La premsa de l'Estat torna a la càrrega. En un nou capítol de crítiques i retrets, els mitjans de Madrid han carregat fort contra l'acte "il·legal" d'inici de campanya del referèndum al Tarraco Arena, malgrat l'avís de Mariano Rajoy, però també contra el propi govern espanyol per permetre-ho.

De fet, avui la informació estatal ve atapeïda de temes sobre Catalunya —hi ha portades senceres només amb notícies relacionades amb la qüestió catalana— ja que tampoc no va agradar gaire que el vicepresident Oriol Junqueras trenqués amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i li comuniqués que no continuaran enviant les comunicacions setmanals sobre les despeses del Govern per justificar que no gasta diners en el referèndum.

L'aliança, a més, del Govern i l'Ajuntament de Barcelona per acordar una solució perquè els barcelonins puguin votar l'1-O també és un altre motiu de crítica per als mitjans espanyols. Aquesta vegada, però, van un pas més enllà i molts diaris i ràdios assenyalen directament el govern espanyol com el responsable que ahir més de 8.000 persones omplissin el recinte i altres centenars més es quedessin a les portes perquè l'aforament era complet.

Sense obstacles

És el cas de El Mundo que, sota el títol "El separatisme obre campanya sense que el govern [espanyol] ho impedeixi", subratllen que l'independentisme "està disposat a mantenir la desobediència a les institucions de l'Estat fins a l'1 d'octubre".

Precisament per això, a la seva editorial citen l'Estat "a actuar en ferm per evitar burles com la d'ahir" perquè, ara sí, ja comença a ser "preocupant" com avancen els esdeveniments a mesura que s'apropa la data fixada per a la cita dels catalans amb les urnes.

A partir d'aquí, comencen a ploure les crítiques als de Mariano Rajoy. "La festa sobiranista es va dur a terme de manera impune sense que ningú, ni la Fiscalia ni el govern espanyol, no decidissin actuar per impedir-ho, malgrat que en ell van participar Puigdemont i Junqueras", posa a sobre de la taula el diari citat, al mateix temps que fa un repàs sobre l'acord entre el president Carles Puigdemont i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la negativa de Junqueras a continuar informant Hisenda sobre les despeses del Govern.

Arriben les presses

El temps s'acaba i els dies passen. Per això, El Mundo insta l'executiu central per activa i per passiva a "actuar amb celeritat per evitar que aquests diners s'utilitzin en accions il·legals (una cosa que hauria d'haver fet fa temps) alhora que quedin garantits els serveis públics i els catalans no paguin la irresponsabilitat dels seus dirigents".

I el que és més, l'editorial acaba carregant contra el president de la CEOE, Juan Rosell, per haver deixat anar ahir a la Cadena Ser que "buscar una solució "intermèdia" entre la "independència" i "la submissió total". Aquestes paraules no han agradat gens al diari citat perquè, segons apunten, Rosell "està insinuant que la ciutadania de Catalunya està sotmesa, com si d'una dictadura es tractés, a la voluntat del govern [espanyol]".

"No s'entén un estirabot tan extravagant i inoportú", sentencia el rotatiu, que omple la seva portada només amb notícies relacionades amb el procés i el referèndum.

Centrats en Catalunya

De fet, no només El Mundo ha omplert la seva portada amb Catalunya. També ho han fet El País, La Razón i l'ABC. El primer, aquesta vegada, no dedica la seva editorial a la qüestió catalana, però sí que titula a la seva portada en gran que "el Govern s'instal·la en la desobediència" obrint l'"acte il·legal" d'inici de campanya. Això sí, en la versió digital han obert un blog titulat "Blog contra l'1-O" on, suposadament, Lluís Bassets hi anirà escrivint diferents articles.

Per a l'ABC, que obre amb una fotografia de Puigdemont en l'acte del tret de sortida de la campanya, es lamenta en la seva editorial titulada "Mala educació" que "una de les males conseqüències del disbarat català és que ens fa perdre moltes energies de manera frívola i ens desvia de posar la vista i la reflexió en el veritablement important: el futur d'Espanya i els espanyols".

Una manera de desviar la vista, assegura, és el que fa l'esquerra, que és defensar "plans d'estudi beneits, gràcies als que es passa de curs amb un sac de suspensos" per tenir com a resultat "una població poc crítica".

Mentrestant, La Razón, amb les seves dues editorials sobre Catalunya —una sobre l'acte de campanya i una altra sobre les finances de la Generalitat—, també dedica tota la portada a Catalunya.

El diari citat exposa en l'editorial titulada "La Generalitat ja s'il·lusiona amb molt poc" que "no és fàcil distingir si estem davant d'un tret de suprem cinisme o davant del miratge il·lús de qui se sap desnonat, però les reaccions exagerades del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i del seu vicepresident, Oriol Junqueras, davant d'una mera consideració hipotètica del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, sobre una Catalunya independent demostra que els líders separatistes, a l'hora de manipular els fets, es conformen amb bé poc".

El segon editorial destaca, del seu costat, "el flagrant incompliment d'un Acord de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics" que suposa que Junqueras deixarà d'informar Montoro sobre les finances catalanes.

Les forces del mal

Carlos Herrera és conscient de la quantitat d'informació dedicada a Catalunya diàriament i ha començat la seva editorial en Herrera en Cope lamentant que "a mesura que s'apropa l'1-O, les notícies s'amunteguaran a la porta de manera terrible".

Justificant que potser el govern espanyol no hauria d'haver prohibit "el míting amb les forces del mal" perquè considera que "has de tenir molta evidència que s'assassinaran set paios", Herrera sí que menta que el Tribunal Constitucional no aplicarà sancions perquè "hi ha tres o quatre dins que es posarien exquisits" i insta el fiscal a "caminar amb la lupa".

El conductor del programa, que com la resta també ha carregat contra Junqueras i Colau, ha volgut deixar ben clar que "jo, ciutadà català, rebo una carta dient que he d'anar a la taula, i jo no hi vaig. Uns hi aniran i hi voldran anar ja veurem on, i d'altres no hi aniran. L'Estat ha de protegir de les ires administratives aquesta persona que desobeeix el desobedient", ha argumentat.

Sagnia i burla

Mentrestant, Frederico Jiménez Losantos va un pas més enllà a Es la mañana de Frederico i carrega fort contra el titular d'Hisenda, a qui anomena "tiranuelo" i "ratpenat", per "portar cinc anys finançant el separatisme català". Per culpa d'això, sosté Losantos, Junqueras dins "de la sagnia i de la burla al govern d'Espanya, es burlen de tots els espanyols".

Felicitant la Reina perquè "és el seu aniversari" i "està molt maca" enmig del seu discurs contra el govern espanyol i la sobirania, el presentador s'ha preguntat què passarà amb Espanya "si se'n va a fregir espàrrecs" i, minuts després, ha tornat a criticar Montoro perquè, segons el seu parer, d'un costat, no "ens respecta i només respecta els pinxos colpistes" i, de l'altre, "el FLA dedica la meitat dels diners a Catalunya".

Per tot això, torna a insistir a aplicar l'article 155 de la Constitució perquè serveix per "obligar davant d'una rebel·lió contra l'interès general a intervenir totes les institucions" i recorda que "l'article està fet per a això, per a tot el que no ha fet el govern [espanyol]".

Estil Rufià

Carlos Alsina a Más de Uno d'Onda Cero també ha criticat a l'executiu estatal perquè "no impedeixen que faci el que les de la gana", però igualment ha subratllat que "ni s'ha destinat ni es destinarà un euro al referèndum".

Alsina dibuixa l'acte d'ahir com un "estil Rufián: tots d'acudit en acudit, de broma de broma" i subratllen que Puigdemont i Junqueras "continuen apretant les calces [...] buscant que la seva parròquia li rigui la gràcia i es descobreixi davant de la seva exhibició d'enginy".

A l'estil Losantos, Alsina carrega contra Montoro, "el ministre prudent i sempre ponderat", i es pregunta si finalment anomenarà les coses pel seu nom: "intervenció dels comptes de la Generalitat", així com si "l'amable i dialogant Junqueras continua exercint de cap de les finances catalanes o perd aquestes funcions".