La campanya per al 21-D es posa en marxa aquesta matinada en una situació de màxima pressió sobre l'independentisme. Serà una cursa del tot extraordinària, no només per la intensitat del pols, sinó per l'absència d'una part dels candidats, a la presó i a l'exili. A més, hores abans que sonés el tret de sortida, el CIS ha fet pública una enquesta que assenyala l'empat tècnic entre Esquerra i Ciutadans, amb un avantatge en vots de la formació taronja damunt dels republicans. Segons aquesta enquesta, l'independentisme hauria perdut la majoria absoluta al Parlament. 

Les agendes judicials han protagonitzat les hores prèvies a la primera enganxada de cartells. A Madrid, el jutge Pablo Llarena ha comunicat que aixecava la mesura de presó provisional per a les conselleres Meritxell Borràs i Dolors Bassa, i els consellers Raül Romeva, Carles Mundó, Jordi Turull i Josep Rull. En canvi, manté detinguts el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller Joaquim Forn, així com els màxims responsables de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

"Les seves aportacions estan directament vinculades a una explosió violenta que, si es reitera, no deixa marge de correcció o de satisfacció als que s'hi vegin afectats", argumenta el jutge que els assenyala com a responsables del setge a la Conselleria d'Economia el passat 20 de setembre. La notícia, tot i que en part esperada, ha caigut com un gerro d'aigua freda damunt les seus independentistes.

A la mateixa hora, el president, Carles Puigdemont, i els consellers Antoni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret compareixien davant del jutge belga, que els ha pres declaració i ha fixat la decisió sobre la seva extradició per al 14 de desembre. És a dir, en plena campanya electoral.

La tensió de la jornada s'ha condensat en dos moments concrets, pocs minuts abans de les quatre de la tarda, quan les conselleres sortien d'Alcalá Meco, i a dos quarts de set quan els consellers travessaven la reixa d'Estremera. 

Campanya sense els líders

Aquest dimarts a les zero hores, l'enganxada de cartells, habitualment festiva, s'ha hagut de fer sense els caps de llista de dues de les principals candidatures en joc i amb els quarters independentistes encara impactats per la decisió del jutge de retenir part del Govern i els Jordis. Fins i tot el diari The Guardian havia demanat l'alliberament dels presos per garantir que els comicis es poguessin celebrar de "manera lliure, legal i pacífica".

Amb aquesta situació l'independentisme haurà de mostrar un cop més la seva capacitat de mobilització al mateix temps que avalua els efectes al carrer de la repressió de l'Estat. A banda de les mesures judicials, les darreres setmanes han estat marcades per l'aplicació cada cop més invasiva de l'article 155; la marxa d'empreses propiciada pel Govern de Mariano Rajoy; les prohibicions de la Junta Electoral damunt dels llaços grocs i els cartells de protesta reclamant la llibertat dels presos en edificis oficials; així com per l'estricte control de l'autoritat electoral sobre el discurs dels mitjans públics.

Pols ERC-Cs

De moment, l'habitual enquesta del CIS prèvia als comicis disparava ahir tots els llums d'alarma. Ciutadans apareix com a primera força en vots del Parlament i disputa el lideratge també en escons a Esquerra en un estret frec a frec. Junts per Catalunya, la candidatura de Puigdemont, quedaria, segons aquest sondeig, en tercer lloc, però l'independentisme no aconseguiria reeditar la majoria absoluta al Parlament. 

La circumscripció de Barcelona apareix a l'ull de l'huracà en el pols entre independentistes i unionistes. La formació d'Inés Arrimadas, que guanya quatre escons en relació als darrers comicis i se situa en 21 diputats, fins i tot aconsegueix plantar cara a la suma entre ERC i JuntsxCat que en aquesta circumscripció se situaria en 21 diputats. De fet, només Girona aconsegueix conservar el resultat en escons del 27-S. A Lleida l'independentisme perd un escó i a Tarragona entre un i dos.

La campanya més excepcional dels darrers anys s'ha posat en marxa. Ho ha fet enmig les denúncies d'ERC i Junts per Catalunya sobre la batalla desigual que hauran de fer front, i amb el compromís, a través dels respectius programes, de continuar tirant endavant el mandat de l'1-O i del 27-S sobre la construcció de la República catalana.