Catalunya i les Illes Balears han fet un pas transcendental per la represa de les relacions entre ambdós territoris. En un acte institucional, els president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, han celebrat la reincorporació de les Illes a l'Institut Ramon Llull, una organització que promou els estudis i la llengua catalanes a l'exterior. La decisió trenca amb la política antilingüística de José Ramón Bauzà, ex president de les Illes, que durant el passat mandat havia trencat amb el consorci. D'altra banda, els caps de l'executiu català i balear han demostrat la seva predisposició per conformar un front comú per a exigir a l'Estat una reforma del model de finançament.

Tant Puigdemont com Armengol s'han felicitat per la reintegració de les Balears a l'Institut Ramon Llull. "La decisió expressa la voluntat de reentesa i de retrobada", ha assegurat el president de la Generalitat, que ha aprofitat per demanar un esforç comú entre el País Valencià, les Illes Balears i Catalunya no només en l'àmbit cultural, també en altres àmbits com les infraestructures o el finançament autonòmic.

Puigdemont ha recordat que els dos territoris comparteixen "un greuge econòmic" i, per aquesta raó, "malgrat tenir projectes polítics diferents", ha estès la mà a la presidenta balear. "Com més sumem, més multiplicarem", ha subratllat. Per la seva banda, Armengol ha volgut recordar la figura de Ramon Llull perquè "era una persona de diàleg", amb qui comparteix el sentiment que la Mediterrània és un "lloc d'unió". Per això, ha assegurat que la represa de relacions amb Catalunya, per a ella, no era "un desig, sinó una obligació".

Catalunya i Balears, "maltractades" en el finançament

La presidenta balear ha aprofitat per recordar al Govern espanyol que Catalunya i Balears tenen en comú que "han estat maltractades" per part de l'executiu de Rajoy per agreujar la seva situació econòmica "d'infrafinançament històric". Ha remarcat que cal una aliança per trencar amb l'status quo i defensar el principi d'ordinalitat en el nou sistema de finançament.

Puigdemont s'ha distanciat del discurs d'Armengol, que encara aposta per l'acord amb Espanya: "El nostre projecte polític es diu Estat independent", ha assegurat. Això sí, ha recordat que qualsevol territori espanyol perjudicat pel finançament pot comptar amb el suport de Catalunya.

Es recupera el diàleg perdut amb Bauzà

Catalunya i Balears van fundar l'Institut Ramon Llull l’any 2002, quan els governs de Jordi Pujol (CiU) i Francesc Antich (PSIB-PSOE) van arribar a un acord històric per promoure la llengua i la cultura catalanes arreu. L’any 2004 el Govern de les Illes Balears, recuperat un any abans pel popular Jaume Matas, va decidir separar-se del consorci.

Amb el segon govern progressista a les Balears (2007-2011), les Illes van tornar a entrar, aquest cop amb la novetat que l’Institut tenia seus a les dues capitals, Barcelona i Palma de Mallorca.

El govern de José Ramón Bauzà, prou conegut per les seves polítiques anticatalanistes, va decidir sortir-ne de nou el 2012. Finalment el reingrés solemnitzat aquesta divendres arriba el passat novembre amb la socialista Francina Armengol com a presidenta de les Illes. Precisament, les entrades i sortides de les Balears a l’Institut Ramon Llull ha estat fortament criticat per Armengol: “Les decisions de sortir-ne van ser sectàries i de caràcter partidista”, ha sentenciat.