Per més que previsible, la política europea també pot donar lloc a curioses paradoxes. L’alt representant de la UE per afers exteriors i política de seguretat i exministre del govern socialista, Josep Borrell, ho ha pogut comprovar més d'un cop. Sense anar més lluny en una resposta per escrit que avui ha respost i on ha hagut de donar explicacions arran de la denúncia feta pels eurodiputats de Junts sobre la venda de material militar d’Espanya a Turquia. Borrell ha advertit que “el Servei Europeu d’Acció Exterior sol·licitarà més informació a les autoritats espanyoles sobre les exportacions descrites”.

La pregunta dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, es remunta a la declaració conjunta del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, el novembre passat, després de la VII cimera intergovernamental entre els dos països, on es va acordar aprofundir en l’associació en matèria de programes militars compartits, que inclou “el desenvolupament del programa Landing Helicopter Dock, i de sistemes no tripulats, actius navals i capacitats en matèria de satèl·lits espacials”.

En aquell moment, Grècia no va amagar el malestar per l'entesa entre Sánchez i Erdogan. Pocs dies després Junts va plantejar una pregunta per escrit a la Comissió demanant si l’alt representant considera que els programes militars que no s’acorden a escala de la Unió “podrien contribuir a posar en perill la seguretat nacional dels Estats membres i posar en dubte els seus compromisos de solidaritat mútua”. “Quina opinió li mereix a la Comissió el fet que aquestes capacitats militars puguin utilitzar-se en accions que violen clarament el Dret Internacional, com les activitats il·legals de perforació en la Zona Econòmica Exclusiva de Xipre?”, interrogava també.

En l’exposició de motius, Junts recordava que Turquia està actuant al Mediterrani Oriental “de manera expansionista i hostil respecte als estats membres de la Unió, especialment Grècia i Xipre, i està incomplint el règim de zona econòmica exclusiva establert per la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar.

 

Resposta de Borrell

En la resposta, Borrell explica que el control de l’exportació i el trànsit d’armes per part dels estats membres està subjecte a la legislació nacionals, a la posició comuna adoptada al Consell i al Tractat sobre el Comerç d’Armes, i subratlla que “les obligacions derivades d’aquests instruments són jurídicament vinculants per als Estats membres de la UE”. Segons l’alt representant, la decisió final d’autoritzar o denegar una exportació o trànsit d’armes l’ha d’adoptar les autoritats competents de cada estat de la Unió, però sempre en conformitat amb aquest ordenament jurídic.

Per tant, subratlla que és responsabilitat de cada autoritat nacional avaluar les sol·licituds de llicències d’exportació d’acord als criteris de la posició comuna, incloent-hi el respecte als drets humans i al Dret Internacional Humanitari, així com el possible efecte de l’exportació als interessos de defensa i seguretat dels estats membres i dels països amics i aliats. Per tot plegat, anuncia que demanarà més informació a les autoritats espanyoles sobre aquestes exportacions.

La resposta de Borrell recorda que “la UE i els seus Estats membres han expressat reiteradament la seva solidaritat amb Grècia i Xipre pel que respecta a les accions turques al Mediterrani oriental”. “El 14 de desembre del 2021, el Consell va subratllar que Turquia ha de posar fi a tota amenaça o acte que perjudiqui a les relacions de bon veïnatge i respectar la sobirania de tots els Estats membres de la UE sobre el seu mar territorial i el seu espai aeri, així com tots els seus drets sobirans, entre ells el dret de prospecció i explotació dels recursos naturals, de conformitat amb el Dret de la UE i els Dret Internacional”, recorda.

A la imatge principal, l'alt representant de la UE per a política exterior i afers de seguretat, Josep Borrell / Europa Press (Mario Salerno)