOE, Pedro Sánchez, feia dos mesos que havia presentat la seva candidatura amb una aposta clara pel dret a decidir, però sense referèndum. La setmana anterior, fins i tot, la presidenta andalusa, Susana Díaz, havia fet el pas de proclamar-se candidata en un míting multitudinari, envoltada de la vella guàrdia –els expresidents Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero i l'exdirigent Alfredo Pérez Rubalcaba. 

Per la banda d'Unidos Podemos, el partit feia un parell de mesos que estava consolidant l'estratègia de fer més política al carrer i desplaçar el sector errejonista de la direcció –n'és un exemple el fet que actualment la portaveu al Congrés és Irene Montero i no Íñigo Errejón–. Això arribava com a conseqüència del triomf de les tesis de Pablo Iglesias, després de l'assemblea de Vistalegre II, d'apostar per la radicalització del discurs i deixar de banda la tendència més orientada a la transversalitat del que era abans el seu número dos. Pel que fa al pes d'En Comú dins del percentatge de l'espectre lila, aquesta formació es manté estable, amb un lleu descens que va del 3,8% al gener, al 3,7%.

En l'espectre independentista, el PDeCAT recupera un lleuger percentatge d'intenció de vot –abans 1,7%, ara, 2%– i ERC disminueix lleugerament –del 3% al 2,9%–. Aquí destaca el fet que la setmana anterior el seu antic líder, Francesc Homs, havia deixat l'escó del Congrés per la seva inhabilitació com a conseqüència del 9-N. D'aquesta manera guanyarien igualment plegats les eleccions als comuns, tot i que el líder més ben valorat continua sent Xavier Domènech.