Convergència bull. Les reunions i trobades de tota mena se succeeixen a un ritme frenètic. D’aquí al 21 de maig els militants del partit hauran de decidir si la formació es dissol per crear una nova marca o bé es limita a abordar una renovació a fons. També aquell superdissabte servirà per escollir el candidat a les eleccions generals després que una dirigent gairebé desconeguda fora de les parets de la seu del carrer Còrsega, Sílvia Requena, va sorprendre anunciant la seva voluntat de desafiar Francesc Homs en unes primàries inèdites a les files convergents. A ningú se li escapa, però, que per sota de tots aquests fronts oberts, es juga un combat pel lideratge del partit, que de mica en mica va pujant de to.

Tant Artur Mas com Carles Puigdemont han fixat ja posició pel que fa el futur de Convergència. L’un i l’altre defensen la creació d’un nou partit que pugui superar el desgast que han patit aquestes sigles especialment els darrers anys. La contundència dels seus pronunciaments i el resultat que fins ara ha presentat el sondeig intern anomenat Torn Obert, deixen poc marge al dubte sobre quina opció s’apunta com a guanyadora.

Puigdemont i Mas

El que no està tan clar és qui haurà de dirigir el partit. És aquí, en el model de direcció i en les persones que ho hauran d’encapçalar, on es planteja l’autèntic combat. Les forces d’uns i altres intenten prendre posicions de cara al congrés.

En aquest pols, només Carles Puigdemont apareix com un líder clar i consolidat. La seva força és el càrrec institucional que ostenta, però també la imatge de renovació que encarna. Compta, com a guàrdia pretoriana, amb una legió d'alcaldes –on s'arrenglerava ell mateix fins que va assumir la presidència del Govern– el suport dels quals recorre tot el territori, com va demostrar en la cita que va mantenir el darrer diumenge d'abril amb alguns dels pesos pesants del poder municipal convergent.

A partir d'aquí, tot està a debat. Fins i tot el paper d'Artur Mas. "Jo en aquest escenari de futur hi vull ser i hi seré", va assegurar dimecres el president del partit davant del consell nacional i després de retreure que hagin sorgit "tota mena d'especulacions sobre papers, sobre funcions..." Mas va fer aquesta declaració conscient que la resistència de la vella guàrdia del partit a retirar-se per donar entrada a cares noves, tal com ell defensa, hauria provocat que algunes veus qüestionin també el seu paper.

Contraprogramats

En el pols pel control del partit apareixen dos grups obertament enfrontats, Moment Zero amb Jordi Turull, per una banda, i per una altra, Germà Gordó amb Nova Convergència. Tots dos es van contraprogramar ahir al matí amb actes a Gironella els primers i al Zurich de Barcelona els segons. Si Moment Zero explica que la seva era una sessió de debat, el grup de Gordó assegura que l'objectiu de la cita era presentar el seu manifest.

Aquests moviments comencen a provocar descontentament entre sectors del partit que apostaven per fer d’aquest debat un canvi de les formes de fer política i no només una lluita per les cadires.

Enmig d'aquest combat sord, el superdissabte sí que aportarà una dada concreta sobre el repartiment de forces: les primàries entre Francesc Homs, president de Democràcia i Llibertat al Congrés, i Sílvia Requena, secretària d'Igualtat de CDC. Aquest serà el primer i autèntic termòmetre.

Gordó

Rere la inesperada candidatura de Requena apareix, de nou, l’exconseller Gordó, molt pròxim a la dirigent convergent. De fet, quan va sortir del Govern, Requena li va cedir un despatx al seu bufet d’advocats des d'on desplegar la seva activitat professional al marge del Parlament.

No només això, algunes fonts asseguren que junt amb Gordó apadrinant l’alternativa a Homs, hi hauria l’actual conseller de Política Territorial, Josep Rull. Aquest dirigent que havia actuat com a coordinador del partit des que Oriol Pujol va plegar de secretari general, s’ha apartat de la cursa pel lideratge del partit però continua tenint un ascendent en un sector de la formació i es manté molt actiu en el debat intern. No obstant, el conseller nega rotundament que estigui rere la candidatura alternativa a Homs.

Requena

De fet, els qui coneixen Requena a CDC asseguren que la seva és una decisió molt personal. Tant, que el corrent dins del qual està enquadrada, Generació Llibertat, ha deixat clar que no prenen posició formal davant de les primàries per cap dels dos candidats.

De moment, Requena ha contractat una empresa de comunicació, InterMedia, per portar-li la campanya de primàries i dimecres presentarà els avals després de ser escollida a les ternes de la sectorial d’Igualtat i Drets Socials que encapçala.

Vot de càstig

Entre els quadres del partit existeix la impressió que, encara que hi hagi qui expressa dubtes sobre la idoneïtat del seu perfil, Requena pot aconseguir suports entre aquells qui veuen amb simpatia una candidatura alternativa, com ella mateixa reconeixia dijous en una entrevista a El Nacional. És el primer cop que es convoquen unes primàries a CDC i Homs, tot i haver propiciat que se celebrin, podria acabar rebent en la seva candidatura cert càstig a una manera de fer al partit on els candidats sorgien de la direcció.

Bona part d'aquests dirigents, sorgits de les files de les joventuts del partit, es van trobar ahir al vespre en un sopar a S'Agaró per commemorar el 36 aniversari de la JNC. Presidia la cita Puigdemont. Una última trobada festiva i conjunta abans d'unes primàries inèdites i del que possiblement serà el darrer congrés del partit.