La Catalunya Nord viu el procés cap a la independència de la seva veïna del sud en un context especialment difícil: ha vist com quedava annexionada a una gran regió que porta el nom d’Occitània, el que ha suposat una pèrdua de vinculació cultural amb el Principat. Dit d’una altra manera: s’ha trobat amb una gran crisi d’identitat i amb una desaparició del seu reconeixement històric.

Davant aquest escenari, un grup de catalanistes han proposat l’elaboració d’un Estatut que permeti retornar la identitat administrativa a la Catalunya Nord, amb més competències lingüístiques, culturals, econòmiques i fiscals. Una proposta que enviaran aviat a l’Assemblea Nacional francesa. Unitat Catalana, un petit partit que demana la independència dels nord catalans, i el Comitè pel Dret a l’Autodeterminació de la Catalunya Nord han encetat el procés que compta amb poques perspectives perquè surti endavant. “La idea és primer un Estatut, després la independència i després l’annexió amb el Principat”, explica a El Nacional Robert Casanovas, el president del Comitè.

Què es demana?

Els catalanistes demanen un Estatut que serveixi per a reconèixer la Catalunya Nord com una regió amb un estatus especial, com el que ha aconseguit Còrsega recentment. L’objectiu és delimitar de nou les fronteres interiors, ara difoses, i assolir quotes d’autonomia més importants en diverses matèries.

“Volem decidir sobre la llengua i la cultura i d’altra banda volem tenir més recursos econòmics i poder-los gestionar des d’aquí”, explica Casanovas. El reclam de més inversió pública ve de lluny, segons explica un altre catalanista, Jaume Roure, que és el president d’Unitat Catalana. “Portem 30 o 40 anys esperant una carretera digna entre Perpinyà i Font Romeu”, comenta aquest polític.

La intenció de recollir aquestes demandes i veure-les reflectides en un Estatut agrada als catalanistes, però alguns veuen el projecte molt complicat. És el cas de Billes Jean-Paul, un històric alcalde de Pesillà de la Ribera que és favorable a la independència de la Catalunya Nord. “França és un país molt centralitzat. No sé si es podrà obtenir”, explica. A més, subratlla que fins el moment només s’ha atorgat més autonomia a les illes i als territoris d’ultramar, en cap cas a una regió metropolitana.

La reforma territorial, el detonant

La idea d’Estatut sorgeix després d’un llarg procés regressiu iniciat el 2014, moment en què el govern del socialista François Hollande va anunciar la seva voluntat de liquidar la divisió territorial vigent des de 1970. L’executiu francès va al·legar raons econòmiques per a justificar una mesura que suposava que 22 de les regions franceses passessin a ser només 13. Una de les afectades per la decisió de París va ser la regió del Llenguadoc-Rosselló, que incloïa el departament dels Pirineus Orientals, considerat el territori històric de la Catalunya Nord. “Va ser una decisió unilateral de París sense tenir en compte l’opinió de les regions afectades”, comenta Roure sobre la reforma territorial.

Amb l’acció del govern francès, l’any 2016 el Migdia-Pirineus i el Languedoc-Roussillon van passar a ser una nova macroregió, que quedava pendent de trobar nom. Així va començar el procés per a una consulta popular sobre la nova denominació. En aquest tràmit van començar a sonar veus des del món de l’associacionisme i polític per a reclamar l’aparició del terme ‘Catalunya’ en el nom. Però sembla que això no agradava al govern francès: “És un Estat molt centralitzador, molt jacobí i no es volia relacionar la Catalunya Nord amb el Principat”, comenta Jean-Paul.

Per això, una de les opcions defensades pels catalanistes, Occitània-Catalunya, va caure ràpidament de les travesses després que quedés descartat pel Comitè del Nom de la Regió, l’organisme encarregat del procés. La pressió dels grups catalanistes va permetre que finalment hi hagués una possibilitat de vot semblant, Occitània-País Català, en la consulta convocada a la regió el juny de 2016.

Tot i els esforços, la votació va tombar aquesta possibilitat: el nom d’Occitània es va imposar per un 44,9% dels vots en una procés que va ser un fracàs en termes de participació. Només hi van participar 200.000 persones en una regió que agrupa 5,6 milions d’habitants. “No va ser una consulta amb garanties. Tot es va fer per Internet i amb un procés complicat”, lamenta Casanovas. En aquest sentit, Roure afegeix que el procés no tenia cens i no és equiparable a una altre votació, com un referèndum o unes eleccions: “Podia votar qualsevol. Fins i tot des de fora. No es van comprovar les dades per a fer la votació”.

Què n’opina el govern regional?

El govern regional d’Occitània, del Partit Socialista, opta per no pronunciar-se amb aquesta iniciativa. De moment, no ha fet cap pas al respecte. El procés sobiranista català està a l’horitzó i des de l’executiu insisteixen que no hi haurà possibilitat de rèplica a la Catalunya Nord. “França és una República indivisible i no preveiem que això canviï”, explica Elianne Janicky, consellera regional d’Occitània i delegada de Cultura i Llengua Catalana.

De totes maneres, tal com reconeixen els catalanistes, no existeix un suport ampli per iniciar un procés cap a l’autodeterminació. “Es podria plantejar la unilateralitat en el cas que no s’avanci amb l’Estatut però vivim en una regió on només el 5% parla el català”, exposa Casanovas, que veu la independència de la veïna del sud com una darrera possibilitat per a impulsar un canvi pels catalans del nord.