“Per què Catalunya no hauria de ser un estat independent d’Europa?”, és la pregunta que fa l’escriptor i crític irlandès Colm Tóibín en un article a The Guardian. La pregunta va dirigida tant al govern espanyol com al PSOE i a El País, que han donat un suport “tan vehement” a l’executiu de Mariano Rajoy respecte de Catalunya.
Tóibín, que va viure a Catalunya als setanta i que era present en el famós “Ja soc aquí” de Josep Tarradellas, fa un repàs de la vida política de Catalunya des de la transició fins avui. Així arriba fins a “l’acord d’última hora” de principis de 2016 que va dur per sorpresa Carles Puigdemont al Palau de la Generalitat.
L’escriptor veu diferències entre el president català i els predecessors del seu partit, Jordi Pujol i Artur Mas. De Puigdemont s'explica que no ve de Barcelona, sinó “del cor de Catalunya”, i d’un entorn “menys ric” que els anteriors.
A partir d’aquí, Tóibín fa un retrat del president català, per explicar al lector estranger que es tracta d'algú “proeuropeu” i que “parla cinc idiomes”. Segons la seva visió, Puigdemont és “autocrític, modest” i “no és un demagog”. “Quan parla és racional i clar”, afegeix. En aquest sentit, explica que el dia 27 d’octubre -en què el Parlament va aprovar la independència- podria haver sortit al balcó del Palau de la Generalitat i fer un discurs com el de Tarradellas, però que va declinar aquesta opció.
Colm Tóibín. Youtube / Louisiana Channel
Sobre els passos a seguir amb vista al 21-D, Tóibín considera que si la “coalició” de Puigdemont guanya les eleccions, “pot tornar a Catalunya i fer front al seu arrest amb equanimitat”. Mentrestant, l’escriptor li recomana “no fer res més del que ja ha estat fent”: la lluita per la secessió de forma “discreta, racional i pacífica”.
Puigdemont a banda, l'escriptor irlandès acaba l’article criticant el govern Rajoy, que fins ara ha tingut una resposta “merament emocional i força indignant” pel que fa a Catalunya. Així, li recomana, seguint l’exemple dels valors europeus, que afronti la qüestió amb un “diàleg seriós i un debat detallat amb aquells amb qui estan en conflicte”.